itàlia
Meloni sacseja la UE
El partit postfeixista Germans d’Itàlia guanya els comicis parlamentaris i obté la majoria a les cambres amb els seus aliats
El Partit Demòcrata queda segon
L’abstenció bat un altre rècord
Els pronòstics llargament anunciats no van errar i els italians van atorgar ahir la seva confiança a la coalició de dretes més extrema des del final de la Segona Guerra Mundial. Giorgia Meloni, líder del postfeixista Germans d’Itàlia, veu obertes les portes de la presidència del govern després que la seva formació fos la més votada dels comicis (entre el 22% i el 26% dels sufragis), seguida del Partit Demòcrata (PD, centreesquerra) –17%-21%– i el Moviment 5 Estrelles (13,5%-17,5%), segons els sondejos a peu d’urna difosos ahir al vespre per la Rai. Gràcies a l’aliança amb la Lliga de Matteo Salvini (8,5%-12,5%) i Força Itàlia, de Berlusconi (6%-8%), el bloc de dreta i extrema dreta va aconseguir entre el 41% i el 45% dels vots, en contraposició amb el 25,5%-29,5% del PD d’Enrico Letta i els seus aliats.
El triomf d’un partit hereu del neofeixista Moviment Social Italià (MSI) obre un capítol incert en el futur immediat del país i cau com una bomba a Brussel·les, que recela de l’arribada al poder d’una dirigent euroescèptica que té com a model l’Hongria de Viktor Orbán i un aliat com Salvini, que simpatitza amb la Rússia de Vladímir Putin i s’ha manifestat, en diverses ocasions, a favor de l’aixecament de les sancions. El gir radical avalat ahir per les urnes a Itàlia inquieta especialment pel fet que es tracta d’un país fundador i tercera economia de la Unió Europea (UE).
Èxit anticipat
Durant tota la jornada d’ahir, un dia ennuvolat a Roma però amb pluges torrencials en altres indrets de la península, només surava una incògnita en l’ambient: la magnitud de la victòria de Meloni, que tots els mitjans donaven ja per descomptada i que l’ha de convertir en la primera dona a Itàlia al capdavant de l’executiu.
L’èxit ja el celebraven per endavant la mateixa dirigent postfeixista i els seus aliats, que van trencar el silenci obligat del dia de la votació per enviar missatges autocomplaents davant les càmeres i a les xarxes socials. El dia de la derrota? “No pas avui”, responia Meloni, que va retardar fins al vespre el desplaçament al seu col·legi electoral, a la perifèria de Roma, per eludir el núvol de fotògrafs congregats al matí i evitar, va dir, incomoditats entre la resta de votants.
També Salvini, des de Milà, es mostrava segur del triomf i anticipava els seus pròxims moviments: “L’equip de govern ja el tinc al cap”, afirmava desafiador. Fins i tot Berlusconi, que acudia a votar de bracet amb la seva última companya, s’apuntava al paper de “director” del futur govern. A l’altre extrem, un discret Letta dipositava el seu vot a les nou del matí en un col·legi de Roma i desitjava una “bona jornada” a tothom.
Controls feixucs
Una altra dada centrava també l’interès de la jornada d’ahir, la de la participació. S’esperava que un 65% dels italians amb dret de vot acudissin a les urnes, una xifra inferior encara al 73% del 2018, la més baixa de la història del país, i que reflecteix el desencís i la desconfiança envers la classe política de bona part de l’electorat, que ha vist com es formaven tres governs de coalició en els últims quatre anys. A les set de la tarda, quatre hores abans que tanquessin les urnes, la participació se situava a l’entorn del 51%, vuit punts per sota respecte al 2018. Si bé és veritat que, durant el dia, es van formar llargues cues als centres de votació, sembla que el motiu no era la mobilització ciutadana, sinó les esperes provocades per l’aplicació d’un feixuc mecanisme per evitar possibles fraus electorals. A Itàlia, no es poden portar les paperetes de casa per tal d’evitar l’anomenat “vot d’intercanvi”, que utilitza sobretot el crim organitzat per garantir-se els vots del candidat pel qual han apostat.
