Torrent, Iceta i els comuns ja van plantejar un “acord de claredat”
El govern espanyol va rebutjar el 2019 la proposta de l’aleshores president del Parlament, inspirada en el Quebec
L’”acord de claredat” que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha proposat aquest dimarts des del Parlament no és nou a la política catalana. Els comuns ja van plantejar durant el debat de política general del 2018 la ’via canadenca’, inspirada en els referèndums del Quebec. Un any després, l’actual conseller d’Empresa, Roger Torrent, va tornar a posar damunt la taula aquesta proposta, en una conferència a Madrid, quan presidia el Parlament. La Moncloa, però, va rebutjar-la d’immediat. L’actual ministre de Cultura, Miquel Iceta, també va parlar de “llei de claredat” el 2016, quan era primer secretari del PSC. La ’via canadenca’, però, va caure finalment de la ponència socialista.
L’acord del Canadà
La idea d’Aragonès s’inspira en l’Acord de Claredat del Canadà, una llei aprovada pel parlament del país nord-americà l’any 2000 i que estableix les bases perquè l’executiu pugui negociar la secessió d’una de les seves províncies. Si bé la norma canadenca pot ser aplicada a totes les regions del país, la llei va ser creada com a resposta al referèndum del Quebec de l’any 1995, marcat per un resultat molt ajustat -50,6% a favor de la independència i 49,4% en contra- i una pregunta que molts van considerar “ambigua”.
L’Acord de Claredat del Canadà té com a objectiu que el govern regional que vol organitzar una votació i el govern del Canadà pactin les condicions que ha de tenir un referèndum. A través d’aquesta llei, es busca que les bases quedin clares i que no hi hagi marge per a la interpretació del resultat. En aquest sentit, la normativa esmentada per Aragonès incideix en àmbits com la pregunta, les majories necessàries perquè tirin endavant certes decisions i futurs canvis en la constitució del país.
Comuns ho proposa
Ara fa justament quatre anys que els comuns van plantejar l’acord de claredat al Parlament. I també durant un debat de política general. Albiach, cap de files del grup parlamentari de Catalunya En Comú Podem, va exposar la iniciativa de la seva formació.
En format de proposta de resolució, els comuns instaven el Parlament a assolir un “acord entre l’àmplia majoria de forces polítiques de Catalunya” sobre el referèndum. Els comuns afegien que, com a “mínim”, s’havia de terminar el procediment, la pregunta, les condicions per dur a terme la consulta, així com la interpretació del seu resultat”.
L’any següent, i durant la campanya electoral de les eleccions al Congrés de l’abril, el candidat dels comuns a Catalunya, Jaume Asens, també parlava d’una “llei de claredat”, en una proposta avalada per l’aleshores líder de Podem, Pablo Iglesias.
Torrent ho porta a Madrid
Tres mesos després, Torrent va anar a Madrid per oferir una conferència, el juliol de 2019, com a president del Parlament. El dirigent d’ERC hi va recuperar el “pacte de claredat”, per acordar amb l’Estat “el quan i el com” del referèndum. Unes paraules que ha repetit avui el president Aragonès durant el debat de política general.
L’executiu espanyol no va trigar a tancar la porta a la proposta. El ministre d’Exteriors, Josep Borrell (PSOE), va rebutjar el “pacte de claredat”: “Jo ja no sé quantes vegades cal dir-ho, quantes vegades el president del govern ha de repetir l’evidència: no existeix cap possibilitat constitucional de celebrar un referèndum de secessió a Catalunya, a Espanya”.
Iceta i el dret a decidir
Iceta va ser escollit primer secretari del PSC el 2014, després del mandat de Pere Navarro. A la reelecció, el 2016, va posar damunt la taula una “llei de claredat” com a alternativa a una reforma de la Constitució “de caràcter federal”. La ’via canadenca’ va caure de la ponència socialista, després del rebuig del PSOE i de gran part del propi PSC.
Què diu el pacte de Govern?
El pacte que van signar ERC i Junts per investir Aragonès i formar coalició de Govern avalaria la proposta del president: “Compartim que només un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’estat espanyol pot substituir el mandat polític del referèndum de l’1 d’octubre de treballar per fer real la República catalana”. Aragonès ha repetit aquesta mateixa fórmula, aquest matí. Des del seu partit també consideren que la proposta del president encaixa amb el document pactat entre ERC i Junts.
El text també afegeix que els dos partits comparteixen “l’aposta pel diàleg i la negociació política per resoldre el conflicte polític existent així com la necessitat d’una confrontació cívica i pacífica per forçar l’Estat a assumir la realitat fins ara negada”.
Així mateix, fonts del Govern i ERC consultades per l’ACN consideren que la proposta de l’Acord de Claredat del president Aragonès és compatible amb la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa.