Política

Els republicans guanyen però no arrasen

Els conservadors recuperen terreny als demòcrates però el control del Congrés queda en l’aire

Biden celebra que no hi hagi hagut cap “onada vermella”

Ron DeSantis s’entreveu com a rival de Trump

El “tsu­nami repu­blicà” que espe­rava l’expre­si­dent Donald Trump en les elec­ci­ons legis­la­ti­ves dels Estats Units va que­dar en una onada. Una onada feble, de mag­ni­tuds menors a les pro­nos­ti­ca­des. Perquè els comi­cis de mig man­dat no van anar tan bé com pen­sava el par­tit con­ser­va­dor. Els estra­tegs repu­bli­cans espe­ra­ven que els resul­tats a tot el país s’assem­bles­sin als que es van donar a l’estat de Flo­rida, on els con­ser­va­dors sí que van col­pe­jar els demòcra­tes. Però no va pas­sar: l’estat dau­rat es va que­dar en un fet excep­ci­o­nal dins d’un pano­rama naci­o­nal molt ajus­tat.

Els resul­tats de les elec­ci­ons van que­dar, majo­ritària­ment, molt més a prop del que s’espe­rava. A diferència de l’Estat espa­nyol, als Estats Units no hi ha un òrgan elec­to­ral ofi­cial, sinó que cadas­cun dels cin­quanta estats fis­ca­litza i compta els vots. Com que els resul­tats ofi­ci­als poden tri­gar diver­sos dies, els mit­jans de comu­ni­cació i les agències als Estats Units apli­quen la pro­ba­bi­li­tat i l’estadística per deter­mi­nar el gua­nya­dor. En aquesta ocasió mol­tes bata­lles elec­to­rals són tan ajus­ta­des que, a l’hora del tan­ca­ment d’aquesta edició, encara no s’ha decla­rat un ven­ce­dor.

Tot i això, el més pro­ba­ble és que la Cam­bra de Repre­sen­tats passi a estar sota el con­trol dels repu­bli­cans, però amb una majo­ria molt més curta de l’espe­rada. A l’hora de la clau­sura d’aquesta edició, els repu­bli­cans havien acon­se­guit 206 escons, força a prop dels 218 de la majo­ria. Els demòcra­tes en suma­ven 176. Així, s’anti­cipa que el legis­la­dor con­ser­va­dor Kevin McCarthy es con­ver­teixi en el nou líder de la majo­ria de la cam­bra baixa, suc­ceint així la demòcrata Nancy Pelosi. Amb una majo­ria curta, el repte per als repu­bli­cans serà tro­bar con­sens entre els seus pro­pis mem­bres, ja que és una ban­cada molt diversa, des dels con­ser­va­dors més tra­di­ci­o­nals fins als legis­la­dors fidels a Trump.

El con­trol del Senat, per la seva banda, dependrà del resul­tat de les elec­ci­ons a Nevada, Ari­zona i Geòrgia. En aquest últim estat, de fet, s’haurà de cele­brar una segona volta de des­em­pat al desem­bre entre el demòcrata Rap­hael War­nock i el repu­blicà Hersc­hel Walker, tots dos afro­a­me­ri­cans. L’altra con­tesa que estava sota la mirada naci­o­nal era la de Penn­silvània, on el can­di­dat demòcrata, John Fet­ter­man, es va impo­sar al seu rival repu­blicà, Meh­met Oz, que havia rebut el suport explícit de Trump. Fins ara, tots dos par­tits han acon­se­guit 48 escons a la cam­bra alta.

Sigui quin sigui el resul­tat, els demòcra­tes han superat clara­ment les expec­ta­ti­ves i això serà un alleu­ja­ment per a Biden. Els pre­si­dents en el càrrec sovint patei­xen en aques­tes elec­ci­ons de mig man­dat, però sem­bla que perdrà molts menys escons que Donald Trump i Barack Obama quan ocu­pa­ven el càrrec.

Els ana­lis­tes elec­to­rals atri­bu­ei­xen aquest ren­di­ment posi­tiu dels demòcra­tes al reno­vat debat sobre el dret a l’avor­ta­ment als Estats Units. Al juny, el Tri­bu­nal Suprem va anul·lar la sentència Roe con­tra Wade, que havia con­sa­grat la pro­tecció cons­ti­tu­ci­o­nal de l’avor­ta­ment l’any 1973. Després d’aquesta decisió judi­cial, l’avor­ta­ment es va con­ver­tir en un tema clau de la cam­pa­nya per als can­di­dats pro­gres­sis­tes a tot el país i, d’acord amb els experts, pot donar poder a Biden per impul­sar una nova legis­lació sobre els drets a l’accés a la inter­rupció de l’embaràs.

