Nadal va a Madrid a reclamar 44.000 milions en infraestructures

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, presenta aquesta tarda a representants de  l'executiu de Rodríguez Zapatero la proposta de la Generalitat per a les inversions en infraestructures previstes en aplicació de la disposició addional tercera de l'Estatut. El pla del govern català arriba fins al 2013 i  planteja una despesa per aquest concepte de 44.263 milions d'euros.
El gabinet de José Montilla ha decidit tirar llarg en el pla Catalunya 2013 i ha elaborat una proposta que depassa els 44.000 milions, si bé la previsió inicial feta per la Generalitat per fer complir el precepte de l'Estatut entre 2007-2013 és de 35.000 milions d'euros. Prefereix tenir projectes a la recambra en la negociació amb l'executiu espanyol, per si algun dels plantejats no es considera prioritari.

L'Estatut fixa que la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures s'equipari a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al de l'Estat per un període de set anys.

El gabinet de José Montilla començarà a estudiar avui mateix amb l'executiu central aquest pla. El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, posarà avui a Madrid damunt la taula les dades amb les quals treballa el govern de la Generalitat per departaments, aprofitant la reunió de la subcomissió d'infraestructures Estat-Generalitat que ha de donar llum verda al llistat de projectes per destinar-hi els 905 milions d'euros que no tenen partida assignada als pressupostos de l'Estat per al 2008.

Reunió ajornada
La reunió d'avui s'havia de fer la setmana passada, però, el govern central va ajornar-la fins que tingués tancada la posició sobre els projectes sense assignació. Les iniciatives de la Generalitat pujaven per aquest concepte a 1.245 milions, a l'espera que l'Estat decidís quines assumia i quines no. A la constitució de la subcomissió el 8 de gener, Nadal ja va plantejar un llistat de possibles inversions, entre les quals hi havia nous trams del Quart Cinturó.

La formació del conseller Saura es va queixar la setmana passada que aquest desglossament fet públic pel govern no era el que havien pactat els tres socis. És per això que Nadal va fer arribar a tots els consellers l'esquema de com es distribuirien els diners.

El Pla d'Infraestructures 2008-2013 proposa que el departament de Política Territorial s'endugui la part més gran, de prop de 30.000 milions, dels quals, 18.438 són per a ferrocarril i 7.325 per a carreteres. En aquest apartat, l'executiu català també planteja una partida de 755 milions per al rescat de peatges i 1.871 per als aeroports.

Cicle de l'aigua
El següent departament en què es preveu més inversió, però, a molta distància, és el de Medi Ambient i Habitatge, per al qual es demanen 7.337 milions d'ara fins al 2013. La major part és per a polítiques del cicle de l'aigua, 5.623 milions; per a medi natural, 930, i per a residus, 782 milions.

La conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa reclama 3.196 milions, dels quals 1.815 són per a infraestructures científiques i 959 per a infraestructures tecnològiques, 385 per a les turístiques i només 37 es dedicaran per al comerç i la indústria, en cas de ser acceptades.

Agricultura sol·licita una inversió de 2.912 milions, la majoria per als regadius, i 450 milions per a camins. La conselleria de Joan Puigcercós demana a l'Estat inversions per valor de 1.008 milions.

Per aquest any, la inversió de l'Estat a Catalunya superarà els 4.000 milions d'euros. La Generalitat ha ofert a l'Estat un ventall d'inversions en infraestructures en obres que depenen de la conselleria de Nadal per valor de 3.733 milions, dels quals 1.636 són per a ferrocarril. L'any on el govern català sol·licita més inversió a l'Estat per aquest concepte és per al 2011. De fet, el ferrocarril i les carreteres s'emporten les inversions més fortes de tot el pla global.

Lectura restrictiva
Als pressupostos del 2007, Catalunya va rebre de l'Estat 3.195 milions d'euros, però amb la revisió pactada entre el ministre Solbes i el conseller Antoni Castells el setembre passat, es va constatar que es van deixar de percebre 826 milions, que l'Estat abonarà de forma progressiva.

El primer any de l'aplicació del precepte de la disposició addicional tercera Solbes va fer una lectura restrictiva del concepte infraestructura i el va limitar als capítols de Foment i Medi Ambient. El govern central i el català van pactar estendre-ho a departaments com Agricultura i Indústria.