“Calia portar Gelida al segle XXI i posar-nos a caminar”

Gelida necessitava un canvi i ens vam trobar quatre forces polítiques que vam ser capaces de pactar un programa de govern per fer el canvi no només de cares, sinó també del que es feia. Vam anar a la investidura els quatre grups i la llàstima va ser que, després de la investidura, la CUP es va quedar a l’oposició. Això va convertir el que havia de ser un govern de canvi en un govern llastrat, perquè algunes coses no les hem pogut fer. Per exemple, Gelida deu ser dels pocs municipis que, a hores d’ara, encara no bonifica la instal·lació de plaques solars als veïns.

La veritat és que, malgrat la minoria, hem pogut canviar moltíssimes coses i abordar problemes que Gelida tenia des de feia molts anys. Quan vam entrar ens vam trobar informes de la Diputació de Barcelona, dels anys setanta, que ens advertien que el Centre d’Iniciatives Culturals, l’edifici on es troben totes les entitats, necessitava una refonamentació. Gairebé no el podíem fer servir. Un edifici de 1.800 metres en ple centre de Gelida. Doncs ara ja som en l’última fase de rehabilitació, perquè no només l’hem refonamentat sinó que l’hem rehabilitat.

L’escola Montcau té esquerdes des de fa anys. Es va refonamentar l’edifici fa uns dotze anys, però les esquerdes van tornar a aparèixer. Hem fet un projecte executiu per a una nova refonamentació i fent aquest projecte hem vist que l’edifici s’ha d’enderrocar. Doncs ja hem fet tot el procés amb Educació, hem fet el procés participatiu amb l’escola i farem una escola nova, que és el que necessiten els nens de Gelida.

Sí. Canviarem el parc d’ubicació i l’instal·larem al polígon de Can Panyella. Així tindrem un parc de Bombers digne i, alhora, recuperarem una parcel·la a la zona escolar que podrem destinar a nous equipaments o a allò que decideixi la ciutadania.

En el cas del parc de Bombers, que és un problema estructural, va passar per ple i vam tenir el suport de tothom. Aquest és també un exemple de moltes de les coses que hi havia endarrerides i que s’havien de posar en marxa. El cas de l’escola Montcau encara no ha passat per ple, però estem segurs que també tindrem el vot a favor de tots els partits perquè és un projecte important i necessari.

Hi ha coses que no entenem... Per exemple, han intentat frenar la rehabilitació del Centre d’Iniciatives Culturals. Què hem fet? Doncs buscar el suport de la gent de Gelida. Hi ha hagut moments que han arrossegat molt els peus, però també és cert que en els moments importants o s’han abstingut per garantir la governabilitat o hi han votat a favor, en funció de cada cas.

Segurament, a l’hora de treballar, és molt més tranquil tenir un govern monocolor i amb majoria absoluta, però també és més ric tenir un govern plural. Hem passat tensions en moments determinats, però sempre hem pogut teixir acords per tirar endavant de manera unànime aquests projectes. Porta més feina però dona una visió més àmplia de les coses.

Sí, segons el pla de lectura de la Diputació de Barcelona, Gelida necessita una biblioteca de 800 metres quadrats i, en canvi, la que tenim en fa 180. Els joves no poden tenir una aula d’estudi permanent perquè no hi ha espai, no podem tenir sala audiovisual... Ara hem fet l’avantprojecte de la nova biblioteca, que, a més, servirà per remodelar una part del Centre Vila i generar una plaça plana de la qual podrà gaudir tothom... És que, en aquest moment, som l’únic poble de més de 5.000 habitants de la demarcació de Barcelona que no estem a la xarxa de biblioteques de la Diputació perquè no complim els requisits... Gelida estava plena de coses que estaven pendents, tot anava fent xup-xup però no avançava... Calia portar-la al segle XXI i posar-nos a caminar.

Fa anys que es parla d’aquest tipus de projectes. El que sí que és cert és que abans era una cosa dels més conscienciats o més pioners i ara la gran diferència que hi ha és que, gràcies als programes europeus Next Generation, han sortit moltes subvencions que t’acompanyen per poder-ho fer d’una manera més ràpida. Però nosaltres, abans d’entrar al govern de Gelida, ja teníem clar que els edificis municipals havien de tenir plaques solars i havien de generar energia. Ara ja hem fet les sol·licituds de les subvencions que ens han d’ajudar a fer aquests canvis per no haver-los de treure del pressupost propi en la seva totalitat. De fet, a Gelida ja fa molts anys es va mirar si es podia passar la caldera del pavelló municipal a biomassa i es va descartar en aquell moment perquè es va veure massa farragós. És molt més senzill engegar un botó i que t’arribi l’energia que no haver de tenir pèl·lets o generar la biomassa per poder cremar. La decisió final va ser una qüestió de comoditat.

