“El nostre projecte de ciutat és revolucionari”

Els dar­rers cinc anys han estat els més com­pli­cats de ges­ti­o­nar a tots els ajun­ta­ments. A Girona, a més, en el segon man­dat vam tenir també el Glòria i després la covid. En tot cas, la valo­ració final la faré quan ple­gui. Una cosa és que no em pre­senti a la ree­lecció i l’altra que no esti­gui tre­ba­llant inten­sa­ment per com­plir el màxim el con­tracte que tinc amb la ciu­ta­da­nia i totes les pro­pos­tes que vam fer quan vaig dema­nar la con­fiança dels nos­tres veïns i veïnes. El balanç el faré quan acabi la meva tasca . Quan arribi la cam­pa­nya faré cos­tat a la nova can­di­data [Assumpció Puig] perquè és impor­tant que la per­sona que es pre­sen­tarà en nom de Junts x Cata­lu­nya rebi la con­fiança de la ciu­ta­da­nia. Té un pro­jecte molt potent per a la ciu­tat.

Les majo­ries abso­lu­tes que es veien fa vint anys ja no les veiem enlloc. Això com­porta difi­cul­tats en la gover­na­bi­li­tat de les ins­ti­tu­ci­ons però també és bo que hi hagi certs acords de mínims i poder rea­lit­zar part del pro­jecte que vols per a la ciu­tat. És una situ­ació com­pli­cada que viuen tots els ajun­ta­ments. Vam deci­dir fer una part del man­dat amb ERC i tenir una majo­ria més sòlida.

Poc lle­ial pels moments que hem vis­cut. S’han votat coses no perquè no i és impor­tant fer-hi esment. La ciu­ta­da­nia va deci­dir-se per un deter­mi­nant pro­jecte. S’han de dema­nar res­pon­sa­bi­li­tats al governs, però també a les opo­si­ci­ons, què fan i si actuen amb interes­sos par­ti­dis­tes, sobre­tot perquè hem vis­cut els moments més com­pli­cats d’aquesta ciu­tat d’ençà del fran­quisme. Això ho con­firma tot­hom.

El nos­tre és molt clar, però no és el clàssic. Hi ha gent més anti­quada o que pot­ser no acaba d’enten­dre la política de la mateixa manera que ho fa aquest govern. Fa anys que aquest govern tre­ba­lla per Girona Ciu­tat Tec­nològica. Volem adap­tar-nos a la quarta revo­lució indus­trial. Serà impres­cin­di­ble ser-hi si volem pro­gres­sar. Hi ha gent que fins i tot durant la cam­pa­nya veien una mar­ci­ana quan par­lava d’això. Temes com les cases de la tec­no­lo­gia, l’aug­ment de les voca­ci­ons tec­nològiques en tots els nivells, la for­mació pro­fes­si­o­nal i uni­ver­sitària; també més voca­ci­ons feme­ni­nes perquè seran llocs de qua­li­tat i sos­te­ni­bles i les dones s’estan que­dant enrere en tot aquest àmbit. La ciu­tat intel·ligent seria un següent pas. No dic de posar ins­tru­ments tec­nològics a la baliga-balaga, sinó de tre­ba­llar en una ciu­tat intel·ligent i sos­te­ni­ble que ens ajudi a regar quan s’ha de regar, que la llum s’obri quan menys llum natu­ral hi ha i no abans; o sigui, fórmu­les intel·ligents per ges­ti­o­nar una ciu­tat.

No parlo de fer grans obres faraòniques. Hi ha gent que s’ha que­dat en això. Qui­nes obres es pro­po­sen? La gran obra de govern és adap­tar la ciu­ta­da­nia, les enti­tats i les ins­ti­tu­ci­ons a les revo­lu­ci­ons que tenim al davant i no només per no que­dar enrere, sinó per ser-ne cap­da­van­ters. Amb Girona Ciu­tat Tec­nològica hem acon­se­guit ser el cen­tre blockc­hain de Cata­lu­nya. La blockc­hain és el que la màquina de vapor va supo­sar en la revo­lució indus­trial.No és casu­a­li­tat que a Girona siguem la ciu­tat de més de 75.​OOO habi­tants que ha com­plert els objec­tius euro­peus del trac­ta­ment de resi­dus. Neces­si­tem una ciu­ta­da­nia i unes ins­ti­tu­ci­ons que esti­guin abso­lu­ta­ment com­pro­me­ses amb el canvi climàtic, a rever­tir-lo. No és un pro­jecte ni de ciu­tat, sinó de país. És glo­bal, de fet. Aquest és el nos­tre pro­jecte. I ara encara el millo­ra­rem amb el nou con­tracte de neteja i amb la nova gestió de resi­dus. Pos­si­ble­ment tor­na­rem a ser l’única ciu­tat cata­lana de més de 75.000 habi­tants que tor­na­rem a asso­lir els nous objec­tius euro­peus perquè n’estem posant les bases. Això és cons­truir un pro­jecte de ciu­tat o no? Tot depèn de quina con­cepció moderna, actual i revo­lu­ci­o­na­ria es tin­gui de pro­jecte de ciu­tat o clàssica, anti­quada i que ja no porta enlloc. Per tant, defenso, tot i que ens queda molta feina per fer, que els nos­tres veïns puguin cons­truir els seus pro­jec­tes vitals amb garan­ties en una ciu­tat ama­ble i sos­te­ni­ble.

