Els polítics fan una crida a refer ponts invocant la “resiliència” dels catalans

Els representants de l’Ajuntament de Girona, la Diputació i la delegació de la Generalitat van coincidir a reclamar la unitat política i popular i a fer valer la capacitat de superació de la societat catalana davant les adversitats, fins i tot assegurant que l’endemà de l’11 de setembre de 1714 “els pocs ciutadans supervivents van tornar a la feina”, com va dir la delegada del govern, Laia Cañigueral, en l’acte de celebració institucional de la Diada, ahir al matí al pati de les Magnòlies.

Tant Cañigueral com Miquel Noguer, el president de la Diputació, van fer servir l’expressió “resiliència” per referir-se al tarannà que han demostrat els catalans al llarg de la història per animar la població a “no deixar refredar la mobilització per la independència”, l’únic camí per fer front a les desigualtats, la pobresa, la crisi climàtica o la desocupació, segons va remarcar també el vicealcalde Quim Ayats. Tot i el missatge d’unitat que volien transmetre amb la cerimònia, que van obrir amb El cant dels ocells interpretat pel músic olotí Dani López, tots tres representants van admetre els entrebancs de les disputes polítiques. Miquel Noguer, de Junts, que va dibuixar un estat d’ànim “entre l’esperança i la frustració” des de les primeres diades multitudinàries fins a les desolades de la pandèmia, va ser el més explícit en considerar que “la gran lliçó de la Diada” seria “deixar de banda els matisos” i “les lluites de mirada curta”, i Laia Cañigueral, d’ERC, va sumar-s’hi en proposar de “remar plegats i escoltar i respectar totes les estratègies”.

La delegada, que va recordar que aquest dia “es commemora de fet una derrota” que, de tota manera, no va impedir que Catalunya fos al cap de poc capdavantera en la primera Revolució Industrial, va invocar el mateix esperit de “resiliència i valentia” per assumir els reptes de la independència. “Hi ha molta feina a fer”, va advertir, i per assumir-la “s’han de teixir complicitats i consensos”, va concloure en una nova al·lusió a reparar els ponts trencats. Per la seva banda, Quim Ayats va subratllar la importància que tant les institucions com els ciutadans avancin “amb pas ferm” cap a un futur de “pau i llibertat”.

Abans que tots els assistents, entre els quals hi havia l’exconsellera Dolors Bassa; la consellera d’Universitats, Gemma Geis, o el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, acabessin dempeus cantant Els segadors, es va escoltar en una gravació impulsada dins el projecte Càntut la veu de la veïna Dolors Planella cantant una versió tan alegre i vinguda de tan lluny de L’hereu Riera, que per un moment va propiciar que tots remessin, en efecte, en la mateixa direcció.