Política

Via Pirinenca, tot i Lambán

El president d’Aragó s’ha sulfurat contra l’acció que unirà aquest cap de setmana Catalunya i Euskal Herria per 300 cims del Pirineu a fi de reclamar l’autodeterminació, i ha amenaçat de donar-hi “resposta”

L’entitat basca Gure Esku, responsable del tram central, manté que no és cap provocació, però per si de cas pujarà a la majoria de cims pel costat occità

“No farem res que no es faci cada cap de setmana”, justifiquen a Gure Esku, que no ha demanat permisos

Encara en plena polèmica per la impos­si­bi­li­tat de tan­car una can­di­da­tura con­junta als Jocs d’hivern del 2030 arran del blo­queig polític del govern d’Aragó, el cap de set­mana vinent arriba una altra ini­ci­a­tiva que ja ha fet sul­fu­rar els ànims del seu pre­si­dent, el cada cop més indis­si­mu­lat anti­ca­ta­la­nista Javier Lambán. Des de fa més d’un any, l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC), en col·labo­ració amb la Fede­ració d’Enti­tats Excur­si­o­nis­tes de Cata­lu­nya (FEEC) i l’enti­tat sobi­ra­nista basca Gure Esku, tre­ba­lla per una espec­ta­cu­lar acció con­junta, la Via Piri­nenca, que con­sis­tirà en la il·lumi­nació noc­turna simultània de més de 300 cims del Piri­neu al llarg d’uns 430 quilòmetres entre el Medi­ter­rani i l’Atlàntic, com a reclam al món per rei­vin­di­car el dret a l’auto­de­ter­mi­nació de tots dos pobles. I, és clar, l’acció té pre­vist també pujar a una sei­xan­tena de cims ara­go­ne­sos, un fet que no fa cap gràcia a Lambán. “No estic dis­po­sat que el Piri­neu el taqui ningú, i encara menys ide­o­lo­gies i pro­pos­tes polítiques que a Aragó tenen un rebuig rotund de la majo­ria de la població”, es des­pat­xava davant la premsa fa unes set­ma­nes, quan els mit­jans locals es feien ressò de l’acció. I es va que­dar ben a gust, ja que tot seguit dei­xava clar que la ser­ra­lada és “la joia de la corona” ara­go­nesa, que ha de “bri­llar amb llum pròpia” i que, atenció, no hi per­metrà “brossa orgànica, inorgànica ni que el taqui cap tipus d’extra­vagància ideològica o política”. Per tan­car el reguit­zell d’insults i menys­preus, Lambán adver­tia els orga­nit­za­dors que podrien tenir pro­ble­mes: “Cal veure com es forja, en quins ter­mes es fa i el tipus de res­posta que hi podem donar”, avi­sava. En algun punt del seu ter­ri­tori, a més, han apa­re­gut car­tells amb lemes con­tra­ris a l’acció.

“A Aragó hi ha certa fòbia, més cap als cata­lans que cap als bas­cos, però la nos­tra posició és total­ment pacífica, no volem entrar en cap pro­vo­cació”, res­po­nen ara a El Punt Avui fonts de Gure Esku, que orga­nit­za­ti­va­ment s’encar­rega dels trams ara­go­ne­sos –de fet, des del Cantàbric fins a Benasc– i omplirà els seus cims amb expe­di­ci­ons pro­ce­dents de tot Euskal Her­ria. “No sabem fins a quin punt la de Lambán repre­senta l’opinió de tot­hom, perquè algu­nes per­so­nes i movi­ments soci­als d’Aragó, tot i que pot­ser poc sig­ni­fi­ca­tius, també ens han expres­sat l’interès per par­ti­ci­par-hi”, reba­ten, en tot cas, des de l’enti­tat basca. “En el repar­ti­ment que es va fer des del prin­cipi, es va que­dar que els bas­cos puja­rien als cims ara­go­ne­sos, i són els que se n’han cui­dat”, cer­ti­fica la fins fa poc més d’un mes pre­si­denta de l’ANC, Eli­senda Palu­zie, que és qui va ende­gar i ha ges­ti­o­nat gran part del pro­jecte, i que també con­fia que l’hos­ti­li­tat de Lambán no anirà a més.

