L’opositor rus Karà-Murzà guanya el premi Václav Havel de Drets Humans

El periodista i opositor rus Vladímir Karà-Murzà és el guanyador del Premi Václav Havel de Drets Humans 2022, atorgat pel Consell d’Europa.

El coordinador de la fundació Rússia Oberta, que actualment està empresonat al seu país, ha estat distingit entre tres finalistes que havien estat seleccionats per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE), que té la seva seu a Estrasburg.

Entre els aspirants al guardó també hi havia la “coalició arc de Sant Martí” d’organitzacions en defensa dels drets de la comunitat LGBTI a Hongria i l’agrupació ucraïnesa 5 AM, l’objectiu de la qual és descobrir i documentar els possibles crims de guerra i de lesa humanitat comesos durant la invasió russa.

La justícia russa prolonga fins al 12 de desembre la presó preventiva
La Justícia russa ha prolongat aquest dilluns fins al 12 de desembre la presó preventiva per a l'opositor, guardonat aquest mateix dilluns amb el Premi Václav Havel de Drets Humans.

El tribunal Basmanni de Moscou ha rebutjat així la sol·licitud de la defensa, que havia demanat una mesura cautelar menys severa per al seu client.

Karà-Murzà, detingut des d'abril per haver "desacreditat" a les Forces Armades de Rússia, ha estat acusat d'alta traïció per criticar públicament a l'estranger a les autoritats russes. A més, el Servei Federal de Seguretat (FSB) considera que el periodista i activista polític "ha estat cooperant amb un dels països de l'OTAN durant molt de temps". El delicte d'alta traïció es castiga a Rússia amb penes d'entre 12 i 20 anys de presó.

Karà-Murzà, que escrivia articles d'opinió en mitjans com "The Washington Post" i residia fora de Rússia, va tornar al seu país malgrat que nombrosos advertiments i va ser detingut a l'abril per presumptament difondre informació falsa sobre l'Exèrcit.

Karà-Murzà va sobreviure a dos intents d'enverinament, en 2015 i 2017. Segons el col·lectiu de recerca Bellingcat, amb anterioritat havia estat seguit per la mateixa unitat de l'FSB que després va enverinar al líder opositor Alexéi Navalni, que al seu torn compleix vuit anys de presó.