Un món bipolar, sense matisos

La cimera de l’OTAN de Madrid ens indica que va quedant lluny el món de posicions equidistants dels estats poderosos i de neutralitat. És evident que la invasió russa d’Ucraïna ho ha canviat tot. Segurament, s’hauria pogut evitar si, segons Moscou, s’haguessin atès els seus plantejaments, si l’OTAN no s’hagués expandit a estats propers a Rússia. Sigui com sigui, la diplomàcia no va aconseguir aturar l’agressió i, ara, tot això ja és història. I estem emmarcats en la nova realitat d’una guerra, que semblava que podia ser curta, però que, sobretot per la intervenció occidental de suport a Ucraïna, fa pensar que serà llarga. Si ens fixem en els acords de Madrid, veurem que són de llarg abast. S’ha declarat Rússia com a enemic i la Xina com a adversari que cal seguir. S’ha acceptat l’entrada a l’OTAN de Suècia i Finlàndia, de llarga tradició de neutralitat. S’ha garantit el suport militar a Ucraïna. S’ha impulsat incrementar la despesa militar dels socis fins al 2% del pressupost i més accions que denoten formar part d’un bloc, ara per ara, preparat per contenir, defensar-se o atacar l’altre bloc. L’objectiu és, com ha declarat Biden, que Rússia no guanyi la guerra i, com diuen alguns mandataris europeus, defensar la democràcia i la llibertat.

La resposta de Rússia no s’ha fet esperar, i tant Putin com Lavrov coincideixen en la seva veritat, que és que l’OTAN representa una organització agressiva de què s’han de defensar i també que la seva intervenció a Ucraïna és per alliberar la ciutadania del nazisme.

Ja veiem, doncs, que els posicionaments dels estats pertanyents a l’OTAN i de Rússia són antagònics, lluny d’espais d’entesa i propers a establir un món de blocs, en què cadascú es recrea en la seva raó i presenta l’altre com a dolent. És evident que als qui ens trobem a l’espai occidental se’ns fa difícil entendre Rússia i Putin, com poden fer tantes atrocitats a Ucraïna i fer patir tant la ciutadania i, tot plegat, ens apropa a defensar els postulats d’aturar-los com sigui. Per això, la majoria de la ciutadania europea aprova les sancions econòmiques a Rússia i el suport armamentista a Ucraïna, i també accepta, almenys de moment, l’increment del preu de l’energia i la inflació. Si ens regim pel cor, entenem aquesta posició, però si pensem en el futur, si mirem la realitat amb pragmatisme, s’obren escenaris que condueixen a un espai de trobada, de matisos, en què es cerqui la manera d’arribar a un acord en el conflicte d’Ucraïna i a una certa estabilitat en la geoestratègia mundial, que, probablement, necessitarà canvis en el marc de l’ONU. En un món econòmic cada vegada més global, la geoestratègia política no hauria d’estar limitada a blocs tancats i enfrontats, sinó a espais on els matisos comptin i el desarmament tingui cabuda; però, perquè això arribi, malauradament, primer, han de passar els espais de rearmament i conflicte que vivim avui. Esperem que tot vagi molt ràpid, com sol passar actualment, i s’arribi aviat a espais de matisos i d’entesa.