No sé si hem estat capaços d’expli­car bé allò que hem fet amb el nou con­tracte de neteja i de resi­dus, que són dues coses dife­rents. Per una banda hi havia una certa insa­tis­facció per part d’alguns ciu­ta­dans de Girona res­pecte de la neteja. Teníem un con­tracte que s’havia redac­tat tot per part del tri­par­tit. No tenim cap res­pon­sa­bi­li­tat del que ha pas­sat. Hem inten­tat imple­men­tar-lo el màxim de bé pos­si­ble, però tenia deficiències. Per exem­ple, no hi havia aigua. El que hem fet en el nou con­tracte, escol­tant moltíssim els veïns, era veure qui­nes eren les neces­si­tats prin­ci­pals de millora i les hem introduït. Si això agrada o no a l’opo­sició m’hau­rien d’expli­car per què no agrada? Segona cosa, els resi­dus. Fem un pas enda­vant perquè volem que la nos­tra ciu­tat faci un pas enda­vant en la gestió de resi­dus perquè el neces­sita el pla­neta. Farem un porta a porta agru­pat que alguns en diuen con­te­ni­dors intel·ligents. S’hau­ria d’exi­gir a tots els res­pon­sa­bles públics que fes­sin aquest pas enda­vant. Tant els infor­mes tècnics, com els infor­mes de secre­ta­ria, com els infor­mes d’inter­venció han dit que era pres­crip­tiu dur a terme aquest nou sis­tema. El que em sem­bla estrany és que no tin­gui cap reper­cussió per a les per­so­nes que han votat en con­tra de tots els infor­mes. Els res­pon­sa­bles públics estem obli­gats a fer cas dels infor­mes tècnics, sinó estaríem pre­va­ri­cant

Amb les dades a la mà, de mas­si­fi­cació d’habi­tants no n’hi ha. En segon lloc, fa molt de temps que inten­tem equi­li­brar l’habi­tatge turístic. N’hi ha menys que dos anys enrere. Pel que fa al turisme, venim de la covid i par­lar que hi ha mas­si­fi­cació turística que­da­ria irreal. És un sec­tor que tot just s’està recu­pe­rant. El turisme i el comerç supo­sen el 15% del nos­tre PIB. Si els demo­nit­zem pot­ser començaran a aug­men­tar les cues de l’atur i haurà famílies que tin­dran pro­ble­mes econòmics. A Girona el turisme no ha supo­sat mai un pro­blema com­pa­rat amb altres llocs amb molts locals d’oci. Al Barri Vell a par­tir de les deu de la nit no s’hi sent ni una mosca. No hi ha difi­cul­tats de viure-hi de nit i no hi ha locals d’oci que difi­cul­tin la con­vivència. Que aquí pas­sen fets cul­tu­rals, doncs sí. També hem tre­ba­llat per anar-ho movent per bar­ris. Per exem­ple, Temps de Flors. El que sí que passa és que tenim el Muni­ci­pal aquí, el Modern, el Truf­faut, les esca­les de la cate­dral que és un lloc únic, la Mercè. És un tri­an­gle molt dens. L’empa­dro­na­ment en el barri també ha anat aug­men­tant. Els veïns no n’estan mar­xant.

En cap cas puc coin­ci­dir que hi hagi bar­ris que esti­guin dei­xats. En abso­lut. Si par­lem de Ger­mans Sàbat hi ha la plaça nova i s’hi s’estan fent unes actu­a­ci­ons amb els veïns en temes que els pre­o­cu­pen. En qua­tre mesos es can­viarà tota la il·lumi­nació de la ciu­tat i es farà a tots els bar­ris. Ho fem tot per igual. La millora de l’acces­si­bi­li­tat també volem que sigui equi­ta­tiva arreu. Que algú m’ho digui si no ha estat així. Ara, que no hi ha els equi­pa­ments cul­tu­rals? Sí, no hi són. Això vol dir que aban­do­nem aquell barri? Home. No. El nou con­tracte de neteja millo­rarà això perquè que en l’ante­rior hi havia alguns espais i no bar­ris que no hi eren pre­vis­tos. La neteja amb aigua es farà en tots els car­rers de Girona, l’altre no ho pre­veia. Autocrítica, tota, però la nos­tra volun­tat ha estat arri­bar sem­pre a tot arreu.

