Ni oblit ni perdó
La brutal actuació de les forces de seguretat espanyoles en la jornada de l’1-O arreu del país es manté viva en la memòria, cinc anys després
Roger Español, que va perdre un ull per una pilota de goma disparada per un agent, i Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramis, tenen clar que tornarien a defensar les escoles
No dubta ni un instant. “Ho tornaria a fer, perquè la mobilització popular és el motor dels canvis. Justament el que em van fer és el que em dona motius per continuar.” Roger Español va perdre l’ull dret durant el referèndum de l’1-O per una pilota de goma que va disparar un escopeter de la policia espanyola. Cinc anys després, està recuperat físicament però aquella agressió li ha canviat la vida radicalment. El 2017 era músic i estudiava al Liceu. No va poder continuar i ara treballa de conserge en un institut. “Em va comportar un canvi vital però tornaria a defensar les escoles”, diu amb contundència, sense amagar, però, la seva decepció. “L’1-O em provoca ansietat perquè sé el que va significar. Sé que el meu cas és rellevant. I veig on som avui i que la resposta política no ha estat a l’altura. I com més anys passen, més ansietat em crea aquell dia”, confessa.
La jornada de l’1-O del 2017 es va tancar amb quasi 850 ferits, entre els quals hi havia molts ancians, a causa de les càrregues indiscriminades de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil. La violència dels agents espanyols, amb cops de porra, bales de goma i gasos lacrimògens, es va estendre per tot el país. Una brutalitat sense precedents recents en un país europeu (suposadament) democràtic. I, malgrat que tots els episodis van ser extremadament greus, segurament el cas que es va produir a l’entrada de l’escola Ramon Llull de Barcelona en serà una icona. Allà Roger Español va ser blanc de trets policials disparats a molt curta distància. L’ús de pilotes de goma està prohibit a Catalunya. Els antidisturbis espanyols s’ho van saltar a la torera. Español va perdre l’ull i deu persones més van resultar ferides. “Tot el que està passant políticament i socialment m’afecta massa. En vaig sortir malparat i això ha de tenir una sortida, un camí. De fet, es parla molt de la reparació personal a les víctimes de la violència policial i, en el meu cas, malgrat que no hi haurà mai una reparació completa, el mínim per sentir-me còmode seria assolir l’objectiu que aquell dia ens vam proposar”, afirma. Res més lluny de la realitat, ara mateix. D’aquí aquesta barreja de decepció i frustració: “Tens la sensació que volen tancar per dalt el que vam començar per baix. No es fan servir totes les eines a l’abast, s’han perdut massa oportunitats i ens han deixat sols. Però la gent no fallarà.”
Declaració de l’escopeter
El cas de Roger Español, en l’àmbit judicial, encara està en fase d’instrucció. Malgrat la lentitud de la tramitació del sumari, se sent orgullós perquè, per primera vegada, es pot assenyalar l’escopeter que li va disparar. “No només això, sinó que podem assegurar que es van saltar els protocols i que el tret va ser disparat amb intencionalitat”, destaca. Precisament ahir, policies que van participar en la càrrega a l’escola Ramon Llull van declarar davant el jutge. Tots es van ratificar en la seva declaració anterior, excepte l’escopeter, que va precisar que havia disparat obeint ordres de superiors.
El cas de Roger Español és un dels referents d’aquella jornada. També s’ha convertit en una icona el poble de Sant Julià de Ramis. En aquest petit municipi del Gironès, on havia de votar el president Carles Puigdemont, es va produir la primera càrrega contra ciutadans que obria una jornada de brutalitat policial. “Ens deien que estiguéssim tranquils. Hi havia molta presència de premsa. Res feia imaginar aquella violència. I, de la manera com van actuar, estava molt ben estudiat i coneixien perfectament el pavelló”, recorda Marc Puigtió (ERC), alcalde de Sant Julià de Ramis. Tampoc no amaga un punt de crítica: “Ningú no ens podia avisar? Van venir a fer-nos mal. Sabien quina imatge volien donar. Tots els cops van ser de cintura cap avall. Sabien que hi havia premsa. Estava molt ben preparat.” I hi afegeix: “Vam ser una mica il·lusos.”
Al llarg del dia les agressions es van succeir arreu. A les grans ciutats es concentraven les actuacions de la Policía Nacional, i en nuclis més petits tendia a actuar la Guàrdia Civil. “Ni oblidarem ni perdonarem. Quan passa una cosa així, et marca. En part et sents culpable i t’afecta. I els primers dies el poble va quedar en estat de xoc i es van crear divisions. Però s’ha superat”, afirma. I ho tornaria a fer. “No em penedeixo de la tasca que vam fer per permetre que els veïns poguessin votar. No m’imagino el contrari. Les coses es parlen i es voten. I estic segur que els veïns del poble també ho tornarien a fer.” Sant Julià es resistia a oblidar i va anar més enllà. Va ser l’únic municipi del país que es va personar a Madrid per reclamar judicialment a l’Estat les costes dels desperfectes al pavelló municipal –12.000 euros–. “Va quedar en res, però ho havíem de fer. I soc crític amb la resta de companys. Tots els alcaldes haurien d’haver anat fins al final”, considera. Una altra demostració que Sant Julià no oblida és que, cada 1 d’octubre, l’Ajuntament organitza una consulta popular al pavelló per decidir sobre iniciatives municipals. Enguany, però, amb motiu del cinquè aniversari, es farà excepcionalment una exposició. “I la consulta tornarà l’any que ve”, assegura l’alcalde.
La reflexió del republicà Puigtió, cinc anys després d’aquells fets, es resumeix en una paraula: plegats. “Aquell 2017, quan demanaves ajuda, ningú qüestionava de quin partit eres. Tothom tenia clar que es treballava per un objectiu comú. Ara potser cal temps, o nous lideratges. No ho sé. Però el cert és que cal tornar a trobar la fórmula per treballar de nou plegats”, sosté.
