ERC tanca en fals

Ni congrés plàcid ni executiva de consens. La crisi interna que arrossega Esquerra des de fa mesos i que havia d’acabar amb les primàries de la setmana passada està més oberta que abans del 7 de juny. L’assemblea republicana, a la qual van assistir menys militants dels previstos, no va servir per posar pau a una guerra que fa anys que dura. Al contrari: amb dos sectors crítics amb l’estratègia fora de l’executiva i una família amb càrrecs potents al govern, però fora de la cúpula del partit, el sector de Joan Puigcercós haurà de fer molts equilibris per tirar endavant una formació immersa en un cicle de davallada electoral.

El nou president, que es va estrenar ahir amb crides a la unitat i amb un compromís de lideratge ferm, va estar a punt de tancar un acord amb l’entorn del president sortint, Josep-Lluís Carod-Rovira, amb qui cada vegada és més clar que s’enfrontarà en unes primàries per triar el cap de llista a les eleccions al Parlament. Després d’hores de negociació i d’ofertes acceptables per l’entorn de Carod, el principi d’acord es va trencar al vespre i Puigcercós va decidir sotmetre a votació una executiva monocolor amb un dels seus pesos pesants com a vicesecretari, Xavier Vendrell. Qüestionat des de fa temps pels carodistes i els crítics, ha estat en el punt de mira d’una part dels mateixos afins a Puigcercós i, per 57 vots, el congrés va decidir que no figuri en la nova executiva. Va ser també un dels detonants que no prosperés el pacte amb Carod, atès que mentre es debatien les esmenes van començar a circular SMS entre els carodistes que demanaven votar contra Vendrell.

L’acord passava per deixar en mans del sector de Carod una vicesecretaria, per incorporar dos o tres membres i perquè Rafel Niubò fos el nou president del consell nacional. Però la desconfiança i el fet que alguns afins a Puigcercós es neguessin a acceptar un altre pacte amb Carod van trencar les negociacions i van propiciar una executiva monocolor en què no hi ha ni Vendrell ni Josep Vall, l’altra mà dreta de Puigcercós. Vendrell va prendre la paraula, va assumir la decisió de la majoria i va ser ovacionat pel plenari.

La resta de l’executiva de Puigcercós va sortir ratificada i el nou president va engegar una “nova etapa” en què es va mostrar confiat a integrar tots els sectors quan es tanquin les ferides. Malgrat els intents del nou líder perquè els crítics fossin a l’executiva, ni el de Joan Carretero ni el d’Uriel Bertran van acceptar integrar-s’hi per discrepàncies sobre el projecte, però van evitar fer una oposició frontal i la ponència oficial va sortir aprovada per més de 2.200 vots a favor. Carretero va defensar un document alternatiu, però no el va sotmetre a votació i va posar el corrent que lidera al servei del partit. I Bertran va aconseguir tirar endavant algunes de esmenes claus, una de les quals té a veure amb la resposta que cal donar davant una hipotètica sentència adversa del TC sobre l’Estatut.
“No s’han donat les mostres de confiança òptimes. Les ferides triguen a cicatritzar”, va manifestar el nou secretari general, Joan Ridao, en una intervenció posterior al congrés. “Aquesta és una direcció oberta”, va admetre.

Una altra de les incògnites tenia a veure amb el govern. Els oficialistes, que han defensat durant la campanya que l’executiu havia de quedar al marge, van obtenir un ampli suport. L’esmena que demanava millorar el pacte no va prosperar i la ponència de la direcció va rebre un suport incontestable. L’estabilitat del govern ha estat en joc, i ara s’haurà de veure quina estratègia engegarà Carod, atès que té intenció de repetir com a candidat i compta amb menys estructura de partit que abans. Hi ha nova direcció i nova estratègia, però tot és obert.