Amb Feijóo sense veu en el 26è debat
El debat de l’estat de la nació va ser implantat per González el 1983 i no se celebra des del 2015
El líder del PP només té escó al Senat i serà al Congrés sense intervenir
Primer de Sánchez de president
No és una obligació constitucional –fins al punt que no s’ha celebrat en els últims set anys–, però el debat de l’estat de la nació és una tradició implantada el 1983 per Felipe González quan feia deu mesos que estava en el govern i era criticat per l’oposició per no comparèixer a les Corts. Quan el Congrés obri les portes avui, el debat que enfronta el president amb tots els portaveus dels grups viurà la seva 26a edició, i aquesta arribarà amb l’anomalia que el líder de l’oposició tindrà el hàndicap de no ser electe: gràcies a l’escó acabat de conquistar com a senador podrà seure a l’hemicicle del Congrés avui i demà, però no hi tindrà veu i serà la secretària general del PP, Cuca Gamarra, qui haurà de defensar la veu del partit.
El d’avui serà el primer debat de Sánchez com a president, ja que en l’última edició, el 24 de febrer del 2015, l’actual president era el cap de l’oposició i Mariano Rajoy era l’inquilí de La Moncloa amb majoria absoluta de 186 escons conquistada el 2011. “Vostè pensa més en el senyor Iglesias que en els problemes d’Espanya”, va etzibar aquell dia el president Rajoy a l’opositor Sánchez. “Vostè es comunica amb els espanyols a través d’un plasma i amb un delinqüent a través de SMS”, rebatia Sánchez al president tot al·ludint al cèlebre “Luis, sé fuerte” de Rajoy a l’extresorer del PP Luis Bárcenas. “El seu nom i el de Bárcenas aniran sempre units”, va reblar. “I no torni vostè aquí a fer ni a dir res. Ha estat vostè patètic”, sentenciava Rajoy al final del debat al líder que tres anys després, el juny del 2018, el desallotjaria de La Moncloa amb una moció de censura.
En les 25 edicions precedents, el Congrés ha vist relliscades com ara la de Josep Borrell el 12 de maig del 1998, quan acabava de conquistar la secretaria general del PSOE havent derrotat Joaquín Almunia i es va enredar amb una explicació econòmica del principi de devengo amb la qual va ser caricaturitzat pel PP com a pedant. “Vostès estan computant com a drets devengats paper vell incobrable que mai entrarà com a dret devengat. Senyories, ho han entès?”, va implorar Borrell abans de ser defenestrat pels seus.
