El somni europeu es refreda als Balcans Occidentals
Els vets polítics s’imposen al compliment dels requisits tècnics i econòmics exigits per Brussel·les
La guerra d’Ucraïna ha fet recordar la importància d’una regió on Rússia i la Xina intenten guanyar influència
Mà estesa, però porta tancada. Aquesta ha estat l’estratègia de la Unió Europea (UE) sobre l’adhesió dels Balcans Occidentals, que esperen des de fa dues dècades a la cua per entrar al club comunitari. El procés està completament congelat per les reticències d’alguns països a ampliar la família europea, cosa que posa en qüestió el mateix procés d’integració de nous membres.
Albània, Macedònia del Nord, Montenegro i Sèrbia són candidats oficials a formar part del club comunitari, mentre Kosova i Bòsnia i Hercegovina encara estan en procés d’aconseguir aquest reconeixement. Se’ls promet avançar un i altre cop, però res es mou.
“És el moment de retornar el vigor al procés d’ampliació i d’integrar els Balcans Occidentals a la Unió Europea d’una manera irreversible”, deia fa poc l’alt representant de Política Exterior i Seguretat comuna, Josep Borrell. En un altre moment, les paraules de Borrell podien sonar com una promesa més en un procés d’integració que any rere any perd una mica més de credibilitat, però la invasió russa d’Ucraïna ha fet recordar la importància estratègica d’una regió on Rússia i la Xina intenten guanyar influència.
“Està clar que la Unió Europea està perdent poder d’acció i de cooperació si deixa la situació sense resoldre”, alerta Luisa Chiodi, experta de l’Observatori Balcànic i Caucàsic Transeuropa. “És extremament evident que la UE té competidors”, hi afegeix.
Amb la petició d’Ucraïna per entrar al club en plena invasió russa, els Balcans Occidentals queden en una posició delicada. Com assenyalar el camí europeu a Ucraïna sense que els Balcans Occidentals se sentin menystinguts i que l’aspiració europea perdi credibilitat? Aquesta és la pregunta que ha de respondre ara la UE amb uns equilibris que hauran de ser polítics, però sense oblidar la part geopolítica i emocional.
“Aquests retards i bloquejos han causat una decepció i frustració profunda als Balcans Occidentals”, diu en un article Erwan Fouéré, expert del think tank CEPS. “No tenen raons per no estar esperançats”, hi coincideix Chiodi, que adverteix que “por i decepció” són un còctel perillós a la regió.
Tancar la porta als Balcans Occidentals i obrir-la, ni que sigui una mica, a Ucraïna pot portar al desencant europeu a la regió, especialment perquè Ucraïna, ja abans de la guerra, no complia ni els requisits de reforma de la relació d’associació amb la UE, molt inferiors als demanats en el procés d’adhesió.
El procés per entrar a formar part de la Unió Europea no és senzill, ni en l’aspecte tècnic ni en l’econòmic. Però darrere dels complexos requisits s’amaga una realitat: la decisió d’obrir la porta a nous membres és política. Qualsevol estat pot vetar l’entrada d’un nou país, cosa que converteix el procés, de vegades, en un camí sense sortida. Només cal pensar en Turquia, candidata des del 1999 i, ara per ara, amb cap possibilitat d’entrar a la UE.
Però el procés d’ampliació, ja qüestionat abans de la guerra, també s’ha aturat per l’experiència, que per alguns socis veterans va ser un error, de les adhesions massives entre el 2004 i el 2007: 12 països van entrar i els problemes amb Polònia i Hongria han fet que estats com ara França tanquin la porta a nous membres. El debat sobre l’ampliació continuarà de ben segur a Brussel·les. Mentrestant, els Balcans Occidentals esperen una resposta que no els allunyi més de la UE.
LES FRASES
Cerca d’alternatives a l’adhesió
Conscient que no es pot tenir una cua de països esperant a l’entrada, la Unió Europea (UE) intenta resoldre un procés d’adhesió poc realista. Com en altres qüestions, una de les dificultats és la necessitat d’unanimitat entre els estats. Això fa que la part política s’acabi imposant al procés tècnic i econòmic que exigeix la Comissió Europea: un país pot complir tots els requisits, però ni així té garantit l’accés. Pels més reticents, el president francès, Emmanuel Macron, va proposar una comunitat política europea, una galleda d’aigua freda pels Balcans, que ho van veure com un fre a l’adhesió. Però la proposta formulada pel mandatari francès contenia un rerefons amb cert consens a Brussel·les: no es pot tenir països esperant eternament i sense cap perspectiva de progrés.