Política

JORDI JORDAN I FARNÓS

CAP DE L’OPOSICIÓ A TORTOSA (MOVEM TORTOSA)

“La ciutadania ha de saber que el vot útil del canvi que no els fallarà és el nostre”

L’ara també diputat es presenta a l’elecció per tercera vegada després d’haver aconseguit fa tres anys el millor resultat per als seus

Denuncia l’“aïllament” a què considera que el govern sotmet el seu partit i prioritza equipaments educatius i habitatge social

El govern postconvergent sempre ens ha intentat expulsar de la governabilitat
Cal un pla de xoc des del punt de vista social perquè hi ha famílies que no arriben a final de mes

Jordi Jordan Farnós (Tortosa, 1983), portaveu i alcaldable de Movem i diputat al Parlament pels comuns, aspirarà per tercera vegada a l’alcaldia de Tortosa després d’haver ampliat i portat l’espai hereu de l’antiga ICV a la cota més alta de representació a l’Ajuntament de Tortosa i a la constitució d’un partit progressista d’obediència territorial com Movem Terres de l’Ebre.

Faci balanç dels tres primers anys de mandat i previsió del que queda fins als comicis.
A Tortosa estem en un final d’etapa política. Portem setze anys amb governs convergents amb les mateixes persones. Aquest darrer mandat ha quedat reflectit en un continuisme de polítiques i de pràctiques caciquils i en una manca d’ambició en relació amb el que Tortosa necessita. Amb un govern en minoria, han anat a remolc de l’oposició. Primer rebutgen les nostres propostes i al cap d’un temps les tiren endavant per a posar-se la medalla. També hi ha una crisi de govern amb el PSC i dins del PSC i ha quedat demostrat que tothom qui ha governat amb la senyora Roigé ha sortit escaldat.
És el seu tercer assalt a l’alcaldia i ve del millor resultat de la seua candidatura. O ara o mai?
Ni a la vida ni a la política es poden fer servir aquestes frases, però és evident que si faig el pas, després d’haver estat primera força en molts barris i pobles i de no haver pogut materialitzar el canvi per la negativa d’altres forces progressistes, és perquè hi ha molta gent que ens està demanant que ens presentem i que a la tercera vagi la vençuda.
Quines prioritats té el canvi polític que vostè diu que la ciutat necessita?
Primer que res, una regeneració democràtica. Quan unes persones o un partit porten tant de temps al capdavant d’un Ajuntament, el patrimonialitzen, es pensen que és com una finca privada seua. I després, cal apostar per polítiques de progrés tant social com econòmic. Som l’única capital de comarca de Catalunya que no té llar d’infants pública i no s’està fent res per a pal·liar la situació crítica dels comerços del centre de la ciutat.
El nou carrer de Cervantes està en la recta final. Amb quines grans obres, recents o previstes, està d’acord o en desacord?
Estem d’acord amb la nova plaça de l’Ajuntament, tot i que el moment no va ser l’adequat perquè es requerien més recursos per als que patien la pandèmia, però no ho estem ni amb el carrer de Cervantes mateix, amb una gran inversió de recursos que s’haurien pogut utilitzar per a altres qüestions. De fet, ara que s’han aconseguit fons europeus que cobriran part del cost d’aquelles dos obres, l’Ajuntament va proposar tot just una modificació pressupostària amb el que els estàvem demanant: millora de camins, de via pública, d’enllumenat. Si no haguessin arribat aquests fons inesperats, no ens haurien fet cas tot i la demanda social.
Vostè políticament sempre s’havia centrat a Tortosa i havia defensat que els alcaldes s’havien de centrar al govern de la ciutat. Ara vostè ha fet el salt al Parlament. Què li aporta?
El Parlament és un aprenentatge personal i polític i hi he pogut portar moltes demandes de les nostres comarques. El que més soroll ha fet ha estat la moció de l’hospital, que va desencadenar un compromís oficial per a construir un nou hospital mentre aquí la senyora Roigé hi votava en contra, però també hem portat altres qüestions com el pacte per l’Ebre. Es pot compatibilitzar ser cap de l’oposició i ser diputat. Ara bé, si assumim l’alcaldia, em centraré en la ciutat de Tortosa.
Quines diferències veu entre l’etapa de Ferran Bel i la de Meritxell Roigé a l’alcaldia?
Ferran Bel continua remenant les cireres i marca el guió de Junts per Tortosa o PDeCAT a la nostra ciutat. L’única diferència és que ara estan en minoria, però l’actitud cap al nostre grup sempre ha estat de menyspreu, tant amb l’un com amb l’altra.
Però per què no s’entenen mai en res?
L’hi hauria de preguntar a l’alcaldessa. A cada debat de pressupostos, nosaltres hem fet públiques les nostres propostes, i la resposta de l’alcaldessa ha arribat al cap de pocs minuts, rebutjant-ho tot. Ens intenta expulsar de la governabilitat amb una política infantil que ens beneficia, perquè som els únics que estem creixent electoralment d’una manera sostinguda. Quan ells diuen que som els del no, la ciutadania veu que cada setmana estem fent propostes.
