Truss o Sunak: els ‘tories’ trien
El Regne Unit coneixerà avui el nom de qui serà el seu nou primer ministre
La ministra d’Afers Estrangers és la favorita davant de l’extitular d’Economia
El successor de Boris Johnson haurà de bregar amb l’augment de la inflació, una possible recessió i un creixent descontentament social
El Regne Unit coneixerà, avui, el nom del seu nou primer ministre i, demà, es produirà el traspàs formal de poder a la residència d’estiu d’Elisabet II, a Balmoral (Escòcia). Liz Truss es perfila com la gran guanyadora de les primàries conservadores, que, si es confirmen els pronòstics, serà la tercera dona a ocupar el número 10 de Downing Street, després de Margaret Thatcher i de Theresa May. La ministra d’Afers Estrangers té un avantatge de 32 punts en els sondejos sobre Rishi Sunak, l’altre aspirant a primer ministre. El guanyador succeirà Boris Johnson i posarà fi a un buit de poder de pràcticament dos mesos, des que va presentar la dimissió el passat 7 de juliol per haver mentit i haver obviat les acusacions d’abusos sexuals d’un dels seus aliats al govern.
La renúncia de Johnson va donar pas a unes llargues primàries del Partit Conservador en què Sunak es va imposar clarament en la primera fase, en què votaven els 357 diputats de la formació, mentre que Truss es va classificar en la darrera ronda de manera inesperada. La segona fase ha estat un cos a cos entre Truss i Sunak. Aquí, votaven els 175.000 afiliats del partit i Truss es va convertir en la favorita. Durant l’últim mes, s’han celebrat una dotzena de debats entre els dos candidats, que s’han centrat, sobretot, en la crisi galopant en què està immers el Regne Unit, amb els preus del gas i la llum disparats i la inflació que es preveu que arribi, al gener, al 18,6%, el mateix nivell que tenia el Regne Unit el 1976, quan va haver de demanar un rescat a l’FMI.
Aquestes primàries han enfrontat dos corrents dins del Partit Conservador. D’una banda, Sunak, de 42 anys, que va ser ministre d’Economia de Johnson els últims dos anys i que, amb la seva renúncia, va provocar l’onada de dimissions que va acabar fent caure Johnson. Es podria dir que representa l’ala més de centre. Ha estat l’únic candidat que ha apostat per una pujada dels impostos per reduir la inflació.
Sunak és un multimilionari fill de dos immigrants indis que es van instal·lar al sud d’Anglaterra els anys setanta. Va estudiar filosofia, política i econòmiques a Oxford i, més tard, va treballar com a analista d’inversió a Goldman Sachs i va fundar el seu banc d’inversió abans de fer el salt a la política, el 2014. Després de ser nomenat ministre d’Economia per Johnson, el juliol del 2019, Sunak es va fer popular durant la pandèmia pel seu paquet econòmic de 40.000 euros d’ajuda a les empreses i als ciutadans. Està casat amb la filla del sisè home més ric de l’Índia. Va sofrir un gran dany polític per l’escàndol de la seva dona quan es va saber que no pagava els impostos al Regne Unit.
A l’altra banda, hi ha Liz Truss, de 46 anys, l’actual ministra d’Afers Estrangers i encarregada de la negociació del Brexit amb la UE. Durant la campanya del Brexit del 2016, va començar sent europeista i va acabar sent la més euròfila de tots. És la candidata que menys agrada a Brussel·les perquè representa la línia continuista de Johnson. És l’ala més dretana del Partit Conservador, tot i que va començar sent d’esquerres. Els seus pares eren laboristes i va ser presidenta del Partit Liberal Demòcrata, de centre, en la seva etapa d’Oxford, on també va estudiar filosofia, política i econòmiques. I ha acabat a la dreta dels conservadors.
Ella mateixa s’ha presentat com la nova Margaret Thatcher. Fins tot, s’ha vestit com ella en els debats televisats. Defensa la mínima intervenció de l’Estat en l’economia i una baixada d’impostos i es partidària de limitar al màxim els ajuts socials. Truss s’ha guanyat les bases conservadores amb la promesa de baixar els impostos en 60.000 milions d’euros, una baixada d’impostos que simbolitza una tornada als valors tradicionals del partit, tot el contrari que Sunak.
