Les protestes contra el govern de l’Uzbekistan deixen almenys 18 morts
Un projecte de reforma constitucional que redueix l’autonomia de Karakalpakistan encén els ànims a la regió
La Unió Europea demana que s’obri una investigació independent per la mort dels manifestants
La Fiscalia de l’Uzbekistan ha informat aquest dilluns que 18 persones han mort en enfrontaments entre manifestants antigovernamentals i les forces de seguretat al nord-oest de l’Uzbekistan, on no es tolera l’oposició. “Divuit persones van morir a causa de les ferides durant els disturbis massius a Nukus”, va dir Abror Mamatov, representant de la fiscalia, segons l’agència Ria Novosti. La Guàrdia Nacional d’Uzbekistan va informar, per part seva, de 243 ferits.
El president de l’Uzbekistan, Shavkat Mirziyoiev, havia afirmat diumenge que hi havia “víctimes” entre els civils i la policia després de les protestes de divendres i dissabte contra un projecte de reforma constitucional que redueix l’autonomia de Karakalpakistan, regió pobra del nord-oest de la que Nukus és la capital.
L’Uzbekistan va decretar dissabte passat l’estat d’emergència en aquesta regió. Alhora, Mirziyoiev va prometre renunciar al projecte d’esmena constitucional. L’estat d’emergència va entrar en vigor a mitjanit i durarà fins al 2 d’agost. Mirziyoyev també va acusar els organitzadors de les manifestacions d’“amagar-se després de consignes” polítiques per tractar de “prendre el control dels edificis oficials del govern local” i per apoderar-se de les armes.
La reforma preveia que la república, de 2 milions d’habitants, perdés oficialment el seu estatut sobirà i el dret a organitzar un referèndum d’autodeterminació. L’Uzbekistan és el país més poblat de les exrepúbliques soviètiques de l’Àsia Central, amb 35 milions d’habitants.
Per la seva banda, la Unió Europea ha demanat aquest dilluns que s’obri una “investigació independent” per la mort de 18 persones en les protestes de divendres i dissabte a Nukus, la capital de la república autònoma de Karakalpakistan.
La UE, a més, va demana a les autoritats que garanteixin els drets humans i en concret la llibertat d’expressió i associació.