Divisió i silencis de càrrecs gironins de Junts sobre el futur al govern

Més pragmàtics

Més enllà de la rellevància simbòlica de Madrenas –a la capital– o Cervera, de significat currículum independentista, hi ha molts altres alcaldes partidaris de la continuïtat. La consellera Victòria Alsina ja havia aplegat dimarts els de municipis com ara Llambilles, Vidreres, Sils, Llançà, Amer, Riudellots de la Selva, Cornellà del Terri, Palol de Revardit. I ahir s’hi sumaven altres noms, com ara el de Ripoll, Jordi Munell, que avançava que votaria avui: “Defensant la bona feina feta per les nostres conselleries amb la seva acció de govern i avançant a crear estructures d’estat que ens han acostat a la independència.

També a favor de la continuïtat es manifestaven altres alcaldes, com ara els de Puigcerdà, Albert Piñeira; Caldes de Malavella, Salvador Balliu; les Planes d’Hostoles, Eduard Llorà, o el de la Vall de Bianya –també president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach.

Tot i això, entre alguns dels que dimarts havien pres partit, amb la consellera Alsina, a favor de mantenir l’acord amb ERC, només l’alcaldessa de Llançà, Núria Escarpanter, s’hi refermava: “La millor manera de fer la independència és amb unitat i no amb desunió i la meva formació farà una millor feina en aquest procés des de dins del govern que no pas fora.” D’altres evitaven repetir el gest, com ara Jordi Camps (Vidreres), que es remetia a la prohibició de pronunciar-se ordenada per l’òrgan de control del partit, o l’alcaldessa d’Amer –vila natal de Carles Puigdemont–, Maria Rosa Vila, que ahir es declarava “en jornada de reflexió”.

Els que dubten

No seria l’única, en tot cas, dels militants que ahir encara s’ho pensaven o contemporitzaven abans de definir-se. La primera edil de Maçanet de la Selva, Natàlia Figueras, assegurava que no tenia “clar encara el sentit del vot, entre els arguments dels favorables i els contraris”. I el seu homòleg d’Olot, Josep Berga, se sumava al suspens de l’última setmana, apte per a interpretacions dels dos bàndols: “Votaré el que pensi que és millor per a Olot i per al país, però vaig decidir que mantindria en secret el meu vot”, es limitava a declarar.

I els silenciosos

El president de la Diputació, Miquel Noguer, va saludar Alsina dimarts, però va aclarir posteriorment que només havia volgut fer un gest amb la consellera. No pas significar-se, i ahir mantenia el silenci. Al Baix Empordà, la presidenta comarcal i alcaldessa de Mont-ras, Vanesa Peiró, explicava que havien decidit igualment no fer declaracions públiques que poguessin condicionar el vot entre la militància, una situació que corroboraven tant el vicepresident, Raimon Trujillo –portaveu a Palamós–, com l’alcaldessa de Begur, Maite Selva, que també és diputada i ja havia apostat d’entrada per no pronunciar-se.

La mateixa tendència s’apreciava a l’Alt Empordà, on la presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, o la batllessa de Vilanant, Anna Palet, s’excusaven igualment dient que no es podien pronunciar, malgrat que Agustí Badosa, de Sant Pere Pescador, sí que es manifestava a favor de continuar al govern.

Entre diversos càrrecs públics favorables a la continuïtat o que no es pronunciaven, però, era palesa la inquietud i la incomoditat pel fet de manifestar-se a favor de l’estabilitat del govern català. En algun cas havien copsat la distància entre la nova militància crítica i la dels partidaris de refer l’espai convergent, que podria acabar de quedar esmicolat amb les eleccions municipals a l’horitzó, i sense la xarxa de conselleries que garanteixen fotografies en visites i mítings, i desencallen ajuts i inversions.

(Amb informació de Jordi Casas, Ramon Estéban, Jordi Ferrer, Joana Peña i Joan Puntí)