“Deltebre necessita grans consensos per abordar els problemes que té”

El nostre projecte el 2019 va arribar a les eleccions amb molta il·lusió i molta força. Malgrat no guanyar, el resultat ens va permetre situar-nos com a primera força a l’oposició i, per tant, des del minut u vam plantejar-nos que el nostre paper, en la mateixa línia que havíem plantejat en les eleccions, era venir a sumar i ajudar a transformar Deltebre, des de l’oposició. Per tant, ser exigents i crítics quan convingués des de l’oposició, però alhora allargar la mà en aquells grans temes que Deltebre arrossega des de fa temps.

Amb el Glòria i la pandèmia, Deltebre ha exigit i requerit grans consensos i aquesta ha estat la part més satisfactòria. Hem sigut una oposició que ha estat en temes importants al costat del govern municipal, és a dir, al costat del poble, però també hem fiscalitzat i hem sigut exigents i, sobretot, hem fet propostes. Feina de mà allargada, de fiscalitzar i de proposar. Crec que el nostre paper és important i, sense una oposició com la que ha fet ERC, la legislatura tampoc hauria pogut anar en la línia i en la tònica que ha seguit fins ara.

Crec que Deltebre necessita, i ho necessita urgentment, grans consensos per abordar, de manera real i no interessada o improvisada, els problemes que té. Tenim problemes importants i, si no s’aborden des d’un consens i una unitat d’acció que traspassin ideologies i governs, no ens en sortirem. Teníem l’oportunitat esta legislatura d’abordar-los, amb un govern que no necessita l’oposició, però que, malgrat tot, té una oposició que és present en tots els nivells de govern: a la presidència de la Generalitat i a la presidència de la Diputació i del Consell Comarcal. I això no s’ha sabut aprofitar. No han sabut administrar la majoria absoluta en benefici del municipi. Deltebre arrossega un dèficit de pactes estructurals de totes les forces polítiques que no hem sigut capaços de fer.

Sí, i en alguns àmbits, fins i tot, en més proporció. I en posaré un exemple: aquest govern municipal ha passat absolutament dels joves, de la franja d’edat d’entre els 16 i els 30 anys. No els té presents. Quan passen quatre anys més i els joves continuen sent els grans absents de les polítiques de present i de futur d’un poble, aguditzes el problema. Avui dia, què tenen els joves del nostre poble? No tenen res. Quines oportunitats tenen? Molt poques. Ni pla local de joventut ni polítiques ambicioses de joventut que permetin un dels grans reptes que tenim: la capacitat de lligar el talent al nostre poble. Per a la majoria de joves que es volen emancipar, avui Deltebre no és un municipi prioritari per quedar-s’hi a viure; molts marxen a Sant Jaume, on poden trobar un lloguer o un habitatge en més bones condicions. Per tant, en temes de joventut, una qüestió estratègica perquè és el futur, no s’ha gestionat absolutament res.

Esta és una de la grans polítiques que han estat absents en el govern de Lluís Soler. Ni polítiques de joventut ni polítiques d’habitatge. No n’hi ha prou a gravar els pisos buits dels fons voltor i entitats bancàries, això hauria d’anar lligat a un pla d’habitatge, que no hi és, i del qual no s’ha fet absolutament res. L’accés a l’habitatge és un problema per a les noves generacions. No tenim habitatge de lloguer al nostre poble i això és un problema, ja que molts joves que volen emancipar-se opten per anar-se’n a pobles veïns. Quan tens una realitat que és latent, perquè tots en coneixem casos, vol dir que tens un problema i que l’has de solucionar. El mateix passa amb l’habitatge d’emergència social: Deltebre no disposa d’un parc d’habitatge d’urgència social.

És molt important fer grans passos amb grans documents com el POUM, però si no es fa de manera que s’insti els altres governs a seguir les dinàmiques i les línies de treball que un govern comença, no serveix absolutament de res. El POUM, per exemple, es va aprovar perquè hi ha una majoria absoluta al govern de Deltebre, però, particularment, no me’n sento partícip ni cridat a complir-lo fil per randa, ja que les nostres propostes no han tingut oportunitat de reflectir-se en el planejament. Per tant, és un error dir que el POUM marcarà un abans i un després. Un abans, sí; un després, ja ho veurem, perquè és un document que, si ERC té l’alcaldia el maig del 2023, és evident que el revisarà. Si s’hagués fet d’una altra manera, amb totes les visions integrades, no hauria calgut revisar res.

