Política

Duel a distància

Les eleccions legislatives d’avui confronten el partit del reelegit president Macron i la coalició d’esquerres de Mélenchon

En aquesta primera volta, Le Pen surt en desavantatge per la divisió que hi ha en l’extrema dreta

Mal­grat la deva­lu­ació de les elec­ci­ons legis­la­ti­ves fran­ce­ses, des que fa vint anys es van sin­cro­nit­zar just després de les pre­si­den­ci­als, al ree­le­git man­da­tari Emma­nuel Macron li ha sor­tit un ull de poll. És l’incom­bus­ti­ble Jean-Luc Mélenc­hon, que, tot i haver que­dat per poc fora de la cursa final de les pre­si­den­ci­als a l’abril, ha sabut reu­nir entorn d’ell totes les famílies d’esquerra en la coa­lició Nova Unió Popu­lar Eco­lo­gista i Social (NUPES) per a aques­tes legis­la­ti­ves del 12 i 19 de juny. Això li ha pro­por­ci­o­nat una dinàmica en els son­de­jos que l’igua­len a la nova pla­ta­forma macro­nista Ensem­ble, encara que l’enre­ves­sat sis­tema per obte­nir dipu­tats man­tin­gui un marge de victòria per a la for­mació del pre­si­dent.

Però si fa cinc anys La República en Marxa, que ara es reba­te­jarà Renai­xença, va obte­nir una còmoda majo­ria abso­luta de 308 escons sobre els 577 totals, en aquests moments és pràcti­ca­ment segur que si ho acon­se­gueix només serà afe­gint-hi els altres dos par­tits de la coa­lició Ensem­ble: el cen­trista MoDem, de François Bay­rou, i el dretà Horit­zons, de l’expri­mer minis­tre Édouard Phi­lippe. Una cosa que Macron volia evi­tar per no con­ti­nuar patint dis­sidències a la majo­ria que ha estat la norma des del 2017.

I, fins i tot, el son­deig del diari Le Monde d’aquest dijous, amb 10.000 enques­tats, li fa per­dre la majo­ria abso­luta en la for­qui­lla baixa. Un mal­son encara pit­jor per al pre­si­dent, que veu­ria hipo­te­cat el seu man­dat amb una Assem­blea força ines­ta­ble que no li asse­gu­ra­ria apro­var les lleis. Com a con­tra­punt, els mélenc­ho­nis­tes podrien asso­lir entre 160 i 200 dipu­tats, el que els con­ver­ti­ria en una molt incòmoda opo­sició. Amb la para­doxa, això sí, que Jean-Luc Mélenc­hon no es pre­senta per reva­li­dar el seu escó a Mar­se­lla perquè es vol situar al mateix nivell que Emma­nuel Macron. Una altra de les con­tra­dic­ci­ons d’aquest sis­tema tan pre­si­den­ci­a­lista. El que també fa que es pre­vegi una abs­tenció rècord del 54%.

Un Ensem­ble pre­si­den­cial

El nou govern de la pri­mera minis­tra Élisa­beth Borne està en pràcti­ques perquè ella mateixa es pre­senta en aquests comi­cis, a Nor­man­dia, i tot aquell que perd ha d’aban­do­nar el càrrec. Fins a quinze minis­tres i secre­ta­ris d’estat, sobre 28, estan en aquesta situ­ació. Inclòs el d’Inte­rior, Gérald Dar­ma­nin, que repe­teix al minis­teri tot i que està immers en dues polèmiques que debi­li­ten les pos­si­bi­li­tats macro­nis­tes: el fiasco en la segu­re­tat de la final de la Lliga de Cam­pi­ons a l’Stade de France, el 28 de maig, i les recents morts en estra­nyes cir­cumstàncies d’indi­vi­dus que per­se­guia la poli­cia. Macron ha vol­gut anes­te­siar la cam­pa­nya, però això també se li pot girar en con­tra.

Una esquerra unida

El que havia estat impos­si­ble les últi­mes dues dècades, es va pro­duir en pocs dies després de les pre­si­den­ci­als. L’exso­ci­a­lista i ara cap de la França Insub­misa, Mélenc­hon, va saber atraure la resta de famílies d’esquerra inclo­ent-hi un Par­tit Soci­a­lista que, amb la rejo­ve­nida direcció, ha vol­gut girar full de l’època de François Hollande i des­mar­car-se del llast que el mateix Macron fos minis­tre d’Eco­no­mia de François Hollande. En el repar­ti­ment de cir­cums­crip­ci­ons, tots s’asse­gu­ren un grup par­la­men­tari amb els insub­mi­sos lide­rant la fede­ració. Això ha pro­vo­cat una setan­tena de can­di­da­tu­res dis­si­dents entre els soci­a­lis­tes. Les urnes deci­di­ran.

Els ultres, per sepa­rat

Tot i el 41% de vots de Marine Le Pen en les pas­sa­des pre­si­den­ci­als, el seu Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal és una for­mació bàsica­ment per­so­na­lista i molt feble a escala local. A més, ella i el més radi­cal Éric Zem­mour han estat incapaços d’enten­dre’s i doblen can­di­da­tu­res a la major part de França. En aquesta cursa, Le Pen vol reva­li­dar el seu escó al nord desin­dus­tri­a­lit­zat, i Zem­mour vol entrar a l’Assem­blea des de l’exclu­siu Saint-Tro­pez. L’enquesta de Le Monde només els atorga entre 20 i 55 dipu­tats.

La dreta, a remolc

Encai­xo­nats entre aquesta extrema dreta voraç i un Macron que els ha des­fi­gu­rat com va fer amb els soci­a­lis­tes, la dreta par­la­mentària d’Els Repu­bli­cans intenta sal­var els mobles tot espe­rant temps millors. Eren el par­tit d’opo­sició amb més dipu­tats, amb 120. Ara es tro­ben amb el dilema d’aguan­tar (se’ls pro­nos­ti­quen entre 30 i 35 escons) o aca­bar ser­vint de crossa a Macron en el cas que aquest hagi de con­te­nir l’avanç mélenc­ho­nista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia