nacions unides
Guterres obre l’Assemblea de l’ONU: “El món està en perill i paralitzat”
Fa un dur advertiment sobre la situació d’un món cada vegada més fracturat, desigual i incapaç de resoldre els grans problemes que afecten a tots
El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha obert aquest dimarts la reunió anual de líders en l’Assemblea General amb un dur advertiment sobre la situació d’un món cada vegada més fracturat, desigual i incapaç de resoldre els grans problemes que afecten a tots.
“El món està en perill i paralitzat”, ha dit Guterres als caps d’estat i de govern reunits a Nova York, als qui ha exigit cooperació i mesures urgents per a atallar els efectes de les guerres, contra la crisi alimentària i davant el canvi climàtic.
El cap de les Nacions Unides ha insistit que els grans desafiaments mundials no poden resoldre’s en solitari o amb aliances de països, sinó que és necessària una gran “coalició mundial”. “Tenim un hivern de descontentament global en l’horitzó. Hi ha una intensa crisi de cost de la vida. La confiança s’està enfonsant. Les desigualtats estan explotant. El nostre planeta s’està cremant. La gent està sofrint i els més vulnerables són els que més”, ha avisat.
Guerra a Ucraïna
En un llarg discurs, Guterres ha tocat tots els grans assumptes de l’actualitat internacional, començant per una crisi alimentària agreujada per la guerra a Ucraïna i que amenaça de desencadenar grans fams en diversos països.
En aquest sentit, ha subratllat la necessitat d’arreglar els problemes amb el subministrament de fertilitzants, per al que l’ONU està tractant de facilitar les exportacions des de Rússia, unes exportacions que no són objecte de sancions internacionals, però s’han vist minvades des de l’inici del conflicte.
“Enguany el món té suficient menjar, el problema és la distribució. Però si no s’estabilitza el mercat dels fertilitzants, l’any que ve el problema pot ser el subministrament d’aliments en si”, ha alertat.
Sobre la guerra a Ucraïna, Guterres ha denunciat que la invasió russa ha desencadenat una “destrucció generalitzada amb violacions massives dels drets humans i la llei humanitària internacional”, s’ha cobrat milers de vides, ha desplaçat a milions de persones i està afectant milers de milions a tot el món.
A més, ha recordat, el conflicte està agreujant la fractura internacional i avui hi ha “immensos perills per a la pau i seguretat globals” i un “soroll de sabres nuclears” que no fa més que agreujar la inestabilitat.
“No hi ha cooperació. No hi ha diàleg. No hi ha resolució col·lectiva de problemes”, ha lamentat, urgint a crear nous mecanismes per a resoldre aquesta divisió.
Guterres ha abordat també la crisi econòmica i els efectes de la inflació galopant, sobretot als països més vulnerables.
“Uns 94 països –llar de 1.600 milions de persones, sobretot a Àfrica– s’enfronten a una tempesta perfecta: les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia, l’augment dels preus d’aliments i energia, una càrrega de deute demolidor, una inflació vertiginosa i falta d’accés a finançament”, ha assenyalat.
En resposta, ha reclamat al G20 –el grup que reuneix les economies més poderoses– un gran paquet d’estímuls per a alleujar aquesta crisi i rescatar els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
El discurs de Guterres ha donat el tret de sortida a l’Assemblea General de l’ONU, davant la qual intervindran al llarg d’aquesta setmana uns 150 caps d’estat i de govern.
L’ONU demana els líders mundials gravar els beneficis de la indústria de les energies fòssils
L’ONU ha demanat aquest dimarts als líders internacionals que gravin els beneficis extraordinaris de les empreses d’energies fòssils i destinin el recaptat a ajudar als països més afectats pel canvi climàtic i als qui sofreixen pels preus dels aliments i l’energia.
El secretari general de l’organització, António Guterres, ja havia plantejat la idea en els últims mesos, però avui l’ha defensat davant els caps d’Estat i de Govern de tot el món en el seu discurs d’obertura de l’Assemblea General de Nacions Unides.
“El nostre món és addicte als combustibles fòssils. És hora d’una intervenció”, ha dit Guterres, que ha subratllat que les empreses d’aquest sector han de rendir comptes i que és moment de frenar la maquinària de relacions públiques i pressions polítiques que les defensa.
El diplomàtic portuguès va deixar clar que no és possible acabar amb aquestes fonts d’energia d’un dia per a un altre, però ha reclamat una “transició justa” en la qual els grans contaminants paguin.
Per a Guterres, el canvi climàtic és l’assumpte que definirà aquesta era i ha de ser “la prioritat número u de tots els Governs i organitzacions multilaterals”.
La insistència en els perills del canvi climàtic també va ser subratllada pel president de l’Assemblea General, l’hongarès Csaba Körösi, que va prendre la paraula immediatament després, abans que comencessin a intervenir els caps d’Estat dels diferents països.
L’Informe de l’ONU descriu anys d’horror en presons de la intel·ligència veneçolana
Desenes de persones han sofert tortures i maltractaments en centres de detenció dels serveis d’intel·ligència veneçolans, descriu un informe publicat avui per l’ONU i que assenyala al president Nicolás Maduro i als directors d’aquests òrgans com a principals responsables d’aquests crims de lesa humanitat.
L’informe, elaborat per la Missió Internacional Independent de l’ONU per a Veneçuela i que serà presentat davant el Consell de Drets Humans el pròxim dia 26, descriu l’horror d’aquests centres, especialment l’Helicoide, seu principal del Sebin (intel·ligència civil) i Boleíta, el seu homòleg militar de la Dgcim.
El Sebin (sigles del Servei Bolivarià d’Intel·ligència Nacional) i la Dgcim (Direcció General de Contraespionatge Militar) “són part d’un mecanisme dissenyat per a executar el pla governamental de reprimir la dissidència i apuntalar-se en el poder”, va destacar la presidenta de la missió, Marta Valiñas, en presentar l’informe.
L’informe aporta proves d’almenys 93 detinguts pel Sebin i 122 per la Dgcim, dels quals es va torturar almenys a 51 i 77, respectivament, i els testimoniatges permeten concloure que almenys 70 persones continuen detingudes en l’Helicoide i entre 15 i 20 en els soterranis de Boleíta, tots dos situats en la capital de Caracas.
L’ONU celebra l’abolició de la pena de mort a Guinea Equatorial
L’alta comissionada en funcions de l’ONU per als drets humans, Res Al-Nashif, ha celebrat avui la decisió presa per Guinea Equatorial d’abolir la pena de mort en el nou Codi Penal del país, i ha recordat que aquest tipus de càstig “és incompatible amb les bases fonamentals dels drets humans”.
“Amb la signatura del nou Codi Penal per part del president (ecuatoguineà, Teodoro Obiang) Guinea Equatorial es converteix en el 25è estat africà que acaba amb la pena de mort, donant suport a la tendència global cap a la seva abolició universal i contribuint a enfortir els drets humans”, ha assenyalat la jordana Al-Nashif en un comunicat.
Al-Nashif ha recordat que l’última sentència de mort executada a Guinea Equatorial es remunta a gener de 2014, i que des de llavors havia regit una moratòria temporal.
Obiang ja va anunciar l’abril de 2019 la seva intenció d’abolir la pena capital, com exigia la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (CPLP) perquè Guinea Equatorial romangués en aquesta organització, en la qual va ingressar com a membre de ple dret en 2014.