Andalusia obre la batalla fiscal
La Junta suprimeix l’impost de patrimoni i Moreno anima les empreses catalanes a marxar cap allà
El govern demana que es deixi “els catalans en pau”
Escrivá advoca per una recentralització d’impostos i el PSOE el desautoritza
Nova ofensiva contra Catalunya a través de la fiscalitat. Aquest cop el míssil arriba des d’Andalusia, que, com ja va fer la comunitat de Madrid, ahir va aprovar la supressió de l’impost de patrimoni. Aquest és un tribut traspassat a les comunitat que, com el seu nom indica, grava el patrimoni net de les persones físiques del qual siguin titulars el 31 de desembre de cada any quan aquest arriba a certs imports. El govern presidit per Juan Manuel Moreno Bonilla, així, prometia una fiscalitat molt més baixa a Andalusia enfront d’altres zones de l’Estat i aprofitava per fer, directament, una crida a les empreses catalanes perquè marxin de Catalunya i s’estableixin a la comunitat andalusa. Una jugada molt semblant a la que l’executiu, llavors presidit per Mariano Rajoy, va orquestrar arran del procés independentista i que va provocar el trasllat de la seu social d’entitats com ara La Caixa –València– i el Banc Sabadell –Alacant– o empreses com ara Pastas Gallo –Còrdova– i San Miguel –Màlaga.
De fet, l’estratègia de Moreno és compensar la pèrdua de part de la recaptació que té ara amb nous contribuents que traslladin allà el seu domicili fiscal. Segons va transcendir ahir, un estudi de la Junta d’Andalusia conclou que una rebaixa dels impostos i una millor tributació farien que molts contribuents, sobretot catalans, hi anessin a viure com s’afirma que ja van fer durant la pandèmia de la covid-19 teletreballant. Un altre dels objectius clars de la maniobra –copiada del govern d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid– és atraure noves empreses que es puguin crear perquè s’estableixin a Andalusia.
“Que cada comunitat autònoma faci el que vulgui, però jo des d’aquí dic als empresaris catalans que aquí hi ha la seva terra. A Catalunya hi ha impost de successió, de donacions; aquí, no; a Catalunya hi ha impost de patrimoni, aquí, no. I, a més, aquí no ens independitzarem mai perquè som una orgullosa part d’Espanya. Així que crec que hi ha arguments de sobres perquè molts empresaris, molts capitals, moltes famílies vinguin a residir amb nosaltres.” Un nou atac a Catalunya del qual Andalusia no n’és estranya. De fet, durant l’última campanya electoral a la comunitat les referències, mofes i befes al procés independentista i els catalans van ser contínues per treure’n rèdit electoral. Sobretot per part de Vox.
Que facin la seva
L’anunci andalús coincidia amb la celebració del Consell Executiu del govern de la Generalitat. I la reacció no podia ser més clara: “Que deixin els catalans en pau.” Eren paraules de la portaveu del govern, Patrícia Plaja, que assegurava que no volia entrar a valorar el que qualificava de “subhastes populistes” de rebaixes d’impostos. Això sí, Plaja no s’estava de recomanar a Moreno que faria bé d’orientar les seves polítiques posant els ciutadans “andalusos al centre”, en lloc de parlar de Catalunya, com va fer Vox durant la passada campanya electoral a Andalusia. “En tot cas, serà Catalunya qui decidirà quins impostos necessita, tenint sempre en compte les necessitats dels seus ciutadans i amb l’objectiu de garantir els millors serveis públics”, va reblar. També el president, Pere Aragonès, va assegurar des de Nova York que Madrid i Andalusia no aconseguiran competir amb el teixit econòmic català fent dúmping fiscal. “Els ecosistemes econòmics no es creen d’un dia per l’altre”, va afirmar Aragonès, que va lamentar que Moreno intenti “incentivar una guerra territorial”. El president va instar el govern espanyol a discutir sobre fiscalitat amb Andalusia i Madrid. “És una discussió que el govern de l’Estat ha de tenir amb aquells territoris que estan aplicant una política neoliberal d’impostos que té un impacte en els serveis públics”, va concloure. Sí que va avançar que el seu govern mantindrà l’impost de patrimoni. De fet, no és el primer cop que es posa sobre la taula la supressió d’aquest tribut en l’executiu català. Mentre que ERC és partidària de mantenir-lo, els seus socis de Junts veurien amb bons ulls que s’eliminés.
Aquestes discrepàncies entre els socis de govern català van fer que ahir mateix En Comú Podem anunciés que presentarà en el debat de política general de la setmana vinent una proposta de resolució que obligarà la cambra a definir-se sobre el manteniment de l’impost de patrimoni. Afirmen que només el paguen un 1% dels catalans i que suposa 547 milions. També va reaccionar el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. “Des de cap comunitat autònoma han de fer-se crides a les empreses d’altres territoris perquè es deslocalitzin”, va dir.
L’anunci de la Junta no deixava ningú indiferent i obria un nou sainet amb un protagonista inesperat: el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. El socialista aprofitava aquesta circumstància per criticar la cessió d’impostos estatals a les comunitats autònomes perquè genera “derives indesitjables i competència fiscal” entre autonomies. La seva solució, diàfana: la recentralització dels impostos. La conseqüència? Una picada a la cresta del ministre des del PSOE a càrrec de la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez. Segons va reblar, la tasca del govern és abordar qualsevol avenç en fiscalitat a través del model de finançament, perquè “la fiscalitat i el finançament no es poden separar i formen part de l’ancoratge constitucional”. La portaveu retreia al PP que en un context de crisi elimini impostos “als privilegiats” com aquest, que genera més de 100 milions d’euros a les arques andaluses.
Els socis de govern de Pedro Sánchez van rebre també amb agror la iniciativa andalusa. Unides Podem defensava l’harmonització de l’impost de patrimoni per evitar moviments com el d’ahir.
