Tractat de Lisboa, segon intent
Després dels fracàs de la Constitució Europea, hi ha molts temors a la UE sobre l'entrada en vigor del nou acord
Després del fracàs de la Constitució Europea, ratificat per 18 estats membre però rebutjada en referèndum per França i Holanda, la Unió Europea va entrar en una de les seves crisis cícliques i en un període de reflexió que va culminar amb un nou tractat de reforma o tractat de Lisboa –en el qual es va obviar qualsevol referència que recordés la idea del desafortunat tractat pel qual s'establia una Constitució per a Europa–. Amb tot, es tracta d'una versió més reduïda d'aquella idea constitucional que es va signar el 13 de desembre del 2007, que culmina així unes negociacions sobre temes institucionals que havien durat més de sis anys.
Igual que va passar amb la Constitució Europea tots els estats membre han signat solemnement el nou tractat i de la mateixa manera també una majoria d'estats –vint-i-cinc– l'han ratificat. Però si no hi ha la unanimitat dels 27 no podrà entrar en vigor. En aquesta ocasió falta la ratificació de la República Txeca i d'Irlanda. Els irlandesos, en els pròxims mesos, portaran el tractat de Lisboa a referèndum per segona vegada, després que el rebutgessin en una primera ocasió. En contra de tots els pronòstics, les eleccions europees del 7 de juny se celebraran sense que hagi entrat en vigor el nou tractat, que en el millor dels casos començarà a funcionar abans de finals d'any, comptant que txecs i irlandesos no el bloquegin.
Un segon fracàs podria crear una nova i profunda crisi en el si de la UE que es quedaria sense l'instrument pensat per reforçar la democràcia a la Unió, per consolidar les seves institucions i agilitzar el seu funcionament. Des de la Comissió Europea es té molt clar que els 27 estats membre no estan en condicions d'afrontar en solitari tots els nous reptes d'un món globalitzat que no deixa de canviar, en el qual és una realitat la mundialització de l'economia, l'evolució demogràfica, el canvi climàtic, el proveïment d'energia i les noves amenaces per a la seguretat. Únicament un esforç a escala europea permetrà donar resposta a les preocupacions dels ciutadans sobre aquests reptes. Però per fer-ho la UE necessita instruments eficaços i coherents adaptats, no només al funcionament d'una Unió de 27 països, sinó també a les ràpides transformacions del món actual. Hi ha el convenciment entre els europeistes que el tractat de Lisboa ha der ser l'instrument que permetrà adaptar les institucions europees i els seus mètodes de treball als nous temps. El nou text proporcionarà a la Unió el marc jurídic i els instruments necessaris per plantar cara als reptes del futur i donar resposta a les exigències dels ciutadans.
Possiblement un dels aspectes més complicats avui és aconseguir que Europa sigui un actor en l'escena global per la manca d'una política exterior europea comuna, aspecte que es pretén corregir amb al tractat de Lisboa que li ha de donar una personalitat jurídica única que l'enfortirà com un actor més eficaç a escala internacional i un soci més visible per a altres països i organitzacions internacionals.
Els principals reptes
El tractat de Lisboapretén una Europa més democràtica i transparent on el Parlament Europeu i els parlaments estatals tindran més protagonisme i s'escoltarà més els ciutadans gràcies a la «iniciativa ciutadana». Pretén aconseguir una Europa més eficaç, amb mètodes de treball i sistemes de votació més senzills, institucions més modernes i adaptades a una Unió de 27 països. També preveu explícitament per primera vegada la possibilitat que un estat membre es retiri de la Unió. Pretén més eficàcia en la presa de decisions: l'aprovació per majoria qualificada en el Consell s'ampliarà a altres polítiques. A partir del 2014, la majoria qualificada obeirà al principi de doble majoria (majoria dels estats membre i de la població), que reflecteix la doble legitimitat de la Unió. La doble majoria s'aplicarà quan els vots favorables representin, com a mínim, el 55% dels estats membre i el 65% de la població. Preveu un marc institucional més estable i racionalitzat: el tractat de Lisboa crea el càrrec de president del Consell Europeu, triat per dos anys i mig, i vincula directament l'elecció del president de la Comissió als resultats de les eleccions europees.
El tractat també pretén una Europa de drets i valors, llibertat, solidaritat i seguretat, que potenciï els valors de la Unió, doni rang de dret primari a la Carta dels Drets Fonamentals, estableixi mecanismes de solidaritat i garanteixi una millor protecció dels seus ciutadans. Pretén també una Europa amb més pes en l'escena mundial amb un Alt Representant de la Unió per a la Política Exterior i Seguretat Comuna, que serà alhora vicepresident de la Comissió.