Política

RAFA NAVARRO ÁLVAREZ

ALCALDE DE PREMIÀ DE MAR (JUNTS)

“Quan es tracta de gestionar el teu poble, aquest passa al davant de tot”

L’alcalde reconeix la dificultat de governar en minoria però defensa la tasca feta gràcies al pacte amb el PSC

Com a principal repte per al municipi es marca poder sortir dels efectes de la pandèmia incidint en recuperar el benestar emocional, econòmic i social de les persones

Vam oferir un pacte [postelectoral] a ERC. De fet, li vam oferir dos anys d’alcaldia
Vull que se’m recordi per haver-me equivocat prenent decisions, no per no haver-les pres

Rafa Navarro Álvarez (Premià de Mar, 1972) és alcalde de Premià de Mar des del desembre del 2020, en substitució de Miquel Àngel Méndez. Llicenciat en ciències de la informació, màster en administració d’empreses i en comunicació multimèdia, actualment també és assessor freelance en matèria de màrqueting i comunicació, a més de professor universitari.

Aquestes seran les primeres eleccions en què es presentarà com a alcaldable. Està preparat per al repte?
Crec que sí. Quan arribin les eleccions farà dos anys i escaig que soc alcalde i uns quatre anys gairebé que soc regidor. Amb pandèmies, crisi i guerres... Crec que hem fet un bon camí fins aquí i em sento totalment preparat i animat.
Va substituir Miquel Àngel Méndez al capdavant del consistori a finals del 2020, quan va dimitir “per falta d’il·lusió i motivació”. Com va anar aquell relleu? El va agafar de sorpresa?
Sí, ens va agafar de sorpresa a tothom. Perquè l’honestedat de Miquel Àngel Méndez decidint plegar és d’una honradesa inusual en el món de la política. Però jo soc autònom, periodista i aventurer, i vaig decidir fer el pas perquè pensava que podria honorar i continuar el camí que havia iniciat en Miquel Àngel.
Com valora el seu primer mig mandat com a alcalde?
Molt difícil. És molt difícil fer una valoració objectiva i justa quan hem tingut un mandat, en el cas del Maresme, amb temporals com el Glòria, que va arrasar el litoral; amb dos anys de pandèmia, que ningú estava preparat per afrontar; amb una pujada de preus de combustibles i subministraments brutal; una situació de guerra que ens ha tocat a tot Europa d’una manera molt bèstia... Ha estat un mandat molt complex, i jo en faig un balanç positiu tenint en compte les circumstàncies.
Tot i el pacte de govern amb el PSC, han governat en minoria. Com ha gestionat aquesta situació?
Es gestiona malament, normalment. Governar en minoria representa unes dificultats extremes, sobretot quan aquesta minoria és causada per un bloqueig sistemàtic de la majoria de la resta de partits que estan a l’oposició. Tu pots governar en minoria i buscar el pacte puntual amb les formacions de l’oposició per trobar solucions a temes puntuals, o el que pot passar, com ens ha passat a nosaltres la major part d’aquest mandat, és que hi hagi tres partits molt concrets que des del minut u ens hagin dit: “Amb nosaltres, ni aigua, feu el que feu i proposeu el que proposeu.” Aleshores, sí, es fa difícil. Però com més dificultats tenim, més ens superem. Al final hem acabat el mandat amb dos anys amb els pressupostos aprovats contra tot pronòstic.
Quina valoració fa del seu soci de govern, el PSC?
En faig una valoració molt positiva, perquè realment hem fet equip. A vegades, en els governs de coalició –i crec que malauradament n’hem tingut una experiència molt clara en el govern de la Generalitat fa poc–, una cosa és governar en coalició i l’altra és fer-ho en equip. Nosaltres hem aconseguit superar les sigles i governar en equip. La meva relació amb en David Gutiérrez (PSC) ha estat excepcional a títol personal i professional. Nosaltres no en tenim cap queixa. Al final, si ens lliguen les ganes de millorar Premià de Mar, les sigles queden una mica al marge.
Tenint en compte el context nacional post 1-O del 2019, com és que no es va poder arribar a un pacte de govern amb ERC si van ser les dues forces més votades?
Jo tinc la meva opinió... Nosaltres vam oferir a ERC un pacte. De fet, li vam oferir tenir dos anys l’alcaldia. ERC volia l’alcaldia perquè, malgrat no haver guanyat les eleccions –cal recordar que les va guanyar Junts per majoria de vots i amb una diferència bastant important, tot i que vam empatar en regidors–, crec que es consideraven guanyadors i exigien l’alcaldia. El seu pal de paller era l’alcaldia i, a partir d’aquí, negociar el que fos. I com que ells crec que tenien molt coll avall que farien un pacte quadripartit, no van tenir moltes ganes de pactar amb nosaltres.
Ja tenen encarat el pressupost de l’any que ve? Sent un govern en minoria necessiten suports externs. Tenen algun soci prioritari?
Els pressupostos sí que els tenim treballats, però ara mateix no tenim socis prioritaris. De fet, l’any 2020 vam aprovar un pressupost per moció de confiança de l’anterior alcalde; l’any 2021 el vam aprovar amb l’abstenció d’ERC i vots a favor de Ciutadans, i el de l’any 2022 el vam aprovar amb els vots a favor de Ciutadans. Quan es tracta de gestionar el teu poble, aquest passa al davant de tot. I quan se’ns nega el pa i la sal per part dels teòrics socis que podrien estar més a prop nostre, la meva obligació com a principal gestor de 29.000 persones és trobar la viabilitat econòmica suficient perquè no s’aturin les obres, els serveis, les subvencions... Per tant, nosaltres el que estem fent ara és tancar un pressupost internament, el negociarem com hem fet sempre amb tothom i després qui vulgui aixecar la mà que l’aixequi i qui no vulgui fer-ho que no l’aixequi.
Precisament, en el darrer pressupost va obtenir els vots afirmatius i decisius de Ciutadans per tirar endavant els comptes. No li fa por que això signifiqui un desgast polític?
És un desgast polític? Sí. Em fa por? No. Jo soc a l’alcaldia perquè he entomat aquest repte amb molt d’orgull, perquè soc de Premià de Mar, perquè crec que puc aportar capacitat de gestió i crec que l’estem demostrant malgrat la situació complicadíssima que tenim. Però el primer per a mi és Premià de Mar. I si Premià de Mar necessita pressupostos, perquè és l’eina bàsica per governar i poder fer coses, a mi no em cauen els anells si haig de parlar amb qui sigui i aconseguir que el poble funcioni.
Pel que fa a la pandèmia, Premià de Mar va ser notícia per la mort d’una norantena de persones a la residència Ca n’Amell i el CatSalut la va haver d’intervenir-hi després de constar-hi defuncions no confirmades per covid i una gestió irregular del centre des del moment en què es va declarar l’estat d’alarma. L’Ajuntament va decidir personar-s’hi com a acusació popular. Què en pot dir, d’això?
La gestió de la pandèmia va ser duríssima. Va ser també un motiu important de desgast de l’anterior alcalde, que, per cert, va ser el primer que públicament va denunciar que això estava passant, amb cas omís de la Generalitat. Quan la Generalitat hi va intervenir feia moltes setmanes que l’alcalde de Premià de Mar ja ho havia anunciat i va ser massa tard, malauradament. Nosaltres ens hem personat com a acusació popular perquè pensem que qui va fer aquesta gestió pèssima, que va significar la mort de persones al nostre poble, ha de pagar pel que va fer.
Un tema que s’arrossega des de fa molts anys és el futur de l’espai que ocupa l’antiga fàbrica de Can Sanpere. En quin punt es troba aquest procés?
Malauradament estem una mica encallats en el mateix punt que fa uns mesos. Nosaltres per primera vegada a la història vam entrar al pressupost del 2022 una partida per expropiar Can Sanpere. Però estava supeditada al fet que les persones que ocupen aquell espai, que és privat, el desallotgin pacíficament i ens permetin expropiar, reformar la part que s’ha de conservar i enderrocar la part que s’ha d’enderrocar. El col·lectiu que hi ha instal·lat dins la fàbrica diu que no, que no marxen, que enderroquem i restaurem amb ells a dins. I com els ho he dit a ells, jo no assumiré un risc personal, penal, ni faré que Premià de Mar assumeixi un risc patrimonial per coses que passin per una fàbrica ocupada. El col·lectiu que ocupa està esperant que expropiem i nosaltres estem esperant que marxin pacíficament.