El pre­si­dent dels Estats Units, Joe Biden, va pre­su­mir del fet que, contrària­ment al que pre­de­ien les enques­tes i molts ana­lis­tes, no hi va haver una “onada ver­me­lla”, el color del Par­tit Repu­blicà. En el dis­curs després dels comi­cis, el man­da­tari es va com­pro­me­tre a tre­ba­llar amb l’opo­sició repu­bli­cana, sigui quin sigui el resul­tat final de les elec­ci­ons a les dues cam­bres del Congrés, i va asse­gu­rar que entén per què alguns dels votants del país “estan frus­trats”.

Biden va apro­fi­tar per rei­te­rar la seva intenció de pre­sen­tar-se a la ree­lecció a la pre­sidència el 2024 i va asse­nya­lar que farà tot el pos­si­ble per garan­tir que el seu pre­de­ces­sor, Donald Trump, no torni a la Casa Blanca, una decisió que s’espera que el líder repu­blicà comu­ni­qui dimarts vinent.

Més enllà dels resul­tats per al Congrés nord-ame­ricà, la jor­nada elec­to­ral també va ser­vir per ele­gir els gover­na­dors de 36 dels 50 estats que for­men els Estats Units. En aquest cas hi va haver poc espai per a les sor­pre­ses. El més des­ta­cat va ser l’àmplia victòria a Flo­rida de Ron DeSan­tis, un clar aspi­rant a des­a­fiar Trump per a la nomi­nació repu­bli­cana amb vista a les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del 2024. “Les der­ro­tes dels ali­ats de Trump són un revés, però el seu veri­ta­ble pro­blema és la gran victòria de DeSan­tis”, va asse­nya­lar el con­sul­tor repu­blicà Alex Conant en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui. Aquesta còmoda victòria indica que, ara sí, té una pos­si­bi­li­tat real de vèncer l’expre­si­dent i ser el pròxim can­di­dat con­ser­va­dor a la Casa Blanca.

LES FRASES

La premsa i els analistes van predir una onada vermella gegant i això no ha passat
En certa manera, les eleccions han estat decebedores, però han estat una gran victòria
La nostra intenció és tornar-nos a presentar [a la presidència] al marge del resultat d’aquestes eleccions
Joe Biden
president dels estats units
Als candidats als quals he donat suport els ha anat molt bé
Donald Trump
expresident dels estats units

Nou rècord de dones governadores

Les eleccions de mig mandat de dimarts han portat un nou rècord de dones governadores. D’acord amb els resultats definitius fins ahir, almenys onze estats tindran una dona al capdavant. Segons una anàlisi del Center for American Women and Politics, la xifra més alta de dones governadores es va assolir el 2004, amb nou en el càrrec, com passava fins ara.

En espera de saber els resultats de cinc estats, nou dones ja van assegurar-se la victòria i en sortiran dues més d’Arizona i Oregon, estats en els quals competien només candidates dones. Això vol dir que les dones representaran un 22% dels governadors dels Estats Units.

De les nou governadores ja proclamades, tres es van convertir en les primeres dones del seu estat a ocupar el càrrec per votació. Van ser Sarah Huckabee Sanders, a Arkansas; Maura Healey, a Massachusetts, i Kathy Hochul –que ja era governadora després de la dimissió d’Andrew Cuomo–, a Nova York.

En el cas del Congrés, com a mínim 124 dones (un 23%) tindran escó, tot i que la xifra no és definitiva perquè 44 candidates més continuaven lluitant per un lloc en altres estats. D’aquestes 124 dones, 23 formarien part del Senat i 101 entrarien a la Cambra de Representants. Fins a aquests comicis, al Senat hi havia 24 dones i 123 a la Cambra de Representants, però encara cal determinar els resultats de 4 candidates a senadora i 40 a representants de la cambra baixa.

Cursa d’obstacles per al president

Raül G. A

Joe Biden haurà d’afrontar els poc més de dos anys que li queden de mandat com una cursa d’obstacles per poder dur a terme la seva agenda política. Sense el control de les dues cambres del Congrés, projectes com ara el finançament de la protecció del medi ambient, un cert control de les armes, la preservació de la cobertura sanitària aconseguida sota l’administració Obama i l’extensió del dret de vot quedaran sepultats a sota del poder de bloqueig republicà al Capitoli. Tampoc podran tenir gaire recorregut investigacions com ara la que està duent a terme un comitè de la Cambra de Representants sobre l’assalt al Capitoli del gener del 2021.

Bloquejos i vets

Que el partit que ocupa el poder executiu no controli el legislatiu és molt habitual als Estats Units. En altres contextos polítics pot passar que les dues branques col·laborin per no deixar el país paralitzat, però en l’actual panorama de polarització, en què molts congressistes republicans ni tan sols reconeixen la legitimitat del president, és molt difícil que això passi. Els pròxims mesos s’esperen maniobres a les dues cambres per torpedinar les propostes de l’adversari, vets al Congrés i al Despatx Oval i una dura batalla en la cursa del 2024 per la Casa Blanca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia