Política

BÀRBARA LLIGADAS I MUÑOZ

CAP DE L’OPOSICIÓ A VILADECANS (ERC)

“Som l’única alternativa per canviar el monocolor que existeix a Viladecans”

“No parem de créixer i els serveis no estan en consonància amb aquest creixement de la ciutat”

“El que no podem fer és un discurs de molta purpurina, de molta transformació verda, i tenir un servei de transport públic contaminant i que no dona confiança”

En les municipals, pensem que el PSC perdrà la majoria absoluta i nosaltres creixerem moltíssim

En les elec­ci­ons del 2019, Esquerra va que­dar com a segona força a Vila­de­cans, a distància del PSC, que va acon­se­guir majo­ria abso­luta. La cap de l’opo­sició i can­di­data als comi­cis del 2023, Bàrbara Lli­ga­das, repassa l’actu­a­li­tat del muni­cipi.

Quin balanç fan des d’ERC dels tres anys de man­dat?
El nos­tre balanç és que con­ti­nua la inèrcia, la poca ima­gi­nació i la gestió grisa d’aquesta manera de fer de l’Ajun­ta­ment, d’un ajun­ta­ment que viu amb la como­di­tat de ges­ti­o­nar de fa molts anys i, per tant, que segueix la dinàmica d’algu­nes coses que li fun­ci­o­nen, però mai va més enllà. Mai fa pro­pos­tes ima­gi­na­ti­ves, que sur­tin del seu marc, té una manera de pen­sar la ciu­tat molt con­creta i d’allà no surt.
És perquè fa molts anys que estan en el govern muni­ci­pal?
Sí, fa molts anys que estan en el govern i qui està al cap­da­vant és la mateixa per­sona, amb uns equips simi­lars. També és perquè el PSC té aquesta manera d’enten­dre les ciu­tats. A la zona limítrofa que conei­xem, on també fa molts anys que gover­nen, veiem que ho fan de manera simi­lar: con­ti­nuen fent créixer la ciu­tat, un pro­jecte d’anar cons­truint en qual­se­vol racó que tro­ben i, després, la gestió grisa del dia a dia.
En el ple extra­or­di­nari que es va fer al juliol sobre l’estat de la ciu­tat, denun­ci­a­ven la falta d’empa­tia de l’equip de govern. Què volen dir, que no comp­ten amb l’opo­sició o que no comp­ten amb la ciu­ta­da­nia?
Les dues coses. Quan vam començar aquest man­dat, que es va carac­te­rit­zar perquè el canvi d’equi­li­bri de for­ces va com­por­tar que el PSC recu­perés la majo­ria abso­luta, els vam dir: “Que vostès tin­guin la majo­ria abso­luta no és un xec en blanc.” I els ho anem recor­dant, perquè tenir la majo­ria abso­luta no vol dir tenir la veri­tat abso­luta. Menys­te­nen les pro­pos­tes de l’opo­sició, com a mínim les menys­te­nen en els plens; diuen que ja ho estan fent, i pas­sen els anys i aques­tes acci­ons no s’han fet. Després, algu­nes que sí que els agra­den se les fan seves i no reco­nei­xen mai d’on venen. I això també ho fan amb enti­tats i ciu­ta­da­nia. Pel que fa a la falta d’empa­tia, també l’hem vist en el cas d’Avanza.
Par­lem d’Avanza, que ha estat un dels cavalls de bata­lla d’ERC. Avanza va subs­ti­tuir l’empresa Mohn a finals del 2021, després de gua­nyar el con­curs de l’AMB per fer-se càrrec del ser­vei d’autobús interurbà al Baix Llo­bre­gat sud. Quina és la pro­blemàtica?
El traspàs comença mala­ment, perquè en el moment en què l’ante­rior empresa, Mohn, sap que ha per­dut el con­curs, el ser­vei comença a dete­ri­o­rar-se i no es fa un segui­ment de com es farà aquest traspàs, de la flota... Nosal­tres en vam avi­sar en el ple i ens van con­tes­tar que era nor­mal i que, quan entrés la nova empresa, es resol­dria. Res més lluny de la rea­li­tat. No només no es va resol­dre, sinó que es van treure línies, els auto­bu­sos que van por­tar cap aquí estan en molt mal estat..., i fa més d’un any que arros­se­guem el mal ser­vei. Els auto­bu­sos venen des de Madrid, són vehi­cles que havien sor­tit del mer­cat perquè allà no com­plien els estàndards de qua­li­tat, per