El govern pressiona Zapatero perquè desencalli l'Estatut

En el primer aniversari de l’aprovació del nou Estatut en referèndum, el govern va solemnitzar ahir la voluntat d’augmentar la pressió a l’executiu espanyol perquè en desencalli el desplegament i va advertir que “no renunciarà a cap de les potencialitats” que ofereix, en al·lusió als recursos del Tribunal Constitucional.

El president de la Generalitat, José Montilla, va aprofitar la inauguració d’una exposició històrica del PSC per reclamar un desplegament que es faci “sense presses però sense pauses”, amb “passos curts, potser, però constants i segurs”. Montilla va advertir que el govern defensarà l’aplicació de l’Estatut “amb tota la fermesa i plena lleialtat institucional”, amb “flexibilitat però exigència”, “amb mà estesa, amb voluntat d’entesa però amb avenços constants”.

L’advertiment del president va arribar després que ERC li ho hagués reclamat al si de l’executiu tripartit la setmana passada, reclamant-li que “fins i tot sigui incòmode” en la defensa dels interessos catalans. Amb tot, Montilla es va desmarcar del conseller de Governació i líder d’ERC, Joan Puigcercós, que recentment li demanava que “plantés cara” a l’executiu de Rodríguez Zapatero, semblantment com també se li ha reclamat des de CiU. “Es diu molt sovint que cal plantar cara i jo em pregunto què és plantar cara?”, va dir. “Plantar cara és ser ferm, eficaç i seriós. És avançar, obtenir resultats...”, va respondre el president, que va assegurar que “no farem més país fent cridòria i extravagàncies”.

Això ho deia Montilla ahir en un acte públic al vespre, però abans, al migdia, el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va ser l’encarregat de plantejar exigències concretes del desplegament estatutari en una declaració institucional al Palau de la Generalitat. Saura va posar la creació del consorci de l’aeroport de Barcelona i el traspàs de Rodalies de Renfe com a elements centrals. Dues qüestions que s’han d’embastar en la propera reunió de la comissió bilateral Generalitat-Estat que tindrà lloc el 17 de juliol a Madrid, segons va anunciar Saura, que reclama que aquell dia s’obri la ponència que ha de tractar del servei ferroviari.

Saura va fer un balanç “globalment satisfactori” de l’any de vida de l’Estatut, però va lamentar que el govern central “no hagi interioritzat la distribució competencial” fixada per l’Estatut i va prometre “molta contundència i fermesa” per aconseguir la seva aplicació en els terminis previstos.

“El pitjor govern”
El balanç dels partits del primer any del referèndum estatutari va ser crític. El líder de CiU, Artur Mas, va retreure al govern tripartit que no hagi aconseguit cap traspàs important en quatre anys, tot i haver-hi a Madrid un govern socialista. Mas només va citar l’excepció del tren de Lleida a la Pobla de Segur, matisant que l’ha hagut de pagar la Generalitat, informa Lluís Bou. Segons el líder de CiU, el segon tripartit és “el pitjor govern” que hi podia haver per desenvolupar l’Estatut, perquè ERC va apostar pel no al projecte i perquè el president Montilla “no té capacitat de plantar cara” al govern del PSOE. Mas va citar com a argument unes declaracions del conseller de Governació, Joan Puigcercós, en aquesta línia.

El president del PP, Josep Piqué, va reiterar la inutilitat de la reforma i va afirmar que la ciutadania es pregunta “de què ha servit”.

Entre els socis del govern, la portaveu d’ERC, Marina Llansana, va reclamar al govern Zapatero que “no posi més bastons a les rodes” al desplegament del text i al govern català que en faci una “defensa contundent”. El portaveu d’ICV-EUiA al Congrés, Joan Herrera, va condicionar el suport dels ecosocialistes als pressupostos de l’Estat a concrecions en la pròxima comissió bilateral.