No el veig un POUM ambiciós, és un POUM de correccions, d’intentar acontentar tothom. No crec que sigui l’eina que necessita Deltebre a hores d’ara per mirar al futur, sí per gestionar el dia a dia.

Avui puc mirar el futur del Delta amb un optimisme que no tenia fa dos o tres anys, i aquí crec que té molt de mèrit tota la feina que s’ha fet des del Delta, a través de la Taula de Consens, dels municipis i dels moviments socials. Hem aconseguit fer entendre als poders públics, a la Generalitat i, també, en certa manera, a l’Estat, que el Delta és una qüestió prioritària de país que requereix coordinació i unitat d’acció més enllà de colors, sigles i competències. A la gent del Delta no li podem explicar batalletes de competències, la gent vol solucions. Crec que ho hem aconseguit. El fet que el nou govern de Pere Aragonès aconseguís aglutinar totes les competències en el Departament d’Acció Climàtica, amb Teresa Jordà, ha marcat un abans i un després. Això, objectivament, és així: ERC ha estat la força política clau per posar fil a l’agulla en els projectes estratègics per al Delta, i els resultats estan sortint.

Sí, i sense obviar la situació i la realitat d’on venim. Deltebre és un municipi amb una extensió molt gran i amb poca densitat de població i, per tant, complex de gestionar, ja que els serveis que s’han de prestar són molt cars. Però no ens podem tancar davant l’evidència ni negar-la: tenim l’IBI urbà i rústec més alt de la província de Tarragona. Això ens ha de dur a una doble reflexió: en primer lloc, analitzar realment amb experts fiscals quina seria la manera de poder apaivagar els efectes de l’alta pressió fiscal, i, en segon lloc, plantejar mesures concretes a curt, mitjà i llarg termini per rebaixar la pressió fiscal de les famílies. I ho dic conscient que s’han de pagar impostos per finançar uns serveis públics de qualitat.

ERC els va advertir de la situació. Vam posar damunt la taula que s’estaven equivocant, ja que s’havia donat abans en altres llocs de l’Estat espanyol i en sentències idèntiques, però no van fer cas de la nostra advertència i ho vam portar al jutjat. I el jutge va dir el que nosaltres esperàvem: que les dedicacions del 95% són un frau de llei i s’han de modificar. El govern de Deltebre no va presentar recurs a la sentència, ha acotxat el cap i ha modificat les dedicacions. La llàstima és que això ha costat uns diners a l’Ajuntament, quan era perfectament evitable.

Quan deia que Deltebre necessita grans consensos, la imatge del municipi i la millora de les vies públiques són d’aquells temes que ens haurien de portar a un gran pacte, que anés més enllà de partits i de legislatures. Si era tan necessari asfaltar el 80% dels carrers de Deltebre, per què el govern d’Enlairem, que ja fa vuit anys que governa, s’ha esperat que faltin sis o set mesos per a les eleccions municipals per emprendre este gran projecte de pavimentació? Si és prioritari ara, també ho era fa vuit anys. El que és important és tenir un projecte clar i actuar de manera gradual i esglaonada i amb un criteri definit. A més, a l’hora d’actuar en determinats carrers, el govern ha optat per una falsa participació ciutadana, implicant els veïns afectats en processos participatius absurds sobre si volen asfaltar o urbanitzar o si no volen fer res. És absurd: no pots traslladar la responsabilitat a la ciutadania en una decisió així, hi ha d’haver un projecte de poble clar.

ERC i jo mateix teníem clar que el que calia fer de cara a la ciutadania era dir-li que hi ha un equip que està disposat a presentar-se. Som un grup polític que està fort i preparat, que té il·lusió i ganes. Em sento molt més preparat que el 2019.