“A l’Ajuntament fan falta equips, no caps de llista”

El balanç d’aquest mandat està condicionat per la pandèmia, que ha afectat les inversions, la convivència i el benestar del poble. Jo crec que l’equip de govern i tots els grups hem sabut treballar de forma cohesionada i que hem afrontat amb encert tot el que calia atendre. Actualment l’atur és com el del 2019 o inferior i l’activitat econòmica s’ha reprès amb molta empenta. Però no em vull posar les medalles que no em toquen: per sort tenim una estructura turística, que és la principal economia de la qual vivim, fonamentada en establiments de qualitat, en un turisme de segona residència estable, i crec que això també ha estat fonamental perquè el balanç d’aquests tres anys hagi estat, malgrat tot, positiu. A banda d’això, hem dut a terme la recuperació d’edificis emblemàtics, com l’antiga Escola d’Arts i Oficis, i l’enoteca del Museu del Suro, i també hem actuat en qüestió de mobilitat dotant-nos d’aparcaments perifèrics, desdoblant la primera fase de l’avinguda d’Espanya o acostant els nuclis de Palafrugell, Calella, Llafranc i Tamariu a través de les vies verdes. Per què? Perquè creiem que millorant la mobilitat també millorem el benestar del municipi.

Hem creat un miler de noves places d’aparcament als principals eixos de circulació (nord, sud, est i oest) però també al far de Sant Sebastià i a Llafranc, per mirar de contenir la pressió circulatòria. És evident que ens fan falta més accions, i possiblement abans d’acabar el mandat ja puguem tenir en funcionament el bus llançadora que, en una primera fase, amb una freqüència de 12 minuts, facilitarà la mobilitat entre Palafrugell, Calella i Llafranc. I també hem fet una aposta per les vies verdes, a peu i en bicicleta. Ara bé, és evident que mentre els carrers del centre del poble estan traçats per circular-hi en carro, avui tenim 18.000 automòbils que a l’estiu són 40.000.

Hem tingut molt en compte la proliferació d’accidents. En els últims deu anys n’hi ha hagut 40, dos dels quals mortals. I també la insuficiència de l’amplada i dels marges de la carretera, el nombre de vehicles que hi passen i les seves característiques. Si no hi hagués alternativa potser hauríem d’acceptar que alguns dels nostres fills es puguin matar en aquesta carretera però, si no, hem d’intentar-ho evitar com més aviat possible. Abans de fer una despesa important per reformar la via, hem de tenir en compte que hi ha una autovia paral·lela. Entenc que per a un barri pugui ser un problema que els canvis els comportin tres minuts més de desplaçament i que això incideixi en el confort. Però vam dir que a l’octubre faríem balanç, i llavors serà el moment de dir què és positiu, què és negatiu i què podem millorar.

Jo no crec que hi hagi risc d’especulació. Potser sí que n’hi va haver quan es va delimitar la zona en el pla general, però ara, que s’ha obert el vial i s’ha urbanitzat, les parcel·les s’estan construint, hi ha interès per instal·lar-s’hi. Tot serveis, això sí, no grans indústries, perquè tenim les comunicacions com les tenim. També és veritat que ens diuen que falten treballadors i, nosaltres, des de l’oficina d’ocupació de l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP) ajuntem la gent que busca feina i la que n’ofereix, i la veritat és que no en tenim prou. Però des de l’IPEP i des dels centres lluitem per ajudar a cobrir aquesta demanda.

Hi ha una associació de comerciants molt potent que està obtenint bons èxits. Que ens agradaria desenvolupar un centre comercial a dins del nucli de Palafrugell? Sí, i per això mirem a veure com podem millorar aquest centre, fent-lo més amable i atractiu. Ara bé, també hem d’entendre que som en una fase que ja no podem tenir molt més creixement. No m’agradaria que entréssim en una dinàmica en què la gent que fa molts anys que ve, es veiés expulsada perquè passéssim a ser un lloc despersonalitzat. Perdríem l’essència com a poble.

En aquesta plaça hi havia 18 aparcaments de zona blava, i la resta eren de càrrega i descàrrega, que ara continuaran existint. Però és que al costat hi ha un aparcament subterrani de 160 places, cosa que molt pocs mercats poden dir que tenen. Ara, si es tracta de no perdre les 18 places de zona blava, aviat acabarem el nou aparcament de la zona de l’Energia amb 70 places. No serà a 20 o 40 metres, però serà a 200, que tampoc és cap exageració. A més a més, hem implantat la rotació en l’aparcament del Casal Popular, perquè aquest ha de ser un aparcament comercial amb 220 places, més les 160 de Can Mario, més 70 a l’Energia, més l’aparcament de Veritas, a 5 minuts del centre, amb 250 cotxes més... Quan anem a Barcelona tots estem disposats a caminar i a pagar. I a Platja d’Aro també. I potser hem d’entendre que hem de caminar 150 metres entre el cotxe i el lloc on volem anar.