dir-ho d’alguna manera, i els tenim aquí... Tenen fins a quinze anys o més i estan cir­cu­lant. Auto­bu­sos que pas­sen per revisió i tor­nen a cir­cu­lar en el ser­vei següent sense haver fet cap tipus d’arran­ja­ment, pneumàtics en estats lamen­ta­bles, llums i alguns ele­ments engan­xats amb cinta adhe­siva, pla­ques inter­nes de l’autobús que cauen, quan plou hi ha gote­res... Així no es pot pres­tar un ser­vei. El que no podem fer és un dis­curs de molta pur­pu­rina, de molta trans­for­mació verda i, per l’altra banda, tenir un ser­vei de trans­port públic alta­ment con­ta­mi­nant i que està cre­ant una falta de con­fiança a la ciu­ta­da­nia.
L’Ajun­ta­ment de Vila­de­cans, jun­ta­ment amb els de Sant Boi i Gavà, va arri­bar aquest estiu a un acord amb l’AMB i Avanza per apli­car un paquet de millo­res.
Tenim més la sen­sació que, fruit de la pressió de tots els actors, just després d’una mobi­lit­zació que hi va haver, és quan ells es des­per­ten. Això és el que diem que demos­tra una falta d’empa­tia i de lide­ratge: un alcalde no ha d’espe­rar que final­ment la ciu­ta­da­nia, farta, es mobi­litzi. Ja ente­nem que l’Ajun­ta­ment no té capa­ci­tat de gestió en aquest tema, però sí que té capa­ci­tat de lide­ratge per denun­ciar, pres­si­o­nar i per mirar de resol­dre les coses.
Un altre dels grans temes del man­dat és l’ampli­ació de l’aero­port. ERC hi és contrària.
Estem en con­tra del plan­te­ja­ment que es fa, perquè no és només l’ampli­ació de la pista, sinó que, aquí, el pro­jecte és fer una ciu­tat aero­portuària. La zona del­taica ha estat amenaçada des de fa dècades. Hem tin­gut pro­jec­tes que ens han sobre­vo­lat i, gràcies a la mobi­lit­zació de la ciu­ta­da­nia, de la qual sem­pre hem for­mat part, hem acon­se­guit atu­rar-los. Hi ha hagut l’amenaça d’un camp de golf; després, el Barça Parc, Euro­ve­gas..., i, ara, la ciu­tat aero­portuària. Estem en con­tra del plan­te­ja­ment que es fa d’aquesta ampli­ació de l’aero­port perquè cre­iem que cal fer una valo­ració de con­junt i no con­ti­nuar sem­pre pen­sant que el progrés és cons­trucció; ben al con­trari. Evi­dent­ment que volem que el Prat, sigui un hub, però es pot fer de mol­tes mane­res. A més, el plan­te­ja­ment que hi ha d’anar volant a tot arreu està can­vi­ant pels cri­te­ris de sos­te­ni­bi­li­tat i, tècni­ca­ment, també s’està evo­lu­ci­o­nant perquè la solució no sigui aquesta que ens plan­te­gen de cons­truir.
El govern català ha pre­sen­tat recent­ment una pro­posta per a l’ampli­ació de les zones ZEPA, les d’espe­cial pro­tecció per a les aus, al delta del Llo­bre­gat. Com la valo­ren?
Ara hi ha l’ampli­ació de les zones ZEPA, que és una obli­ga­to­ri­e­tat per part de la Unió Euro­pea. De fet, això es pre­ci­pita perquè hi ha enti­tats medi­am­bi­en­ta­lis­tes que recla­men a la Unió Euro­pea. Des d’ERC, en aquesta legis­la­tura ens toca assu­mir-ho i ens tro­bem que tot es pre­ci­pita. Està sent un debat com­plex, però que s’està mirant d’ento­mar escol­tant tants actors com podem perquè aquesta ampli­ació de la zona ZEPA com­porti també una pro­tecció de l’acti­vi­tat agrícola. No serà fàcil, no és un debat sen­zill, perquè, a més, no s’ha pogut ento­mar amb el temps que hau­ria reque­rit pren­dre una decisió així.
Des d’ERC van por­tar al ple una moció per dema­nar les inver­si­ons pen­dents de Roda­lies. També dema­nen que Vila­de­cans deixi de ser un bai­xa­dor i sigui con­si­de­rada una estació.
