“Rubí tindrà un hospital, n’estic convençuda”

El moment de la crisi sanitària va tenir diferents fases. En la primera va quedar la ciutat buida, tothom a casa i desconcert perquè no sabíem què passaria. En aquest sentit, el que vam fer va ser treballar de manera molt coordinada amb els centres de gent gran, les residències i els centres hospitalaris. Després vam començar a redactar un pla de recuperació postcovid-19 que ens va servir com a guia i ens vam centrar en els col·lectius que més dificultats havien tingut: restauradors i comerciants, a banda evidentment de persones i familiars i de tot el treball que es va fer per garantir que persones que estaven soles tinguessin àpats a domicili i que estiguessin ben ateses. Vam generar xarxes relacionals veïnals per acompanyar situacions de dificultats i solitud. El despertar postpandèmia ha generat diferents projectes que estem presentant o ja iniciant i que van lligats a una situació que no esperàvem i que ens va canviar com a totes les ciutats i tots els municipis del món.

Rubí és una ciutat segura, tal com ho demostren les xifres, que donen idea dels índexs de delinqüència i es posen en comú a les juntes locals de seguretat on hi participen tots els cossos i forces de seguretat. Què és una ciutat segura? Una ciutat on aquestes xifres tenen uns paràmetres concrets. És cert que en la seguretat hi ha un element molt important que forma part del concepte, que és la percepció. Per què en algun moment o en algun espai hi ha persones que poden percebre que no sigui del tot segura? Perquè som una ciutat de 80.000 habitants i, com a tot arreu, passen coses. També, com a tot arreu, les coses que passen s’amplifiquen i, en algun moment, s’utilitzen, de vegades perquè no es pensa o en d’altres, de manera irresponsable, per generar o per alimentar aquest sentiment. Està molt bé la col·laboració de tothom: ciutadana, de l’oposició en cas dels ajuntaments..., per aconseguir ciutats i pobles més segurs. En el cas de Rubí, el que hem fet és generar una taula amb comerciants, cossos de seguretat, responsables polítics i tècnics de l’ajuntament, en la qual tenen un espai compartit per, d’una banda, aportar accions i idees que millorin aquesta percepció de seguretat. Per una altra banda, avui dia és molt fàcil estar connectat ràpidament amb un grup de missatgeria, i quan un comerciant percep qualsevol situació estranya, es posa en coneixement del responsable polític, de Seguretat i de Comerç de l’Ajuntament, i també ho està rebent el cap de la Policia Local i el cap dels Mossos d’Esquadra. Aquesta col·laboració en tots els àmbits el que fa és millorar la percepció de seguretat que tenim.

En aquell moment, teníem set agents que estaven fent pràctiques a la ciutat i el compromís era que es quedessin. En relació amb la nostra comissaria i els Mossos d’Esquadra a la ciutat, he de dir que la coordinació és exquisida, es treballa de manera contínua i continuada en tot el que té a veure amb les competències tant dels Mossos d’Esquadra com de la Policia Local.

Fa vint anys, quan es produïa una ocupació d’una propietat privada, no es pot generalitzar, però gairebé sempre, al darrere hi havia una situació de vulnerabilitat que s’havia de treballar tècnicament i que requeria els serveis socials. Avui en dia, hi ha ocupacions de persones i famílies que a la desesperada poden ocupar perquè no tenen on anar, i en aquests casos sempre s’actua des dels serveis municipals per acompanyar la necessitat i buscar la millor opció. Després hi ha les situacions en què al darrere d’una ocupació hi ha altres qüestions, entre d’altres, màfies organitzades que treballen per ocupar espais i fer-ne el seu negoci. Això últim és el que hem de combatre amb totes les eines que tinguem per evitar-ho. Perquè no només es genera una situació il·legal amb un negoci il·legal, sinó que, a més, es generen molèsties en el que més ens importa, que és la convivència, la tranquil·litat i la seguretat dels veïns i veïnes. L’Arc Metropolità defensa aquesta posició, com també ho fem des del nostre municipi.

Portem més de vint anys demanant-lo. El 2001 va ser la primera vegada que el PSC va posar en una publicació aquesta necessitat. Som una de les vuit ciutats de tot Espanya que amb 80.000 habitants no té un hospital de referència al seu municipi. Jo crec que és òbvia la necessitat. En els darrers temps, ens han marejat. Quan era possible i teníem el projecte, algú va arribar al govern de la Generalitat, va agafar el projecte i va dir: “Aquesta no és la meva prioritat”, i el va col·locar en un calaix. Quan el conseller va venir a la nostra ciutat a inaugurar un CUAP, se li va demanar i va dir que no. Després li he tornat a demanar resposta perquè el conseller no coneixia que els terrenys estaven cedits a la Generalitat des de l’any 2006 i hi havia un projecte molt avançat on els dos operadors que gestionen l’atenció primària de la ciutat havien treballat la gestió d’aquest dispositiu. És un dispositiu que ha de donar resposta a la nostra ciutat, a Sant Cugat i a Castellbisbal i es va ubicar en un espai estratègic amb relació a les comunicacions perquè l’accessibilitat fos la que tocava. Rubí tindrà un hospital. Jo n’estic convençuda, sí o sí tindrà un hospital. El que no farem és descansar en aquesta reivindicació perquè pensem que és més que merescuda, més que necessària i més que justificada. Espero i desitjo que el proper govern de la Generalitat ens escolti i entengui la necessitat.

