rasclet
el
El risc de la improvisació
Avui la construcció organitzativa d'una nova força no demana gaire temps. Les tecnologies de la comunicació faciliten la connexió de les persones i els col·lectius afins. Figures amb forta presència mediàtica funcionen com a potents pols d'atracció. Els promotors de Solidaritat compten amb aquests dos factors. A més, el context sociopolític els és altament favorable. Implanten el seu projecte en un terreny adobat per la sentència del Tribunal Constitucional, la manifestació del 10-J i, sobretot, les tongades de consultes. Tot plegat ha eixamplat l'independentisme en totes les direccions. Tant a la dreta com a l'esquerra, hi ha força gent susceptible de ser engrescada per una opció que es presenta com una alternativa a les estructures tancades dels partits consolidats, CiU i ERC, però també del Reagrupament de Carretero, que té un perfil més tradicional.
Tanmateix, el fet que actualment una organització pugui ser improvisada amb èxit no en garanteix la consistència ni la continuïtat. La construcció política d'un nou moviment vol un cert temps de maduració. Previsiblement, la correlació de forces de l'endemà de les eleccions no permetrà declarar la independència. Com a mínim durant una legislatura més, els hipotètics diputats de la nova formació hauran d'intervenir en la política quotidiana. Per evitar sorpreses desagradables als possibles votants i també futures fractures internes, convindria que fessin un esforç accelerat de concreció programàtica.