El full de ruta de l’Estat

La legis­lació

En aquest temps ha estat el gran ins­tru­ment –jun­ta­ment amb el poder judi­cial– que ha tin­gut l’Estat per desac­ti­var l’inde­pen­den­tisme, sobre­tot en època del PP. Per exem­ple, la llei de segu­re­tat naci­o­nal, la modi­fi­cació de la llei del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) o bé l’apli­cació de l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució per sus­pen­dre l’auto­no­mia de Cata­lu­nya, inter­ve­nir-la política­ment i obli­gar a con­vo­car elec­ci­ons. L’ano­me­nat bloc cons­ti­tu­ci­o­na­lista ha espre­mut el poder legis­la­tiu per sufo­car qual­se­vol perill de tren­ca­ment. L’arri­bada del PSOE al poder va ser­vir per rebai­xar la tensió, però a hores d’ara encara està pen­dent la modi­fi­cació del Codi Penal per refor­mar el delicte de rebel·lió i sedició, una porta que obri­ria la pos­si­bi­li­tat d’apli­car una amnis­tia –com la dels pre­sos polítics– a tots els repre­sa­li­ats, no només als que són a l’exili sinó a tots els càrrecs que han tin­gut pro­ble­mes legals o ciu­ta­dans encau­sats. Per inten­tar dotar-se d’un parai­gua alter­na­tiu a la lega­li­tat espa­nyola, el Par­la­ment va apro­var la llei del referèndum, però el TC no va tri­gar ni 24 hores a adme­tre el recurs del govern espa­nyol i sus­pen­dre la llei. Un altre exem­ple de la cele­ri­tat de la justícia quan li ha interes­sat.

El món judi­cial

La cúpula judi­cial ha anat a totes per inter­ve­nir en la política cata­lana. Des del blo­queig al Cons­ti­tu­ci­o­nal d’un gran nom­bre de lleis i ini­ci­a­ti­ves de les cam­bres cata­la­nes fins a la judi­ci­a­lit­zació de tot el que fes tuf d’inde­pen­den­tisme. La xifra és esfereïdora. Més de tres mil encau­sats durant aquests anys. Les cau­ses, diver­ses i nom­bro­ses. Des de par­ti­ci­par en mani­fes­ta­ci­ons fins a acu­sa­ci­ons per desor­dres públics i rebel·lió o els inves­ti­gats pel Tri­bu­nal de Comp­tes en relació amb l’1-O i amb la política exte­rior del govern. La cul­mi­nació de tot això va ser el judici del procés, en què es va con­dem­nar a presó Oriol Jun­que­ras, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Jordi Cui­xart, Raül Romeva, Carme For­ca­dell, Dolors Bassa, Joa­quim Forn, Josep Rull, Merit­xell Borràs i Car­les Mundó. Una altra con­seqüència d’aquesta per­se­cució judi­cial va ser l’exili de noms com Car­les Puig­de­mont, Anna Gabriel, Lluís Puig o Marta Rovira. I, de retruc, una altra con­seqüència: la inha­bi­li­tació del pre­si­dent Quim Torra per no haver reti­rat una pan­carta en favor dels pre­sos polítics del balcó de la Gene­ra­li­tat. Cal recor­dar altres casos com els que han afec­tat els mem­bres de la mesa de l’època de la pre­sidència de Carme For­ca­dell o la inha­bi­li­tació d’Artur Mas i altres excon­se­llers per la con­sulta popu­lar del 9-N. Una acció, la de la justícia espa­nyola, que sovint ha topat amb el cri­teri de les instàncies judi­ci­als inter­na­ci­o­nals i que li ha val­gut algun cal­bot.

La llen­gua ha estat un dels grans cavalls de bata­lla esgri­mits per la dreta espa­nyo­lista i els seus sim­pa­tit­zants. Fins al punt que a través d’enti­tats afins van por­tar el model lingüístic de l’edu­cació als tri­bu­nals. D’aquí en va sor­tir una sentència que imposa el 25% de cas­tellà a les aules cata­la­nes i que, de moment, s’ha esqui­vat a través d’una modi­fi­cació legis­la­tiva a la cam­bra cata­lana.

Un altre dels grans fronts d’acció és l’ano­me­nada ope­ració Cata­lu­nya per fre­nar el procés inde­pen­den­tista. Es trac­tava d’una ope­ració secreta acti­vada per la cúpula de la Policía Naci­o­nal i que hau­ria estat dis­se­nyada pel comis­sari José Manuel Villa­rejo; la secretària gene­ral del Par­tit Popu­lar, María Dolo­res de Cos­pe­dal, i el minis­tre Jorge Fernández Díaz i en les reu­ni­ons de la qual hau­rien par­ti­ci­pat noms com Igna­cio López del Hierro o Alícia Sánchez-Camacho, segons les decla­ra­ci­ons de Villa­rejo. La trama –al marge de pro­ces­sos judi­ci­als i de part de la cúpula poli­cial– bàsica­ment bus­cava el des­gast a través de pro­ves fal­ses, infor­mes de part, espies i infil­trats, fil­tra­ci­ons i ame­na­ces. Es va acti­var després de la gran mani­fes­tació de la Diada del 2012, que va aple­gar més d’un milió i mig de per­so­nes a Bar­ce­lona. Durant aquest temps les mani­o­bres il·legals van ser una cons­tant per des­pres­ti­giar el sobi­ra­nisme, però pro­ba­ble­ment el punt cul­mi­nant va ser el 2019, quan es va saber que el telèfon del lla­vors pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, havia estat ata­cat amb el pro­grama espia Pega­sus. Segons un informe publi­cat per Citi­zen Lab –que té el pro­grama–, 63 per­so­nes van ser infec­ta­des per Pega­sus entre el 2017 i el 2020. A més, qua­tre d’elles ho hau­rien estat amb el pro­gra­mari Can­diru. És el que es va ano­me­nar Cata­lan­gate i que va aca­bar en instàncies com l’Euro­cam­bra en una comissió d’inves­ti­gació. També s’ha sabut la infil­tració d’agents d’incògnit en enti­tats cíviques inde­pen­den­tis­tes.

Pressió econòmica

L’espoli econòmic a Cata­lu­nya ha estat una cons­tant sos­tin­guda en la història que no ha can­viat. El nivell d’incom­pli­ment quant a exe­cució d’obra com­pro­mesa als pres­su­pos­tos esta­tals, tam­poc. Però s’ha inten­tat ero­si­o­nar el model econòmic a través d’altres ins­tru­ments, com l’afa­vo­ri­ment de la des­lo­ca­lit­zació d’empre­ses cata­la­nes per part de governs del PP perquè es tras­lla­din a altres ter­ri­to­ris amb l’apli­cació de l’infame 155.