Confiem que quan Salvador Illa sigui president de la Generalitat entendrà la necessitat d’aquest i de tots els municipis. Avui en dia, ni Rubí ni la majoria de municipis esperen gran cosa de la Generalitat actual.

Aquesta segona estació està en alguns dels plans d’infraestructures i des de l’Arc Metropolità s’ha demanat com a infraestructura que necessitem com a territori. Com a ciutat hem demanat el servei perquè el necessitem, i només cal fer una comparativa, jo no ho faré. Només cal mirar municipis com el nostre i veure quantes estacions tenen. I amb les urbanitzacions que tenim, amb l’emplaçament plantejat i sent l’estació, l’única que tenim, la que més viatgers aporta a la línia en una determinada franja horària..., només mirant això valdria la pena plantejar-se si aquesta necessitat cal que la justifiquem més. Ho està fent la Cecot, ho està fent l’Arc Metropolità com a territori, ho estem fent com a ciutat fa molts anys. Jo, de totes maneres, visualitzo un futur amb aquesta segona estació, amb l’hospital que Rubí tindrà sí o sí i una ciutat en què treballem per una segona transformació importantíssima. Un dels espais de nova centralitat és l’entorn on ha d’anar ubicada aquesta segona estació, que ha de millorar aquesta part de la nostra riera.

Sí. Hem intentat per moltes vies que el seu president visiti la nostra ciutat perquè, potser, veient-ho passejant per la ciutat pot entendre el que necessitem com a municipi de 80.000 habitants. A més, hem intentat convidar el president de la Generalitat a la taula per a la competitivitat industrial de la qual formen part 32 agents econòmics, empreses importants de la ciutat, els agents socials... El vam convidar a presidir-la, fa molts mesos, i encara estem esperant tan sols tenir una resposta del màxim representant del govern de la Generalitat. I la veritat és que la indiferència, una indiferència tan pronunciada, segurament és una de les raons per les quals podem sentir aquest maltractament o no-tracte. Al final, jo em sentiré maltractada si es maltracta la meva ciutat en les peticions o necessitats que té. I necessitem un hospital, una segona estació i un nou edifici dels jutjats que fa molts anys que es va anunciar.

En la interpretació i el contingut en relació amb el que es planteja a Can Canyadell no hi entraré, però és curiós que el partit que posa damunt de la taula un tema com és aquest, amb els anys que fa que treballem i que diem que la nostra ciutat ja ha pagat prou peatges mediambientals, és qui en té la competència a la Generalitat. És qui irresponsablement posa damunt de la taula qüestions que, segurament, li tocaria resoldre des del govern autonòmic. És curiós i és lamentable perquè tenim un espai que es va crear precisament per treballar aquests temes on la plataforma, els diferents partits i les entitats veïnals tenien l’espai de confiança i denúncia compartida en tot allò que consideressin. Continuarem demanant a qui toqui de la Generalitat i traslladant on toqui, que és la taula d’abocadors, tot allò que tingui a veure amb Can Canyadell, amb una llicència en vigor i amb un treball que està en una taula jurídica, i serà aquesta la que determinarà allò que s’està demanant.

No hi he parlat personalment d’aquest tema. El convidarem a la mesa d’abocadors i tornarem a parlar d’aquest tema. El que hem fet és traslladar les peticions en relació amb tot el que té a veure amb Can Canyadell, l’anàlisi de la situació jurídica els nostres serveis jurídics l’estan treballant i, evidentment, si hi ha alguna qüestió que cal que es canviï es canviarà. En el que s’està demanant hi ha imprecisions. Hi ha temes que no pots col·locar-los a qualsevol preu en una moció política i pensar que amb això resols el deute històric que té la ciutat amb els abocadors quan en tens tu la competència a la Generalitat.

El meu grup municipal té un compromís i una responsabilitat i és governar la ciutat fins a la jornada de reflexió i garantir que el dia de les eleccions tot funcioni bé. Per tant, farem això: governar amb un compromís intacte i amb una il·lusió en un projecte de ciutat que va més enllà de l’any 2023. En el balanç, parlava de la riera i de tota aquesta nova centralitat, podria parlar també de la pacificació de l’avinguda de l’Estatut, de la millora del parc de Ca n’Oriol, de tota aquesta pacificació de ciutat, de ciutat més saludable, més amable, on volem millorar els espais infantils... Una ciutat de la qual volem que cada cop més tothom se’n senti orgullós. Treballarem fins al darrer dia visualitzant que tindrem confiança per continuar millorant la ciutat molts anys més. Això és el que farem i és el que esperem dels nostres socis de govern i, de fet, és el que hem parlat amb ells. Com a alcaldessa, el que vull és que la ciutat cada cop tingui més bons serveis i continuaré demanant allò que crec que necessito d’altres administracions. I com a alcaldable, futura candidata del meu partit a les municipals, quan arribi la campanya, combinaré la meva feina com a alcaldessa en funcions en aquells moments amb la meva feina com a candidata. Ho faré visualitzant aquesta ciutat de futur per a la qual ja estem treballant. M’agradaria pensar que els nostres socis visualitzen el mateix, un govern que ha d’anar fins al darrer dia. I que, després de les eleccions, fins i tot, podrem continuar treballant.