Satisfacció entre els grups del front comú pel català
Recorden que la llei i el decret ja tenen l’aval del Consell de Garanties
ERC subratlla que va fer possible el consens i Junts, que ha triomfat la confrontació
Els grups que van consensuar la nova llei al Parlament i la convalidació del decret de govern per protegir el català a les aules i evitar-hi les quotes de castellà rebien ahir amb satisfacció la resolució del TSJC. El president, Pere Aragonès, ho qualificava de “victòria parcial” en una piulada en què es felicitava perquè s’ha aconseguit fer valdre els criteris “pedagògics, acadèmics i educatius”. El consens polític “ha estat clau” per a ell, que alhora recordava que la llei i el decret ja tenen l’aval de constitucionalitat unànime del Consell de Garanties Estatutàries (CGE).
Els partits de govern també inflaven el pit, atribuint-se, això sí, el seu tros de mèrit. Segons la republicana Marta Vilalta, la resolució demostra que “ha tingut sentit” el que es va impulsar des del govern i el Parlament, i que van “valer la pena” els esforços que es van fer durant mesos per “reconstruir” uns acords amplis en defensa del català davant la ingerència judicial. “Ens vam erigir en forjadors de consensos malgrat que en alguns moments semblava que estaven esquerdats i que no ens en sortiríem”, reivindicava. “Tot allò que depenia de nosaltres ho havíem de fer”, destacava.
El portaveu de Junts, Josep Rius, celebrava igualment la decisió judicial, que segons ell demostra que la “confrontació” que proposa el seu partit i la via pedagògica del Parlament són la manera de defensar el català a l’escola i s’han acabat imposant “a la via impositiva i de quotes dels tribunals”. “Amb la via de no adaptar-nos a una sentència sinó entrar-hi en confrontació obertament, se n’ha impedit l’executivitat”, subratllava. Rius, això sí, avisava que s’ha guanyat “una batalla, però no la guerra”, en espera del que hi pugui dir ara el Tribunal Constitucional.
Entretant, el PSC, que va votar a favor de la llei però en contra del decret, va mostrar “tot el respecte” a la decisió judicial, segons la portaveu Èlia Tortolero, que destaca que la llei serveix per “actualitzar el model”, ja que “garanteix” també el castellà com a llengua d’aprenentatge. En vista dels “seriosos dubtes” del TSJC, a més, va recordar que la norma està “avalada constitucionalment” pel CGE. La líder d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, s’hi referia també a Twitter com a “victòria política”. “Quan defensem el català des dels consensos, tots hi guanyarem”, remarcava, i igualment insistia que el dictamen del CGE avala que qui ha de decidir com s’ensenya són “les institucions democràtiques i no els jutjats”.
Òmnium confia a invalidar el 25%
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, confia que arran de la interlocutòria del TSJC “s’invalidi i es revoqui” la sentència del 25% de castellà. Segons ell, el pas judicial “demostra que totes les mesures per allunyar la imposició de percentatges a les aules són imprescindibles i necessàries”. “Cal seguir preservant aquest consens al voltant de la defensa del català com a llengua vehicular a l’escola”, reclamava a més.
En canvi, l’espanyolista Escuela de Todos discrepa del tribunal, ja que entén que no cal presentar qüestió d’inconstitucionalitat. “És una altra pedra en el camí; dol veure que algunes estratègies han aconseguit dilatar el procés”, deia la seva presidenta, Ana Losada, que insta La Moncloa que “actuï” i presenti recurs d’inconstitucionalitat a les normes aprovades per “desbloquejar” el compliment de la sentència. Convivencia Cívica i Hablamos Español també ho reclamen als partits.