El somni europeu es refreda als Balcans Occidentals

Mà estesa, però porta tan­cada. Aquesta ha estat l’estratègia de la Unió Euro­pea (UE) sobre l’adhesió dels Bal­cans Occi­den­tals, que espe­ren des de fa dues dècades a la cua per entrar al club comu­ni­tari. El procés està com­ple­ta­ment con­ge­lat per les reticències d’alguns països a ampliar la família euro­pea, cosa que posa en qüestió el mateix procés d’inte­gració de nous mem­bres.

Albània, Macedònia del Nord, Mon­te­ne­gro i Sèrbia són can­di­dats ofi­ci­als a for­mar part del club comu­ni­tari, men­tre Kosova i Bòsnia i Her­ce­go­vina encara estan en procés d’acon­se­guir aquest reco­nei­xe­ment. Se’ls pro­met avançar un i altre cop, però res es mou.

“És el moment de retor­nar el vigor al procés d’ampli­ació i d’inte­grar els Bal­cans Occi­den­tals a la Unió Euro­pea d’una manera irre­ver­si­ble”, deia fa poc l’alt repre­sen­tant de Política Exte­rior i Segu­re­tat comuna, Josep Bor­rell. En un altre moment, les parau­les de Bor­rell podien sonar com una pro­mesa més en un procés d’inte­gració que any rere any perd una mica més de cre­di­bi­li­tat, però la invasió russa d’Ucraïna ha fet recor­dar la importància estratègica d’una regió on Rússia i la Xina inten­ten gua­nyar influència.

“Està clar que la Unió Euro­pea està per­dent poder d’acció i de coo­pe­ració si deixa la situ­ació sense resol­dre”, alerta Luisa Chi­odi, experta de l’Obser­va­tori Balcànic i Caucàsic Transeu­ropa. “És extre­ma­ment evi­dent que la UE té com­pe­ti­dors”, hi afe­geix.

Amb la petició d’Ucraïna per entrar al club en plena invasió russa, els Bal­cans Occi­den­tals que­den en una posició deli­cada. Com asse­nya­lar el camí euro­peu a Ucraïna sense que els Bal­cans Occi­den­tals se sen­tin menys­tin­guts i que l’aspi­ració euro­pea perdi cre­di­bi­li­tat? Aquesta és la pre­gunta que ha de res­pon­dre ara la UE amb uns equi­li­bris que hau­ran de ser polítics, però sense obli­dar la part geo­política i emo­ci­o­nal.

“Aquests retards i blo­que­jos han cau­sat una decepció i frus­tració pro­funda als Bal­cans Occi­den­tals”, diu en un arti­cle Erwan Fouéré, expert del think tank CEPS. “No tenen raons per no estar espe­rançats”, hi coin­ci­deix Chi­odi, que adver­teix que “por i decepció” són un còctel perillós a la regió.

Tan­car la porta als Bal­cans Occi­den­tals i obrir-la, ni que sigui una mica, a Ucraïna pot por­tar al des­en­cant euro­peu a la regió, espe­ci­al­ment perquè Ucraïna, ja abans de la guerra, no com­plia ni els requi­sits de reforma de la relació d’asso­ci­ació amb la UE, molt infe­ri­ors als dema­nats en el procés d’adhesió.

El procés per entrar a for­mar part de la Unió Euro­pea no és sen­zill, ni en l’aspecte tècnic ni en l’econòmic. Però dar­rere dels com­ple­xos requi­sits s’amaga una rea­li­tat: la decisió d’obrir la porta a nous mem­bres és política. Qual­se­vol estat pot vetar l’entrada d’un nou país, cosa que con­ver­teix el procés, de vega­des, en un camí sense sor­tida. Només cal pen­sar en Tur­quia, can­di­data des del 1999 i, ara per ara, amb cap pos­si­bi­li­tat d’entrar a la UE.

Però el procés d’ampli­ació, ja qüesti­o­nat abans de la guerra, també s’ha atu­rat per l’experiència, que per alguns socis vete­rans va ser un error, de les adhe­si­ons mas­si­ves entre el 2004 i el 2007: 12 països van entrar i els pro­ble­mes amb Polònia i Hon­gria han fet que estats com ara França tan­quin la porta a nous mem­bres. El debat sobre l’ampli­ació con­ti­nuarà de ben segur a Brus­sel·les. Men­tres­tant, els Bal­cans Occi­den­tals espe­ren una res­posta que no els allu­nyi més de la UE.