Tensions socials
De fet, tota la campanya ha estat centradaa escoltar les propostes econòmiques dels dos candidats per baixar la inflació desbocada que hi ha al país i que ofega la majoria dels ciutadans. Aquests últims dos mesos sense govern, o sense que el govern prengués decisions que poguessin comprometre el successor, també s’han disparat els preus de la factura del gas i de la llum, que pujarà el 80% el mes que ve i es triplicarà al gener. I s’està produint una onada de vagues de sectors clau de l’economia de treballadors que demanen una pujada de salaris per poder arribar a final de mes. Es parla d’un nou “hivern del descontentament”, com es coneixen les vagues massives, tant del sector públic com del privat, que es van produir entre novembre del 1978 i febrer del 1979 i que van acabar amb la dimissió del primer ministre, el laborista James Callaghan.
Truss ofereix, a més, ajudes als més vulnerables, unes ajudes que s’estima que haurien de rondar els 50.000 milions d’euros. Ni Sunak ni Truss han precisat el volum del paquet d’ajudes econòmiques. Sunak ha criticat durament Truss. L’acusa de no tocar de peus a terra; considera que una baixada d’impostos pujarà encara més la inflació. Diu que no pot baixar impostos en 60.000 milions d’euros i, a la vegada, oferir ajudes econòmiques. “Això suposaria incrementar l’endeutament del país a nivells històrics i perillosos, posant seriosament en perill les finances públiques i enfonsant l’economia en una espiral inflacionària”, va dir Sunak.
També Michael Gove, exministre d’Igualació Territorial de Johnson, un dels pocs ministres de Johnson que han donat suport a Sunak, ha afirmat que Truss “se n’ha anat de vacances de la realitat”. Però Truss compta amb el suport de gairebé tots els pesos pesants del Partit Conservador. Entre els seus assessors econòmics hi ha John Redwood, excap de polítiques de Thatcher als anys vuitanta i clau per impulsar les polítiques de privatització de la Dama de Ferro.
Pressió laborista
Truss es presenta com una solució a la crisi, però forma part del govern de Johnson i està dins del mandat electoral de Johnson, que acaba el desembre del 2024. Si guanya les primàries, intentarà arribar fins a les properes eleccions per fer-se forta en aquest temps, però els laboristes de Keir Starmer intentaran forçar uns comicis anticipats en què serien els favorits. L’últim sondeig diu que Starmer s’imposaria a Truss per 19 punts.
Les renovades tensions amb Edimburg i amb Brussel·les
Liz Truss és la candidata continuista de Boris Johnson pel que fa a l’oposició al nou referèndum d’independència d’Escòcia i a les relacions amb la Unió Europea. De fet, Truss va ser qui va redactar la llei que s’està debatent al Parlament britànic i que elimina parts de l’acord del Brexit i que ha estat aprovada ja a la cambra alta. La Comissió Europea ha amenaçat amb procediments legals contra el Regne Unit si no implementa els controls fronterers a la costa irlandesa signats el desembre del 2019 per Johnson. El Regne Unit té fins al 15 de setembre per respondre, d’aquí a deu dies. Un dels principals aliats de Truss va dir al Financial Times que una de les primeres coses que farà Truss si guanyar les primàries i es converteix en la nova primera ministra és activar l’article 16 del protocol nord-irlandès del Brexit contra la Unió Europea. Aquest article pot ser activat de forma unilateral si qualsevol de les dues parts està en “greus dificultats econòmiques, socials o ambientals”, sense especificar quines. Això provocarà una guerra legal i comercial entre Brussel·les i Londres. Truss també va descartar, durant la campanya de les primàries, autoritzar el nou referèndum a Escòcia, tot i l’amenaça de la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, de portar la qüestió als tribunals si el Regne Unit no respectava el mandat electoral.