El TS ignora Estrasburg en l’afer Atristain

Xabier Atris­tain, con­dem­nat el 2013 a 17 anys de presó per per­ti­nença a ETA i en lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal des del febrer arran d’una sentència del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) que asse­nya­lava que no va tenir un judici just, va ser detin­gut ahir i empre­so­nat de nou per ordre de l’Audi­en­cia Naci­o­nal. L’arrest va arri­bar l’endemà que el Tri­bu­nal Suprem espa­nyol rebutgés revi­sar-li la pena mal­grat la sentència del TEDH, que sosté que es va vul­ne­rar el dret d’Atris­tain a un procés amb totes les garan­ties. El tri­bu­nal amb seu a Estras­burg va con­dem­nar Espa­nya per no haver-li permès triar advo­cat quan el 2010 estava detin­gut en règim d’inco­mu­ni­cació. Atris­tain va tor­nar ahir a la presó de Mar­tu­tene després que efec­tius de l’Ert­zaintza el detin­gues­sin a la capi­tal gui­pus­co­ana.

El TEDH va dic­ta­mi­nar que el fet de no per­me­tre a Atris­tain ele­gir advo­cat va poder impac­tar en la seva con­fessió ini­cial i en el judici poste­rior, i va con­dem­nar Espa­nya a indem­nit­zar-lo amb 12.000 euros per danys morals i amb 8.000 en con­cepte de des­pe­ses i hono­ra­ris. Atris­tain va pre­sen­tar lla­vors un recurs de revisió davant del Suprem per anul·lar la seva con­demna.

No obs­tant això, la sala penal del Suprem va con­si­de­rar que, encara que es pres­cindís de les con­fes­si­ons fetes en règim d’inco­mu­ni­cació, hi ha altres pro­ves que por­ten a la mateixa con­clusió de res­pon­sa­bi­li­tat sobre els fets que fona­men­ten la seva con­demna. Per tant, hi afe­gei­xen, no hi ha cap motiu per a la revisió de la sentència, ferma en aquest cas. Atris­tain pot recórrer al Cons­ti­tu­ci­o­nal.

El par­tit Sortu, inte­grat en la coa­lició EH Bildu, va qua­li­fi­car la decisió de l’alt tri­bu­nal d’“autèntic escàndol sense pre­ce­dents”, ja que “ofe­reix una impu­ni­tat abso­luta a les vul­ne­ra­ci­ons de drets humans empra­des per l’Estat espa­nyol con­tra l’inde­pen­den­tisme basc”. La for­mació lamenta que, “en lloc de bus­car una solució rao­na­ble a l’afer dels pre­sos, basada en la justícia, l’Estat «pro­fund» opti per fugir cap enda­vant i apro­fun­deixi la vul­ne­ració de drets d’Atris­tain, mirant de tan­car la fines­tra d’opor­tu­ni­tat que va obrir Estras­burg per donar una sor­tida justa i lògica a aquesta qüestió”.