A diferència del que han fet l’ANC i la FEEC a Cata­lu­nya, això sí, Gure Esku no ha con­si­de­rat neces­sari dema­nar per­mi­sos per fer els cims als ter­ri­to­ris que cobreix, més enllà de parcs natu­rals amb pro­tecció espe­cial o punts con­crets on té pre­vist més afluència d’excur­si­o­nis­tes i per tant hi podria haver algun pro­blema a les vies d’accés. Jus­ta­ment perquè no han tin­gut con­tac­tes amb l’admi­nis­tració ara­go­nesa, doncs, no tenen pis­tes de fins a quin punt es pot con­cre­tar l’amenaça de Lambán, tot i que també con­fien que no pas­sarà de “l’esfera dels polítics”. “No comp­tem que passi res perquè no seria com­pren­si­ble; tot el que fem és per­fec­ta­ment legal i no cal el permís de ningú, a més que ho farem de manera total­ment res­pec­tu­osa amb el medi”, des­ta­quen els bas­cos. “És una expe­dició de grups molt reduïts, d’entre deu i vint per­so­nes que puja­ran i encen­dran uns llums”, rela­ti­vit­zen.

L’equi­va­lent basca de l’ANC, això sí, admet que, entre altres raons, per evi­tar-se pro­ble­mes amb les auto­ri­tats ara­go­ne­ses s’ha deci­dit que molts dels cims del Piri­neu Cen­tral –que de fet són els més alts i com­pli­cats, i cal gent experta per pujar-hi– siguin a la part occi­tana, o a la mateixa fron­tera i s’hi pugi des del ves­sant francès, en una manera també d’impli­car-hi el país occità. Per tant, a la pràctica serà poca la supo­sada afec­tació al ter­ri­tori ara­gonès. “En aque­lles zones no mobi­lit­za­rem gai­res per­so­nes, no farem res que no es faci cada cap de set­mana”, subrat­llen. “No hi ha una intenció expressa d’anar allà i menys per pro­vo­car ningú, no cre­a­rem cap pro­blema”, insis­tei­xen les matei­xes fonts.

En total, Gure Esku ges­ti­o­narà més de 150 cims, i les enti­tats cata­la­nes, més de 150 més entre Cata­lu­nya, Andorra i la Cata­lu­nya del Nord. En aquest cas, això sí, els orga­nit­za­dors sí que van dema­nar per­mi­sos a la Direcció Gene­ral de Medi Natu­ral, que ha estat força res­tric­tiva i ha pro­hi­bit o limi­tat a un màxim de cinc per­so­nes l’accés a bona part dels cims en espais pro­te­gits, ja que coin­ci­deix amb l’època de repro­ducció de diver­ses espècies d’aus. Per això mateix es va haver de desis­tir de fer uns quants pics pre­vis­tos i se n’han afe­git fins a una setan­tena de nous, fet que va fer que es retardés l’ober­tura i el ritme d’ins­crip­ci­ons. A hores d’ara, la gran majo­ria ja són plens, tot i que ahir l’ANC encara feia una crida a apa­dri­nar els últims, cosa que fan sobre­tot clubs excur­si­o­nis­tes d’arreu del país i fins i tot la ter­ri­to­rial occi­tana de l’enti­tat i el Casal Català de Tolosa, que van a la Val d’Aran. L’acció es com­ple­men­tarà amb una cami­nada de Port­bou a Banyuls pel coll del Rom­pissó, una de les “rutes de la lli­ber­tat” per les quals històrica­ment refu­gi­ats per­se­guits han tra­ves­sat les Albe­res. A Guils de Cer­da­nya se cele­brarà dis­sabte a la nit l’acte cen­tral, que donarà pas a l’encesa més o menys simultània dels farells de llum, amb què el Piri­neu s’il·lumi­narà sen­cer per sim­bo­lit­zar la ger­ma­nor entre els pobles que té a cap i cap en el seu clam per l’auto­de­ter­mi­nació. Amb el permís de Lambán... o sense.

Croada.
El Confidencial publicava divendres, citant una investigació de la Guàrdia Civil, que el novembre del 2019 el president del COE, Alejandro Blanco, es va reunir en secret amb l’expresident Artur Mas i un alt càrrec dels governs de Torra i Aragonès “investigat per corrupció en diversos procediments judicials”. També deia que el COE hauria demanat 400.000 euros a la Generalitat, cosa que ja han desmentit uns i altres. Però Lambán hi ha sucat pa: ha qualificat de “gravíssima” la reunió amb independentistes, i ha demanat “mesures” contra Blanco, ja que segons ell el deixa en una “situació compromesa i molt delicada”, de descrèdit. “Ja no és només un problema meu o d’Aragó, sinó d’aquest país”, s’escandalitzava el mateix divendres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia