unió europea
La UE i l’OTAN busquen calmar Sèrbia i Kosovo per a evitar un altre conflicte
Un portaveu de Borrell va advertir en un comunicat de la “retòrica incendiària” entre les dues parts
Els líders de Sèrbia i Kosovo protagonitzen aquesta setmana diverses reunions a Brussel·les amb l’OTAN i la Unió Europea per a intentar rebaixar la tensió entre tots dos després dels frecs registrats a la seva frontera, una situació que preocupa especialment quan ja hi ha en curs una guerra en sòl europeu a Ucraïna.
El president de Sèrbia, Aleksandar Vucic, i el primer ministre de Kosovo, Albin Kurti, mantindran el dimecres trobades per separat amb el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, mentre que el dijous participaran en una nova edició del diàleg Belgrad-Pristina que afavoreix l’alt representant de la UE per a Afers exteriors, Josep Borrell.
I ho faran amb “escepticisme”, en paraules de Vucic, que dijous passat va acusar les autoritats kosovars de preparar-se per a matar ciutadans serbis del nord de Kosovo, mentre que Kurti s’ha referit recentment a la possibilitat que Sèrbia, encoratjada per Rússia, iniciï una guerra contra Kosovo.
Les últimes tensions a la frontera entre Sèrbia i la seva antiga província, autoproclamada independent en 2008, han encès les alarmes de la comunitat internacional, motivant la mediació dels Estats Units i la UE i posant en alerta a la KFOR, l’operació de manteniment de la pau de l’OTAN a Kosovo.
Aquest diumenge, un portaveu de Borrell va advertir en un comunicat de la “retòrica incendiària” entre les dues parts i, en particular, va considerar de “gran preocupació” les declaracions sobre guerra i conflicte als Balcans Occidentals.
Les friccions van saltar en la vespra de l’1 d’agost, quan Kosovo anava a començar a aplicar l’anunciada prohibició de l’ús de documents d’identitat i matrícules de Sèrbia en el seu territori.
Llavors, es van succeir bloquejos dels passos fronterers i les carreteres, però després de la ràpida mediació de la UE i dels Estats Units, Pristina va accedir a ajornar un mes, a l’1 de setembre, l’entrada en vigor de les mesures restrictives, que anaven en la línia d’altres decisions que en els últims mesos han fet incrementar la presència de forces de seguretat a la frontera.
Avís de l’OTAN
La KFOR va sortir al pas ràpidament i va informar en un comunicat que estava disposada a “intervenir” si es posava en perill l’estabilitat en el nord de Kosovo, zona fronterera amb Sèrbia.
Va assenyalar que prendria “totes les mesures necessàries per a mantenir un entorn segur a Kosovo en tot moment” d’acord amb el seu mandat, que emana de la resolució 1244 del Consell de Seguretat de l’ONU.
Aquesta missió va ser creada en 1999 després de la intervenció de l’Aliança Atlàntica centrada a posar fi a la violència deslligada dins i al voltant de Kosovo.
Arran de les tensions frontereres del 31 de juliol, Stoltenberg va instar a les dues parts a “mantenir la calma, evitar accions unilaterals i donar suport al diàleg mitjançat per la UE”.
Al país –la independència del qual Sèrbia no reconeix, però que ha estat reconeguda pels EUA i la majoria dels socis de la UE, encara que no per Rússia, la Xina, l’Índia, el Brasil o Espanya– hi ha 1,8 milions d’habitants, dels quals el 93% és d’ètnia albanesa.