Una de les demandes que l’Ajuntament va posar als col·lectius de Can Sanpere era que es convertissin en associació per poder seguir el procés. Ja ho han fet. I ara?
Això és una informació una mica esbiaixada. Els tècnics de la casa van manifestar que era impossible negociar amb persones anònimes o que no representin cap col·lectiu. Els vam demanar que es constituïssin com a entitat per poder tenir a l’altra banda de la taula algú amb representativitat legal. No era l’única condició per expropiar: era la condició lògica per poder tenir una representativitat i una legitimitat a l’hora de negociar.
Pel que fa a les obres d’estabilització del litoral, a càrrec de l’Estat i previstes inicialment per a aquesta tardor, ja s’ha anunciat que s’endarreriran un any. Com valora aquest fet?
Estem decebuts perquè se’ns va dir sempre des del ministeri que això estava aprovat, pressupostat i que començaria aquesta tardor. I així ho vam comunicar als veïns. A mi el que no m’agrada és quedar malament o dir una cosa i després que en passi una altra. Ens han dit que havia estat impossible [fer realitat ara el projecte] i que ho han d’endarrerir un any perquè el que no fan són actuacions d’aquest tipus en temporada d’estiu. Ens asseguren i confirmen que el pressupost està aprovat i que les actuacions es faran sense dilació el 2023.
Creu que és un bon projecte?
Crec que és el projecte que tenim. No sé si és un bon o un mal projecte perquè no soc ambientòleg ni científic. Hi ha científics que han avalat aquesta actuació i n’hi ha que no. El que sí que puc dir és que com a alcalde de Premià de Mar estic obligat a prendre decisions. Vull que se’m recordi per haver-me equivocat prenent decisions, no per haver-me equivocat sense prendre-les. I aquest és l’únic projecte viable amb finançament aprovat que tenim sobre la taula per intentar evitar la degradació del front litoral. Per tant, l’hem de provar i, si no funciona, ja farem expiació dels nostres pecats. El que no pot ser és que, com que ara hi ha una part de gent que diu que, no fem res. Perquè si no fem res ens cau la via del tren, el passeig marítim, la platja... i perdem la part més important de sortida a la natura, que és la nostra franja litoral.
Pel que fa a la línia de tren, el baixador de Can Pou serà una realitat algun dia?
El que et puc dir és que acabarem el mandat amb un projecte real, dissenyat junt amb la Generalitat, on hi ha un disseny d’estació a la zona de Can Pou, més tirant cap al port, i un estudi de viabilitat que demostra que és factible. No només això, sinó que, un cop feta aquesta estació, el baixador seria el de la Riera [on ara hi ha l’estació], perquè hi hauria molta més gent utilitzant l’estació nova que l’antiga. Amb aquest informe ja hem sol·licitat reunió amb Adif perquè ens facin cas, ens escoltin i integrin aquesta inversió al seu pla de Rodalies. Perquè aquesta estació no ha estat mai dins d’aquest pla.
Quins són els reptes més urgents que té ara mateix Premià de Mar?
En té moltíssims. Premià de Mar és un poble molt complex. Té reptes de sortida de la pandèmia, tant de tipus emocional com de tipus econòmic i també social. Aquí hi hem de treballar i, per això, mantenim aquesta macroàrea del pacte per la reactivació social i econòmica que es va generar durant la pandèmia. S’ha de recuperar una certa normalitat i afrontar el futur pel que fa a mobilitat o sostenibilitat, però sobretot s’ha d’intentar recuperar el benestar emocional i social de les persones. Perquè, al final, amb persones que siguin felices tindrem també un poble feliç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.