Això, en tot cas, serà l’empresa qui ho haurà de sol·licitar. Nosaltres, com a Ajuntament, ens trobem un projecte que, en global, ens sembla bé. Teníem un polígon industrial aprovat, sobre el torrent de Can Joncoses, que el podien desenvolupar en qualsevol moment. De fet, quan jo vaig accedir a l’alcaldia em van comunicar que hi instal·laven una empresa de logística de camions, que és un model que genera molt pocs llocs de treball d’un valor afegit tendint a zero i molt de trànsit. I la millor opció era apostar pel projecte de Grup Ametller que està treballant per adaptar tot aquell polígon al terreny. Per a nosaltres, que arribi una empresa com Ametller a Gelida és una bona notícia, ja que Gelida és un municipi que està per sobre de la mitjana d’atur de l’Alt Penedès i del país, però a més té la circumstància que moltíssima gent que viu a Gelida no treballa al poble. Això, si no ho aturem, ens acabarà convertint en un poble dormitori. Si tu treballes al poble, és molt més fàcil que les dinàmiques diàries es conservin al poble. L’aposta d’una empresa com Ametller ens permet promoure aquestes dinàmiques. El que ens cal ara és aterrar aquest projecte al territori, sent conscients que ja existia el polígon industrial allà i que les plaques solars ja es poden posar allà. Busquem les mesures compensatòries per a l’àliga cuabarrada, vigilem el consum de l’aigua... Hi ha moltes coses que s’han de vigilar, i no només ho farà l’Ajuntament, també ho farà la Generalitat. El projecte de Grup Ametller és una molt bona opció. Si no, mireu com van baixant les naus industrials del Baix Llobregat, que es van menjant la vinya. Per a nosaltres aquest Agroparc també és una tanca que delimita l’Alt Penedès i el final del model de desenvolupament del Baix Llobregat. La vinya no la conservarem si la gent no s’hi guanya la vida.

Aquesta és la versió d’ara de la plataforma Stop Agroparc. Quan el Grup Ametller va presentar la primera versió del seu projecte, ells mateixos li deien que posés la zona industrial al polígon de Can Joncoses. Ara diuen que no. La gent d’ERC i moltíssima gent de Gelida ens vam oposar, ara fa vint anys, a la requalificació de Can Joncoses, però es va perdre en un jutjat. Una cosa que s’ha perdut al jutjat no és tan fàcil d’aturar... Només ho podríem fer si tinguéssim molts milions d’euros i ho poguéssim comprar, i aquest no és el cas de l’Ajuntament de Gelida.

Són bàsicament persones de l’àrea metropolitana que, pel mateix preu, poden viure en una casa en un entorn molt bonic i que, des de Gelida, hem de fer tot el possible per arrelar-les al poble, sobretot ara que ja no tenim el peatge a l’autopista.

...que nosaltres no veiem de cap manera, perquè intentar que, a Gelida, l’autopista s’obri aproximadament 3,5 metres per banda és absolutament impossible. I que el ministeri anunciï una cosa així sense haver parlat amb els municipis afectats, és increïble. Els hem demanat una reunió des de fa mesos i el grup d’ERC ho ha demanat al Senat, i encara no ens n’hem sortit. I, mentrestant, alguns experts en mobilitat ja ens diuen que la solució d’aquesta autopista no és anar-hi fent carrils a banda i banda, sinó regular com ha de funcionar. I, a més, i això és una solució estructural i imprescindible, cal tenir una vegada per totes un veritable transport ferroviari per a mercaderies. És urgent treure les mercaderies de l’AP-7, i això no passa per convertir l’R4, que és una línia de rodalies, en el corredor mediterrani: passa per fer un corredor mediterrani de debò, que permeti passar les mercaderies i alliberi l’R4 i la deixi per als passatgers.

És clar! Les decisions es prenen a 600 quilòmetres de distància i amb inversions que tendeixen a zero a Catalunya. És que quan comenci a funcionar el corredor mediterrani per l’R4 i comencem a veure aquells trens llarguíssims de mercaderies, que majoritàriament passaran de nit i tindrem problemes de soroll molt a prop dels habitatges, amb transport de mercaderies perilloses, en molts casos... És inviable! És un sistema totalment inviable! És el mateix que va passar amb el quart cinturó: van fer una línia sobre un mapa i ens van dir que era impossible que no hi fos, i ara hem vist que podia no ser-hi... Anem tirant endavant infraestructures dels anys seixanta quan el que hauríem de fer és anar canviant la mentalitat.