ERC vol fer camí sense el PSC

L’endemà de la rup­tura defi­ni­tiva amb Junts, ERC va dei­xar clar ahir que es veu capaç de con­ti­nuar gover­nant sola i en mino­ria, amb l’esce­nari fins i tot d’arri­bar a final de legis­la­tura. I, més difícil encara, vol fer-ho només amb la com­pli­ci­tat dels grups sobi­ra­nis­tes. “El govern bre­garà per bus­car molts suports”, va afir­mar al matí, en diver­sos mit­jans, la con­se­llera de la Pre­sidència, Laura Vilagrà, que també va apel·lar a ali­an­ces exter­nes amb agents soci­als, econòmics i món local per poder tirar enda­vant les seves polítiques. Cap intenció, per tant, de comp­tar amb el PSC com a soci poten­cial. “Ha de ser un govern obert i col·labo­ra­tiu, sem­pre hem dit que pri­o­rit­zem els grups inde­pen­den­tis­tes i En Comú Podem, i d’aquí no ens movem”, va subrat­llar.

El pres­su­post del 2023 serà, en aquest sen­tit, la pri­mera gran pedra de toc. Els repu­bli­cans no hi des­car­ten encara el suport de Junts, perquè al cap­da­vall l’ha ela­bo­rat el seu con­se­ller Jaume Giró, si bé Vilagrà va dei­xar clar que, tot i que ja hi ha “una base ferma”, el seu subs­ti­tut –o subs­ti­tuta– també en voldrà “revi­sar els ter­mes” per dei­xar-hi el seu segell. En tot cas, si els fins ara socis se’n desen­te­nen, ERC s’estima més pror­ro­gar els comp­tes d’enguany –pos­si­bi­li­tat que ja van adme­tre com a real i van començar a des­dra­ma­tit­zar perquè els actu­als ja són “expan­sius”– abans que lliu­rar-se al PSC per apro­var-ne uns de nous. “Ens enten­drem amb els que defen­sin la fi de la repressió i la fi del con­flicte”, va dei­xar clar també el pre­si­dent d’ERC, Oriol Jun­que­ras, secun­dat per repre­sen­tants del par­tit a totes les ins­ti­tu­ci­ons, després d’una exe­cu­tiva extra­or­dinària. “I és evi­dent que el PSC no està com­promès amb la fi de la repressió ni per l’exer­cici d’una democràcia plena; molts dels seus diri­gents es van ence­tar les mans aplau­dint el nos­tre empre­so­na­ment”, va con­fir­mar final­ment, arran de la insistència dels mit­jans, men­tre tor­nava a apel·lar als con­sen­sos del 80%. “Seria molt difícil com­par­tir les grans deci­si­ons amb uns altres”, va jus­ti­fi­car, alhora que va refer­mar la volun­tat d’enten­dre’s amb tots els grups sobi­ra­nis­tes, inclòs Junts, si man­te­nen “els grans prin­ci­pis” en què coin­ci­dei­xen.

És ben lògica l’aversió dels repu­bli­cans al PSC, ja que en volen evi­tar depen­dre en res per poder con­ti­nuar tenint una certa força i capa­ci­tat d’inci­dir en els fronts que tenen oberts amb el PSOE, sobre­tot el pres­su­post esta­tal i una taula de diàleg que, ara sí, repre­sen­tarà tot el govern català, que espe­ren que doni fruit abans de final d’any pel que fa a la des­ju­di­ci­a­lit­zació del con­flicte. ERC sap que en algun moment neces­si­tarà el PSC, però vol demo­rar-ho tot el que pugui a base de geo­me­tria vari­a­ble i acords amplis per esti­rar la legis­la­tura, a fi que hi hagi algú al coman­da­ment per superar el tem­po­ral social que ve a l’hivern però també per arri­bar a unes elec­ci­ons muni­ci­pals al maig que res­si­tu­a­ran les for­ces de cadascú, i que aju­da­ran a treure con­clu­si­ons sobre com es pot pros­se­guir després. Vilagrà, de fet, ahir ja va des­car­tar “com­ple­ta­ment” l’opció de con­vo­car elec­ci­ons cata­la­nes abans de les muni­ci­pals, ja que “gene­ra­rien ines­ta­bi­li­tat” i no con­tri­bui­rien a acla­rir el pano­rama: “El país no es pot per­me­tre el luxe d’unes elec­ci­ons en què a més el resul­tat seria més o menys el mateix.”