Llibertat encara condicional

Avui fa un any que van sor­tir indul­tats els nou pre­sos polítics del procés, però la seva lli­ber­tat és encara con­di­ci­o­nal. Coin­ci­dint amb la data, així ho van denun­ciar en un acte ahir els cinc diri­gents d’ERC alli­be­rats ales­ho­res i la seva secretària gene­ral, Marta Rovira, que con­ti­nua a l’exili a Gine­bra. L’excon­se­llera Dolors Bassa, així, recor­dava que la inha­bi­li­tació “és pre­sent”, ja que no poden exer­cir en la política ins­ti­tu­ci­o­nal o en l’edu­cació pública, i que els indults van ser “forçats, par­ci­als i revi­sa­bles”, raó per la qual man­te­nen a sobre seu l’espasa de Dàmocles de la justícia espa­nyola. “La nos­tra lli­ber­tat està con­tro­lada i con­di­ci­o­nada, com demos­tra que en aquests moments el TC està revi­sant els indults”, li pre­nia el relleu l’expre­si­denta del Par­la­ment Carme For­ca­dell, que denun­ci­ava que amb això només pre­te­nen “amenaçar i fer por per demos­trar qui mana i té el poder”. For­ca­dell –que en paral·lel denun­ci­ava també que es manté la “repressió col·lec­tiva” en forma d’atacs a la llen­gua i a les lleis del Par­la­ment, el dèficit fis­cal o d’inversió en infra­es­truc­tu­res– estima que des de l’1-O més de 4.000 per­so­nes ja han estat vícti­mes de la repressió indi­vi­dual, i avui hi con­ti­nua havent més de 800 cau­ses ober­tes que afec­ten més de 2.500 inde­pen­den­tis­tes. L’excon­se­ller Raül Romeva en feia una àmplia enu­me­ració –des de l’exili fins al Tri­bu­nal de Comp­tes, pas­sant pels acu­sats de ter­ro­risme, els alcal­des repre­sa­li­ats o el cas Vol­hov–, però també refle­xi­o­nava que situ­a­ci­ons per­so­nals de presó com ara la seva han “pagat la pena”. “Sem­pre l’hem defen­sat com una eina política; a algú li tocava posar la cara per expli­car a dins i a fora que vivim en una situ­ació de repressió cons­tant”, inci­dia.

Marta Rovira posava èmfasi en el con­text inter­na­ci­o­nal, on l’Estat espa­nyol “ja no pot jugar a la pri­mera divisió democràtica”, perquè creu que ha per­dut la repu­tació. La número dos d’ERC des­ta­cava l’informe que el rela­tor Boris Cile­vics va pre­sen­tar dimarts davant del Con­sell d’Europa com a segui­ment al que ell mateix havia fet públic fa un any igual­ment, en què exi­gia a l’Estat la fi de la per­se­cució con­tra l’inde­pen­den­tisme. Cile­vics, en un nou informe que Rovira lamen­tava que han silen­ciat el govern i els mit­jans espa­nyols, tot i que ahir se’n feien ressò “molts fòrums inter­na­ci­o­nals”, admet ara que de les acci­ons que va sug­ge­rir només s’ha com­plert l’indult, però que, per exem­ple, ni s’ha dei­xat tor­nar els exi­li­ats ni s’han fet pas­sos per refor­mar els delic­tes polítics del Codi Penal. “Els inde­pen­den­tis­tes no dei­xem d’acu­mu­lar palan­ques de força per posar fi a la repressió”, cloïa Rovira.

El pre­si­dent d’ERC, Oriol Jun­que­ras, tan­cava l’acte rei­vin­di­cant l’amnis­tia com a pro­posta per posar fi a la situ­ació i a l’inter­ven­ci­o­nisme polític de tri­bu­nals sovint esco­rats a l’extrema dreta, una eina que, recor­dava, “depèn exclu­si­va­ment de la volun­tat del poder legis­la­tiu i que és res­pon­sa­bi­li­tat de les majo­ries par­la­mentàries que donen suport al govern espa­nyol”. Si bé cons­tata “cada dia” que el govern espa­nyol vol­dria estal­viar-se la taula de nego­ci­ació, Jun­que­ras refer­mava l’aposta del diàleg tot just per això, perquè “inco­moda” l’Estat i alhora per­met a l’inde­pen­den­tisme “acu­mu­lar capi­tal polític” davant la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal.