De capità a segon de bord

Nas­cut a Milà fa 49 anys, Mat­teo Sal­vini no passa un bon moment. Va tocar la mel de la màxima popu­la­ri­tat fa tres anys, però l’ambició el va fer rodo­lar pel pedre­gar. Amb els son­de­jos que li pro­nos­ti­ca­ven una victòria acla­pa­ra­dora, l’estiu del 2019 va tren­car el govern amb els 5 Estre­lles i va anun­ciar que volia anar a noves elec­ci­ons. Ho va fer des de la platja i para­fra­se­jant Mus­so­lini. No comp­tava amb el fet que els gri­llini tenien tan poques ganes de dei­xar el poder que pac­ta­rien fins i tot amb l’ene­mic decla­rat número u, els demòcra­tes. Així, el leg­hista es va dis­pa­rar un tret al peu: no hi va haver elec­ci­ons i va per­dre els càrrecs de vice­pri­mer minis­tre i minis­tre de l’Inte­rior, que li havien ser­vit de tarima mediàtica immi­llo­ra­ble. A par­tir d’ales­ho­res, la seva popu­la­ri­tat perd pis­to­nada.

De la Lliga Nord des del 1990, ha vis­cut tota la vida de la política. A finals del 2013 va aga­far les reg­nes del par­tit, en cai­guda lliure i des­gas­tat pels escàndols de cor­rupció de la família fun­da­dora, els Bossi, i va obrar una de les recon­ver­si­ons més espec­ta­cu­lars de la política ita­li­ana. Va pas­sar de “Pri­mer, els del nord!” a “Pri­mer, els ita­li­ans!”. Amb l’ajuda de l’amiga Marine Le Pen, va trans­for­mar un par­tit auto­no­mista que menys­pre­ava els ita­li­ans de la Tos­cana cap avall, i que tenia com a eslògan “Roma, ladrona!” —mal­grat for­mar part de tots els governs naci­o­nals de Ber­lus­coni— a un par­tit ultra­na­ci­o­na­lista italià.

Les ganes de tocar poder van tor­nar a trair Sal­vini quan Mario Draghi va ofe­rir-li entrar al seu govern d’uni­tat naci­o­nal. For­mar part d’un exe­cu­tiu amb el cen­tre­es­querra i els tècnics desig­nats per Brus­sel·les ha difi­cul­tat enor­me­ment la retòrica popu­lista sal­vi­ni­ana. La seva figura ha que­dat aigua­lida i eclip­sada per la de Gior­gia Meloni, que va saber ser paci­ent i que­dar-se a l’opo­sició. Per si fos poc, els seus lli­gams amb l’entorn de Putin —de qui s’ha decla­rat sem­pre fan— l’han posat en una situ­ació incòmoda i li han empas­ti­fat la imatge. Mal­grat els esforços per cri­dar l’atenció ati­ant el racisme, el que es feia ano­me­nar el Capità ha que­dat rele­gat a segon de bord de la coa­lició ara lide­rada per Gior­gia Meloni. Amb tot, aspira a repe­tir com a minis­tre de l’Inte­rior.