Aquest és un poble on el metre quadrat és dels més cars de Catalunya. Un gran projecte el veig difícil, però durant aquest mandat hem comprat tres habitatges, a través d’una cooperativa n’hem sumat tres més, i aquesta setmana tenim una reunió per dotze més. És una lluita. Però tenim 800 pisos tancats i uns quants d’ocupats, al voltant de 150. D’aquests pisos buits n’hi ha uns quants que són d’una empresa que tots coneixem, que es diu Sareb, i que els té cedits per bancs que el poble ha aguantat amb els seus calés. Potser seria bo que, donat aquest problema social, la Sareb ens tornés alguns dels diners que vam posar per la banca en forma d’habitatge, que podria ser utilitzat exclusivament amb caràcter social.

Una de les coses que hem fet ha estat ajuntar la comissaria de la Policia Municipal amb la dels Mossos d’Esquadra per donar un servei més cohesionat i eficient. N’estem molt contents, de la nostra policia local, perquè estadísticament es demostra que els fets delictius han baixat en els darrers tres anys, més enllà del que es percep i de les característiques del nostre municipi. No oblidem que tenim 26 quilòmetres quadrats d’extensió, el més gran del Baix Empordà, cinc nuclis habitats i, en gran part, urbanitzacions, 23.500 habitants permanents i 50.000 puntualment, que no vol dir un període concret sinó molts caps de setmana o els mesos de juliol i agost... Per a tot això tenim 65 policies dividits en torns, vacances i baixes. En podríem tenir 100 i en comptes de tenir tres patrulles a la nit en tindríem quatre o cinc. Arribaríem abans? En comptes de cinc minuts hi arribaríem en quatre? La sensació canviaria? És possible que ens faltin cinc, sis o set persones, i ho tenim en estudi.

I tant! Cada vegada més ens pensem que el carrer no és de ningú i ens permetem el luxe de fer qualsevol cosa. Perquè si una patrulla la tenim desplaçada per un grup que fa soroll a Aigua Xelida, l’altra és a Cap Roig perquè hi cremen un contenidor, i una altra és a veure per què hi ha uns brètols que foten guitzes als retrovisors. O anem a la cultura d’entendre que el carrer és de tots i que l’incivisme és intolerable o de policies ja n’hi podem posar 200. Al final, 24 hores al dia, 365 dies l’any, aquest és un servei que hem de donar, però som tan incívics que hauríem de tenir 24.000 agents vigilant 24.000 ciutadans. Perquè aquí passen infinitat de coses: gent que baixa per la rampa del Port Bo amb cotxe, o que per evitar la càmera de control passa per un carrer d’escales, queda encastat al mig i l’hem de treure amb la grua, o que vol passar amb cotxe del passeig del Canadell al de la Torre a través dels escalons. I aquestes autèntiques bretolades les ha de resoldre la policia local, i li impedeixen d’acudir a llocs on possiblement fa més falta.

Si pensem que perquè paguem una taxa de 150 o 160 euros per habitatge, ja s’espavilarà l’administració a treure’ns les escombraries de sobre –tant si ens veiem amb cor de posar-les dins d’un contenidor com si les deixem a terra perquè és ple i no ens prenem la molèstia de buscar-ne un altre– és que tenim un problema cultural. El civisme és una qüestió cultural: si ens volem semblar a Noruega potser no hem de fer les coses com si fóssim en un país subdesenvolupat. A part del civisme, a Palafrugell, fa deu o dotze anys, es va fer un contracte, i els contractes hi són per complir-los. Es va fer amb unes condicions adients per a aquell moment, però, si llavors arribaven deu paquets de venda on-line, ara n’arriben 2.500 cada dia, i això vol dir molts més residus. Per tant aquest contracte no és ni el que necessita el poble ni el que necessita l’empresa.

Volem fer un contracte diferent i que en el proper mandat ens acostem més al servei que volem. Amb el preu de 3.200.000 euros que paga Palafrugell, això no quadra. És massa barat. No hi guanya ningú. L’Ajuntament, perquè no té un bon servei i l’empresa perquè no guanya diners. El ciutadà paga 160 euros i potser haurà de pagar una mica més perquè contractes com els nostres, en altres municipis, pugen més. Però, compte: si continuem tenint l’incivisme que tenim, per més bon servei que hi hagi sempre quedarà curt per al que ens mereixem.

A SGP no necessitem fer llistes. Les llistes les fan els partits perquè han d’anar a ocupar escons al Consell Comarcal o a la Diputació i han de guanyar vots i s’han de presentar per tot. Déu nos en guard si no es presentessin per tot, quin error tan gros! SGP, com que som gent del poble, no tenim per què presentar-nos a tot arreu. Ens presentarem el dia que tinguem un equip, no una llista. Els partits s’afanyen a presentar el cap de llista però per gestionar aquest Ajuntament es necessiten equips, no caps de llista. Estem fent equip i ens presentarem per jugar el partit. Qui serà el que tindrà la pilota més estona? Ja ho veurem. Em presentaré jo? No ho sé. Si ho assegurés ara, no diria la veritat. En Vigas d’aquí a quatre dies pot estar collint tomates i aparèixer una altra persona que agafi el relleu.