«No volia ser alcalde de res que semblés el Front Popular»

–«Tot i que en aquella època no vivia a Mataró, ni formava part de l'agrupació socialista local, els companys de Mataró m'ho van demanar. La veritat és que va fer il·lusió poder arreglar i ajudar la teva ciutat.»

–«No van ser les primeres per a mi, perquè el 1977 ja vaig formar part de la candidatura per a les eleccions a Madrid. Tot i que per a Mataró era una novetat, ja estava molt implicat des de feia temps en la política.»

–«Hi havia una extraordinària il·lusió que malauradament s'ha anat perdent, barrejada amb una certa por perquè feia molts anys que estàvem en un sistema que no ens agradava. A més, una part de la por la tenien gent del règim anterior, encara que després es va demostrar que els demòcrates érem una altra cosa i ningú havia d'estar atemorit per represàlies.»

–«Va ser una condició meva perquè si era alcalde no volia ser-ho de res que pogués semblar el Front Popular de l'any 1939. Em sento representant d'una tendència política que és la socialdemocràcia i estava disposat a fer un pacte amb gent més a l'esquerra, però també creia que els nous ajuntaments havien de demostrar que es podia fer un pacte més ampli que purament dretes o esquerres.»

–«CiU i el PSUC tenien diferències ideològiques, personals i tàctiques importants, però vaig imposar als uns i als altres la formació d'una coalició en la qual intervinguessin tots dos. Tot i això, va ser un govern municipal que va funcionar bé.»

–«Des d'un punt de vista d'expectació i repercussió mediàtica i popular, va ser un moment cabdal. Era la recuperació d'institucions antigues i recordo que en el discurs que vaig fer vaig dir que em sentia hereu dels últims ajuntaments democràtics que hi havia hagut durant els anys trenta i fins a la Guerra Civil.»

–«Amb una gran desorientació i endarrerits perquè ja feia uns anys que hi havia un ajuntament no democràtic en un context de país ja democràtic. Els mateixos gestors no tenien legitimitat i, per tant, els era molt difícil fer una política de futur. Amb més o menys voluntat s'anaven tapant forats, però eren uns ajuntaments que feia anys que tenien una gran ineficàcia i, com a conseqüència, estaven molt mal finançats i hi havia uns forats econòmics molt grans.Per això, la primera feina va ser posar una mica d'ordre i arreglar a curt termini els problemes financers, i la segona, posar en marxa un pla de futur. A més, cal recordar que en aquells anys es vivia un moment molt difícil de crisi econòmica, amb un 24% de la població activa a l'atur.»»

–«Pocs, el que recordo va ser un projecte que va provocar moltes discussions, que era el del port. El PSUC i alguns membres del PSC consideraven que era una actuació per als rics i que feia malbé la costa. Vaig ser bastant radical en aquest sentit perquè pensava que era un projecte que des del punt de vista del creixement de la ciutat i l'activitat econòmica era molt bo. Es va discutir molt la ubicació i la protecció de la platja però finalment s'hi va poder donar llum verd. Però durant la meva època es va fer el passeig marítim, es va començar a parlar del lloc per on havia de passar l'autopista, es van fer espais cívics, es van fer intervencions als barris i es va fer força feina en edificació de noves escoles.»

–«No, perquè institucionalment no era un traspàs de poders sinó l'arribada d'un poder nou. No era que l'anterior règim ens donava el comandament de l'Ajuntament, sinó que era un mandat que ens havien donat els ciutadans a través d'unes eleccions.»

–«N'hi havia poca, d'oposició, perquè només van quedar fora del pacte de govern els tres regidors d'UCD. Tot i això, era gairebé un govern d'unitat perquè les coses es feien molt per consens. Vaig trobar poques vegades la necessitat de discutir internament els projectes perquè procurava que les decisions fossin per tirar endavant propostes que a tothom anessin bé i que fossin bones per a la ciutat, perquè era evident que es necessitaven.»

–«Una de les meves frustracions va ser no poder transformar la riera en una zona de vianants i de comerç perquè hi va haver una fortíssima oposició dels botiguers. Després, quan van veure que a moltes ciutats es feia i que funcionava, es va poder tirar endavant però jo ja no hi era, a l'Ajuntament.»»

–«Més incidència de la política partidista. En aquella època els alcaldes ens sentíem molt representants del conjunt de forces polítiques que hi havia al nostre voltant. Ara veig massa tacticisme i partits que formen una coalició i que després es desfà i intenten que l'alcalde quedi condicionat. Coses d'aquestes, potser perquè era una etapa més ingènua, no passaven. La segona és la progressiva professionalització de l'activitat política. Quan vaig fer d'alcalde no vaig cobrar ni una pesseta. És bo que es professionalitzi més la tasca municipal, però no fins al punt de convertir-se en uns esclaus de la política.»

–«Sí, estava encantat de fer d'alcalde i estava disposat a continuar fent-ne, però no m'imaginava ser un alcalde per anys. Si no m'haguessin nomenat per anar a Madrid, hauria repetit, però probablement només una vegada.»

–«Jo ho tenia clar perquè Manuel Mas era el primer secretari del PSC a Mataró i era la persona que va fer-me l'oferta perquè em presentés com a cap de llista. De l'equip de govern i del grup dels socialistes era dels que tenien més empenta i més ganes de fer-ho. La prova que es va fer bé és que després d'aquella etapa el PSC va obtenir majoria absoluta.»

–«A Mataró no hi va haver cap problema ni cap petit intent per suplantar l'autoritat de l'alcalde, però vaig estar en contacte permanent amb la Guàrdia Civil durant tota aquella tarda i nit.»

–«Sí, vaig sentir-me molt conforme i content amb tot allò que va venir després del meu mandat i em sento hereu d'aquesta progressiva transformació de Mataró. He aplaudit moltes de les actuacions que ha liderat Manuel Mas.»