Vam tenir un pro­blema amb la poli­cia, amb gai­rebé 30 jubi­la­ci­ons de cop que hem hagut d’anar repo­sant i hem anat una mica jus­tos pri­o­rit­zant els casos més greus. O sigui, si hi havia un acci­dent amb un ferit pas­sava per davant d’un pis amb la música molt alta. Segur que no hem arri­bat a tot arreu, però això no ha pas­sat en uns bar­ris con­crets, sinó en gene­ral. No puc estar d’acord que alguns bar­ris s’han trac­tat millor que altres, per què no és així.

Estem abso­lu­ta­ment com­pro­me­sos a com­ple­tar els acords com més aviat millor. S’han dema­nat ja tots els infor­mes pre­cep­tius de l’ACA sobre la inun­da­bi­li­tat i anem tan ràpid com podem. En això també faig autocrítica. Som lents i ens passa en molts àmbits. Ho aca­ba­rem fent tan ràpid com sigui pos­si­ble. Els únics can­vis que hi poden haver són infor­mes que ens obli­guin a tocar forçosa­ment alguna cosa. Si ara diuen que tres mil metres de Girona no poden ser­vir per al nou parc de salut per risc d’inun­da­bi­li­tat, doncs tres mil menys. Volem que el parc de salut i el Tru­eta com a bastió per al nos­tre ter­ri­tori vagi enda­vant. Recor­deu, no obs­tant això, que nosal­tres en el calen­dari ja parlàvem del 2028. Ara ve el més com­pli­cat, les con­fi­gu­ra­ci­ons urbanísti­ques i pot­ser la pandèmia ens ha retar­dat sis o set mesos, però tot­hom és cons­ci­ent que s’ha d’avançar.

Durant un temps vam imple­men­tar la con­tenció de ren­des, però just quan ho vam apli­car no puja­ven els preus. Ara el mer­cat torna a ser lliure i ens tro­bem amb la mala notícia de l’incre­ment de la inflació que també fa pujar els preus dels pisos. Un altre pro­blema és que som una ciu­tat urbanísti­ca­ment molt madura i no tenim gaire de sòl per anar fent nous habi­tat­ges i efec­ti­va­ment aquest és un pro­blema que tenim a la ciu­tat i que ha estat difícil, ho reco­nec, de tro­bar-hi solu­ci­ons. Això també és lent i són polítiques a mitjà ter­mini de les quals la ciu­ta­da­nia no veurà els resul­tats de forma imme­di­ata. Hem posat diver­sos solars nos­tres a dis­po­sició de l’Incasòl i d’altres a dis­po­sició d’empre­ses perquè ells puguin fer la cons­trucció d’habi­tat­ges i lla­vors s’haurà de ges­ti­o­nar que siguin asse­qui­bles, sobre­tot per als joves. És cert que anem lents, però sí que hi hem posat el fil a l’agu­lla. Posa­rem en dansa uns 250 habi­tat­ges més i durant aquest temps s’han fet un número de com­pres temp­teig i retracte com no s’havien fet mai. És una bona eina que ens va faci­li­tar la Gene­ra­li­tat. Aquest és un pro­blema de país i en gene­ral han fallat totes les admi­nis­tra­ci­ons.

No. L’esforç dels clubs ho ha fet pos­si­ble i tota la ciu­tat en sor­tirà bene­fi­ci­ada, sobre­tot econòmica­ment, i no és una inversió que fa l’admi­nis­tració direc­ta­ment.

És una font de finançament molt impor­tant per a totes les admi­nis­tra­ci­ons i, per tant, per a les empre­ses que con­trac­tem. N’hem dema­nat molts, però encara en van sor­tint molts més. En tenim apro­vats per import d’uns 12 mili­ons per reforçar el turisme i la mobi­li­tat sos­te­ni­ble, ser­veis tec­nològics, la ciber­se­gu­re­tat, per fer una Girona més verda i més blava i també per por­tar ener­gia foto­vol­taica als equi­pa­ments públics més potents. Ha estat clau l’exper­tesa de l’Ajun­ta­ment, que ja ve d’abans, a l’hora de ges­ti­o­nar pro­jec­tes euro­peus. Som una de les ciu­tats que per­cen­tu­al­ment més n’estem rebent.