Vostè va intentar liderar un govern pel canvi a l’inici del mandat i, després, una moció de censura, però no se’n va sortir, i no és la primera vegada. Per què?
Això caldria preguntar-ho a ERC i al PSC. Nosaltres teníem l’obligació de fer-ho, com a primera força progressista, però si a l’altra banda no hi ha voluntat... El PSC ja tenia el pacte fet abans de les eleccions. I tant el PSC com ERC estan sent damnificats electoralment a Tortosa, perquè han jugat als pactes amb els postconvergents. ERC va haver de canviar de candidat i el PSC el canviarà.
I vostè està treballant complicitats amb aquestes forces? Perquè sense aquests partits no sembla possible el canvi.
Les estem treballant, sí, però a part els fets els estan dient que la seua marca treu pitjors resultats en les municipals que en altres eleccions a la ciutat i espero que rectifiquen perquè la majoria de tortosins i tortosines volen un canvi. La ciutadania ha de saber que el vot útil que no els fallarà és el de Movem.
Quins han estat els principals encerts i els principals errors del govern municipal?
L’encert? Després que l’oposició bloquegés l’ampliació de l’auditori com una obra faraònica, el govern es va adonar que no era el camí i que calia començar a invertir en via pública. El principal error continuen sent les formes. A totes les institucions, el president o alcalde acostuma a tenir una bona relació amb el cap de l’oposició, i aquí l’alcaldessa no s’hi reuneix més enllà de quan toca per una qüestió de protocol. Jo el que veig és un intent d’aïllar-nos, però això és un error, perquè la gent ho veu i ens dona més força.
Quins equipaments o polítiques d’habitatge creu irrenunciables per a Tortosa?
Primer que res, la llar d’infants. Ara que la Generalitat fa gratuïta l’educació I2, al nucli principal de Tortosa no tenim cap llar d’infants pública. Després, ens cal una nova escola de Remolins, per a equilibrar l’oferta educativa a la ciutat i que a la part més antiga hi hagi un equipament del segle XXI. I després hi ha la qüestió important de l’habitatge social. En setze anys, la senyora Roigé i el senyor Bel han invertit un 0% en habitatge públic. Nosaltres portem molt de temps defensant que caldria rehabilitar les cases antigues del centre històric i del call jueu, per a fer una doble funció: donar valor als barris i fer habitatge protegit per a joves com fan altres ciutats. També és molt important per a nosaltres la recuperació de les muralles, perquè han de ser un actiu turístic diferenciador.
Què seria el primer que faria si fos escollit alcalde de Tortosa?
Reunir-me amb totes les entitats socials que em consta que estan tenint una allau de peticions d’afectats per la crisi i la inflació. Cal un pla de xoc des del punt de vista social, perquè de vegades ens centrem en l’urbanisme i els monuments i el que fan les ciutats són les persones. A mi ara em preocupen molt totes les famílies que tenen problemes per a arribar a final de mes.
Vostès sempre han apostat per un hospital nou. Ara sembla que hi ha el compromís de fer-lo. Què li diu el nas que passarà?
Hi ha el perill que un cop finalitzada l’ampliació de l’actual Verge de la Cinta se’ns digui que Tortosa no mereix cap inversió més fins d’aquí a vint o trenta anys. Hi ha un compromís, però en qualsevol moment pot caure, i més si hi ha canvi de conseller. El tema de l’hospital no està guanyat i no el guanyarem si no continuem pressionant. Nosaltres hem liderat aquesta lluita, i si soc alcalde serà una de les principals batalles.
Es va anunciar finalment un acord pels terrenys de Renfe. A partir del que permet el POUM, quin model té al cap Movem?
Primer que res, parlem d’una promesa que s’ha fet molts cops durant els darrers setze anys. Per tant, anem molt tard. Si ara es tira endavant, també gràcies al govern de coalició estatal, sempre hem dit que ha de ser un pulmó verd de connexió entre l’eixample i el barri del Temple, amb una zona de comerç que no sigui una macrozona que remati el comerç petit, i una part d’habitatge social. I insistim que es mantinguin els antics magatzems com a patrimoni ferroviari de la ciutat.
En relació amb el monument franquista, vostè mateix va proposar fa anys que es reinterpretés com a monument a la pau. Ara la qüestió està judicialitzada i continua la polèmica. Com ho veu?
Ens preocupa, perquè està generant una imatge negativa de la nostra ciutat. Quan surts de la ciutat o de Catalunya i dius que ets de Tortosa, et parlen del monument inaugurat pel dictador Franco i es genera una imatge de ciutat franquista i tancada que no és bona. M’agradaria que es parlés de la catedral, les muralles o els edificis renaixentistes. Hem d’aconseguir una solució definitiva i tancar la polèmica.
Què li cal a Tortosa per a exercir la capitalitat del territori o territoris de cruïlla?
Creure-s’ho més i exercir una capitalitat més solidària, oberta, moderna i innovadora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia