“El que preocupa més la gent de Lloret és sobretot tenir feina”

El que preocupa els veïns de Lloret és tenir feina; en això hem de treballar i és el que fa el nostre grup. Lloret és una destinació única a Catalunya. Tenim aquesta sort. Tot és millorable, però que hi hagi tanta gent que vulgui venir vol dir que hi ha coses maques i que algunes coses estem fent bé. Hem de millorar el que hi ha, perquè cal que aquesta gent continuï venint i que hi hagi feina.

La mobilitat és un problema. S’ha d’evolucionar cap a la pacificació del trànsit. Aquest govern va tenir la idea de fer el passeig només per a vianants. Hi vam donar suport, però no ho va fer bé, no va saber explicar quines mesures compensatòries hi hauria, i el resultat del procés participatiu va ser un no categòric, tot i que la pregunta era capciosa: “Vols millorar Lloret?” I tant que ho volem! Però la gent no veia que la fórmula d’aquest equip de govern fos viable. Les coses s’han de fer bé i s’han d’explicar bé. La mobilitat ha d’incloure pàrquings dissuasius i un bus que mogui la gent. Hi ha moltes propostes per millorar aquest punt.

A Lloret fa vint anys que governen els convergents, els neoconvergents o el nom que hi vulguin posar per trampejar els escàndols de corrupció, i en els últims anys ho han fet amb l’ajuda del PSC. Necessitem un canvi, que deixin de governar els de sempre. Ho reclama la gent. Lloret està deixat. Fa set anys que treballo a l’Ajuntament i veig que han estat set anys perduts en el manteniment del dia a dia del poble. Cada vegada anem a pitjor. Per molt que ara l’alcalde digui una altra cosa, l’única oposició és Ciutadans. Ja ens han demostrat els convergents, Junts o com es diguin que no són capaços de portar Lloret on vol la ciutadania. El PSC tampoc vol aquesta responsabilitat, perquè s’estima més donar els seus vots als convergents.

Que hi hagi col·laboració amb el sector privat em sembla normal. Ho veurem amb el POUM que ha de fer l’equip de govern i que ja acumula tres anys de retard. El turisme és un apartat molt important a Lloret i hem de veure si podem ampliar la capacitat dels hotels o tenir més o menys apartaments turístics. Si hi ha pressions d’amiguets que puguin tenir interessos particulars o si es fa política a favor d’aquests interessos, s’haurà de portar als jutjats.

S’ha de dir que des del principi tant l’alcalde com l’equip de govern van entendre que allò no només era una cosa d’ells, sinó dels 21 regidors, i tots hi vam aportar. Es va donar un tomb total al pressupost. No estava pensat per a una situació pandèmica i es van fer actuacions per a les famílies i bonificacions per salvar el sector privat. Es van deixar de fer inversions perquè era el que tocava, com ara els 600.000 euros que vam proposar per destinar-los a la residència de la gent gran. Tots els regidors ho vam veure bé. Tot i els problemes que va comportar en un primer moment, el govern va fer una política de mà allargada. Tot sempre és millorable, però crec que la majoria de mesures van ser encertades.

El més important és que les famílies tinguin un mitjà de vida per subsistir. Les temporades turístiques cada vegada són més curtes. El govern municipal ha d’apostar per això, perquè aquest és el principal motor econòmic. S’ha d’ajudar els emprenedors que vulguin treballar en altres feines i el nostre motor econòmic ha de tenir activitat constant. La pandèmia, per exemple, ha portat més terrasses al carrer i s’ha vist que és positiu si es fa amb unes normes que vetllin pels veïns. S’han de fer coses perquè la gent vingui a Lloret en diverses èpoques, no només a l’estiu. Això portarà més feina i reduirà la precarietat.

Estem a favor de tenir el màxim nombre d’infraestructures que beneficiïn el turisme i el municipi. Rebem moltíssims visitants, i es veu a l’estació d’autobusos, la segona amb més moviment de Catalunya. La veritat és que fan falta més vies de comunicació. L’autopista fa molts anys que hauria d’arribar, amb un projecte sostenible, però això ja depèn d’administracions supramunicipals. En qualsevol cas, si cada vegada que es fa un projecte queda aturat als jutjats, és que no s’estan fent les coses correctament.

Hem fet propostes en aquest sentit. Ara, amb els fons Next Generation, l’Ajuntament tindrà més recursos per afrontar-ho. Per nosaltres és molt fàcil. Lloret necessita dos aparcaments grans fora del nucli, un per als que venen de Barcelona i un altre per als de Girona, a un preu mòdic. Que la gent s’acostumi a deixar el cotxe fora i a entrar al poble amb un bus gratuït. L’equip de govern de moment ens ha dit que no, però amb el temps veurem solucions d’aquest estil. Això permetrà pacificar zones com el passeig i tothom podrà accedir més fàcilment al centre. I evitarem veure gent buscant aparcament constantment pel nucli.

Quan vam entrar, el 2015, ja ho vam proposar pel problema que tenim de maig a octubre amb els visitants que ocupen les places que haurien de ser per a la gent que viu a Lloret tot l’any. Les zones verdes, tant de pagament com les exclusives, són una solució. Ara s’ha optat per aquesta via. Hi hem votat a favor, però anem tard.

Lògicament, sí. Hi ha uns 2.000 russos empadronats. Això vol dir molt de moviment de gent i també influència en l’economia del municipi. Comptant-hi gent de parla russa i d’altres països, com ara Ucraïna, en tenim uns 5.000. He vist gent no només econòmicament sinó socialment molt afectada, sobretot els ucraïnesos. Molts veuen des de lluny amb impotència tot el que està passant, les fosses comunes..., i ho viuen amb molt de dolor. Ja no és un problema econòmic per a ells, sinó personal en el seu cas. Evidentment, el turisme de Rússia ja no el tenim i depenem més del turisme de països més propers, com ara França. Afortunadament, per les primeres xifres que coneixem, hem recuperat o millorat els índexs del 2019.

Això és molt típic. “Tu, Jordi, que estàs a l’Ajuntament...” I m’expliquen els seus problemes particulars, coses que els molesten directament, com un fanal que no s’arregla. En general, però, el que més preocupa és que hi hagi feina, perquè quan s’acosta la tardor hi ha comerços i restaurants que tanquen, i també reduccions de plantilla. La gent està preocupada pel que passarà aquesta tardor. No em demanen per grans infraestructures.

Ja no hi ha tanta gent que vingui de fora a treballar, només per la temporada turística. La majoria estan empadronats. Crec que qualsevol que visqui a Lloret és lloretenc. Els meus pares hi van venir fa 50 anys i considero que són de Lloret de tota la vida. Hi ha pocs conflictes. Som un poble molt integrador.

Tenim més de 3.000 llicències d’apartaments turístics i això ho fa tot més difícil. Molts no volen llogar fins després de l’estiu. La solució hauria de ser en el POUM. En volem més o no?

Sí, i molt. Esperem que les noves normatives de la Generalitat ajudin l’Ajuntament i els propietaris a fer desnonaments de manera més àgil per garantir el dret a l’habitatge. Aquí es donen situacions que podem qualificar de mafioses. Hi ha qui necessita imperiosament un habitatge i trobes que hi ha gent que n’ocupa tres o quatre per llogar-los a l’estiu. En el cas de la gent que realment en necessita un per viure, crec que els serveis socials de l’Ajuntament estan treballant bé per oferir-los alternatives. El problema no és aquest, sinó el de les màfies que t’he comentat.