ERC tanca en fals

Ni congrés plàcid ni exe­cu­tiva de con­sens. La crisi interna que arros­sega Esquerra des de fa mesos i que havia d’aca­bar amb les primàries de la set­mana pas­sada està més oberta que abans del 7 de juny. L’assem­blea repu­bli­cana, a la qual van assis­tir menys mili­tants dels pre­vis­tos, no va ser­vir per posar pau a una guerra que fa anys que dura. Al con­trari: amb dos sec­tors crítics amb l’estratègia fora de l’exe­cu­tiva i una família amb càrrecs potents al govern, però fora de la cúpula del par­tit, el sec­tor de Joan Puig­cercós haurà de fer molts equi­li­bris per tirar enda­vant una for­mació immersa en un cicle de dava­llada elec­to­ral.

El nou pre­si­dent, que es va estre­nar ahir amb cri­des a la uni­tat i amb un com­promís de lide­ratge ferm, va estar a punt de tan­car un acord amb l’entorn del pre­si­dent sor­tint, Josep-Lluís Carod-Rovira, amb qui cada vegada és més clar que s’enfron­tarà en unes primàries per triar el cap de llista a les elec­ci­ons al Par­la­ment. Després d’hores de nego­ci­ació i d’ofer­tes accep­ta­bles per l’entorn de Carod, el prin­cipi d’acord es va tren­car al ves­pre i Puig­cercós va deci­dir sot­me­tre a votació una exe­cu­tiva mono­co­lor amb un dels seus pesos pesants com a vice­se­cre­tari, Xavier Ven­drell. Qüesti­o­nat des de fa temps pels caro­dis­tes i els crítics, ha estat en el punt de mira d’una part dels matei­xos afins a Puig­cercós i, per 57 vots, el congrés va deci­dir que no figuri en la nova exe­cu­tiva. Va ser també un dels deto­nants que no pros­perés el pacte amb Carod, atès que men­tre es deba­tien les esme­nes van començar a cir­cu­lar SMS entre els caro­dis­tes que dema­na­ven votar con­tra Ven­drell.

L’acord pas­sava per dei­xar en mans del sec­tor de Carod una vice­se­cre­ta­ria, per incor­po­rar dos o tres mem­bres i perquè Rafel Niubò fos el nou pre­si­dent del con­sell naci­o­nal. Però la des­con­fiança i el fet que alguns afins a Puig­cercós es negues­sin a accep­tar un altre pacte amb Carod van tren­car les nego­ci­a­ci­ons i van pro­pi­ciar una exe­cu­tiva mono­co­lor en què no hi ha ni Ven­drell ni Josep Vall, l’altra mà dreta de Puig­cercós. Ven­drell va pren­dre la paraula, va assu­mir la decisió de la majo­ria i va ser ova­ci­o­nat pel ple­nari.

La resta de l’exe­cu­tiva de Puig­cercós va sor­tir rati­fi­cada i el nou pre­si­dent va enge­gar una “nova etapa” en què es va mos­trar con­fiat a inte­grar tots els sec­tors quan es tan­quin les feri­des. Mal­grat els intents del nou líder perquè els crítics fos­sin a l’exe­cu­tiva, ni el de Joan Car­re­tero ni el d’Uriel Ber­tran van accep­tar inte­grar-s’hi per dis­crepàncies sobre el pro­jecte, però van evi­tar fer una opo­sició fron­tal i la ponència ofi­cial va sor­tir apro­vada per més de 2.200 vots a favor. Car­re­tero va defen­sar un docu­ment alter­na­tiu, però no el va sot­me­tre a votació i va posar el cor­rent que lidera al ser­vei del par­tit. I Ber­tran va acon­se­guir tirar enda­vant algu­nes de esme­nes claus, una de les quals té a veure amb la res­posta que cal donar davant una hipotètica sentència adversa del TC sobre l’Esta­tut.
“No s’han donat les mos­tres de con­fiança òpti­mes. Les feri­des tri­guen a cica­trit­zar”, va mani­fes­tar el nou secre­tari gene­ral, Joan Ridao, en una inter­venció poste­rior al congrés. “Aquesta és una direcció oberta”, va adme­tre.

Una altra de les incògni­tes tenia a veure amb el govern. Els ofi­ci­a­lis­tes, que han defen­sat durant la cam­pa­nya que l’exe­cu­tiu havia de que­dar al marge, van obte­nir un ampli suport. L’esmena que dema­nava millo­rar el pacte no va pros­pe­rar i la ponència de la direcció va rebre un suport incon­tes­ta­ble. L’esta­bi­li­tat del govern ha estat en joc, i ara s’haurà de veure quina estratègia enge­garà Carod, atès que té intenció de repe­tir com a can­di­dat i compta amb menys estruc­tura de par­tit que abans. Hi ha nova direcció i nova estratègia, però tot és obert.