Ainaud de Lasarte qualifica "d'error històric" l'elecció de bascos i gallecs com a aliats dels catalans

L'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte considera un "error històric" l'elecció dels bascos i els gallecs com aliats dels catalans, en lloc dels andalusos, i afirma que construir una "economia complementària" entre Catalunya i Andalusia, que tenen prou pes per decidir qui governa a Madrid, hagués estat molt "més profitós" per Catalunya. Els bascos han anat sempre "a la seva" i els gallecs no han tingut "mai pes en la política espanyola". "Es podia arribar amb ells a pactes culturals, però no polítics", afirma. En declaracions a l'ACN, retreu als polítics catalans la seva "confusió", davant la claredat d'idees de Madrid, que al seu parer té una política "injusta" però "decidida".

Per Ainaud de Lasarte, el redreçament d'Andalusia hauria sigut la millor oportunitat de Catalunya. "Crear entre les dues regions economies complementàries hauria suposat molts beneficis per a Catalunya. Sumant els escons que li corresponen a Catalunya amb els d'Andalusia es podria decidir sense gaires dificultats el president que governa a Madrid", afirma.

Com a exdiputat, veu amb preocupació la poca influència del país en temes que l'afecten directament. Parlant del traçat del AVE, denuncia que s'ha dit a l'alcalde de Barcelona i al president de Catalunya que ells no hi "pinten res", i ells "s'ho han deixat dir". Lasarte extreu de la crisi d'infraestructures que pateix Catalunya la conclusió que no s'hauria de "permetre mai" que les competències que són essencials per un país "no estiguin en mans del seu govern".

Les "mentides" del 'Manifiesto'
Als seus 83 anys, veu que hi ha coses que no canvien, i tot i que als catalans els preocupen molt, a ell només el fan "sentir més jove". Referint-se al Manifiesto por la lengua común, assenyala: "Aquest manifest del castellà només diu mentides", i afegeix que el "pitjor" del cas és que qui ho redacta "sap perfectament que no és cert que el castellà corri perill a Catalunya", però perseguir el català sempre "els ha donat vots".

Ainaud de Lasarte no només atribueix l'aparició d'aquest manifest als interessos electorals, sinó al fet que hi ha qüestions més greus per tractar com 'l'habitatge o l'atur que volen tapar. "Aquests temes sí que són greus de veritat i no la por que desaparegui el català o la persecució del castellà". Un dia el català "desapareixerà". "Això és obvi i jo espero no veure-ho, però que algun dia morirà és segur", anuncia. Segons l'historiador, totes les llengües acaben desapareixent, però en comptes d'estar tan preocupats per això "més valdria que invertíssim més en classes de català per als pakistanesos del Raval, això sí que seria útil".

Tot i veure Catalunya com un país confús que té dirigents que "al matí diuen que volen la independència i a la tarda que volen ser ministres a Madrid", Ainaud de Lasarte confia que al final "el nostre país petit s'avindrà millor i veurà més clar cap a on vol anar. I quan un veu clar allò que vol, ho aconsegueix", sentencia optimista.