Vila­de­cans està con­si­de­rada un bai­xa­dor, tot i que té més població que la veïna Gavà, que, a més, té doble via. Aquí a Vila­de­cans no en tenim i això com­porta que encara es redu­eixi més la pos­si­bi­li­tat d’incre­men­tar freqüències. Nosal­tres som 67.000 habi­tants i, en les hores punta, pas­sen qua­tre trens cada hora, i a les que no són punta, dos. És el que dèiem: aquí a Vila­de­cans, entre els auto­bu­sos i els trens, és impos­si­ble crear un hàbit d’uti­lit­zació del ser­vei de trans­port públic entre la ciu­ta­da­nia, perquè no és fia­ble. Estem cre­ant un estrès a la ciu­ta­da­nia i també li estem robant les hores.
Adif ultima l’avant­pro­jecte de reha­bi­li­tació de l’estació de Vila­de­cans, però això no com­por­tarà un aug­ment de les freqüències.
Cor­recte. Fa molts anys també que estem recla­mant una remo­de­lació de l’estació, perquè és en pre­cari, es fan cues quan arriba tot el tren en hora punta, hi ha un coll d’ampo­lla per sor­tir d’aquesta estació. Això és neces­sari, però no és la solució. I ja s’hi hau­ria d’haver fet fa molt de temps un man­te­ni­ment i una refor­mu­lació. Veu­rem quan passa, perquè aquí a Vila­de­cans estem can­sats que se’ns anunciïn coses que després no pas­sen.
El Minis­teri de Trans­ports també ha adju­di­cat l’estudi d’alter­na­ti­ves per a l’ano­me­nat Metro del Delta. També pensa que caldrà veure què passa?
Aquí no només ho penso, sinó que ho cons­tato, i expli­caré una anècdota que la gent està can­sada de sen­tir-me expli­car: jo havia d’anar a la uni­ver­si­tat amb aquest Metro del Delta. Estem par­lant que fa més de 25 anys que s’està anun­ci­ant que hi haurà Metro del Delta... Fins que no ho vegi, no m’ho creuré.
El 2019 van que­dar segona força en les muni­ci­pals. Com afron­ten les del 2023?
Les nos­tres expec­ta­ti­ves són créixer molt i reta­llar molt la distància res­pecte al PSC. Estem con­vençuts i con­vençudes que perdrà la majo­ria abso­luta i que nosal­tres crei­xe­rem moltíssim. Som l’única alter­na­tiva per can­viar el mono­co­lor que exis­teix aquí des de fa molts i molts anys. Cre­iem que és l’única opor­tu­ni­tat que tenim de can­viar les coses a Vila­de­cans, de fer una trans­for­mació i que dei­xem de fun­ci­o­nar per inèrcia.
Un dels temes que segur que s’abor­da­ran en cam­pa­nya és el del model de ciu­tat. Vostès cri­ti­quen l’aposta per la cons­trucció del PSC.
A Vila­de­cans tenim un pro­blema: no parem de créixer i els ser­veis no estan en con­sonància amb aquest crei­xe­ment de la ciu­tat. En qual­se­vol espai on poden, hi fiquen la banya. Ara, les màqui­nes estan entrant al Pla de Lle­vant, que són 2.700 habi­tat­ges més; a la Roca, on hi ha la fàbrica, hi ha un pro­jecte urbanístic més a mitjà ter­mini, però també hi van uns quants cen­te­nars d’habi­tat­ges, i, després, un ter­reny 100% públic que hau­ries d’apro­fi­tar per fer-hi ins­tal·laci­ons espor­ti­ves i cul­tu­rals, el que fan és pri­va­tit­zar-lo i cons­truir-hi 239 habi­tat­ges. Què passa, amb això? Que a banda de con­ti­nuar cons­truint inde­fi­ni­da­ment, el que no tenim són els ser­veis que ens per­to­quen. En són un exem­ple les bibli­o­te­ques. Nosal­tres, per ràtio d’habi­tat­ges, hauríem de tenir dues bibli­o­te­ques de ciu­tat i una de barri. Només en tenim una, que actu­al­ment s’està remo­de­lant, sen­cera, i fa més de mig any que està tan­cada. També tenim un pro­blema amb les ins­tal·laci­ons espor­ti­ves: per ràtio d’habi­tat­ges, tam­poc com­plim amb les que neces­si­tem com a ciu­tat. No tenim els ser­veis que ens per­to­quen com a ciu­tat, però con­ti­nuem crei­xent i con­ti­nuem amb l’obsessió de treure pul­mons verds, que són impres­cin­di­bles. I, d’altra banda, con­ti­nuem cons­truint bar­ris nous, però no cosim els bar­ris que ja tenim, no els cosim ni des del man­te­ni­ment més estric­ta­ment físic ni tam­poc en l’esfera comu­nitària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia