Política

L’ANÀLISI

Josep Puigsech Farràs

Kíiv, Khàrkiv, Kherson

En aquesta guerra, ha entrat en joc de forma descarada la tàctica dels subministraments

És una evidència. L’ofensiva militar russa sobre les grans ciutats d’Ucraïna està sent un fracàs. I més que pel cas de Kíiv –que les forces russes mai no van aconseguir controlar, tot i que tampoc és clar que el seu objectiu fos ocupar la capital ucraïnesa–, ho diem per Khàrkiv i Kherson. L’exèrcit rus es va veure forçat a retirar-se de la segona ciutat del país mitjan setembre. I, la setmana passada, va ser el torn de Kherson.

La capital regional, que havia estat conquerida el març passat, ha vist com l’exèrcit rus s’havia de retirar en el marc de la contraofensiva ucraïnesa que, des de l’estiu, està castigant les línies russes. Un cop dur, molt dur, per al Kremlin. No ha pogut retenir el principal nucli urbà que tenia fins ara a les seves mans, si deixem de banda les ciutats de Donetsk i Lugansk, que, des de l’inici de la guerra, i també abans, estaven controlades per les forces russes.

El pas del temps ens certificarà si ha estat fruit de la inferioritat militar, resultat d’un replegament tàctic o potser una barreja de totes dues coses. Però allò que és evident és que ha generat un cost per a la imatge de l’eficiència de l’exèrcit rus. I, també, ha impactat en l’estat d’ànim dels sectors ultranacionalistes russos.

De fet, Putin podria tenir en aquest darrer col·lectiu, i no pas en la més que feble oposició política al putinisme, el cavall de Troia que podria desestabilitzar la seva incontestable hegemonia política. Al cap i a la fi, ha estat el mateix putinisme el que ha alimentat aquesta aresta espinosa: com es pot vendre ara que un territori que, des de la perspectiva russa, forma part de la Federació Russa des de finals de setembre, hagi estat abandonat, i sense lluita, a mans de l’adversari?

Ara bé, ens equivocaríem si pensem que ha estat una derrota estrepitosa. En una guerra en què l’enfrontament armat cada vegada depèn més de la tecnologia –que tenen tots dos bàndols– i en què l’alternativa és un combat cos a cos, ha entrat en joc de forma descarada la tàctica dels subministraments. Deixar, o amenaçar de deixar, una part significativa d’Ucraïna sense aigua corrent, electricitat i, allò més important, sense calefacció en ple hivern no és una qüestió menor.

Certament, les tropes russes han perdut una ciutat significativa a la riba occidental del riu Dnièper i un dels ports de sortida al mar Negre. Però segueixen controlant la central nuclear de Zaporíjjia, la més gran d’Europa. I no només això: segueixen tenint el control de la presa de Nova Kakhovka, determinant per abastir la central i la població civil de la zona i, si calgués, utilitzar-la com a arma de guerra per inundar, precisament, ciutats com ara Kherson.

Per tant, els subministraments de la zona sota control rus estan garantits. I, en canvi, estan amenaçats els de la zona sota hegemonia d’un exèrcit ucraïnès que, dies enrere, va bombardejar la presa.

I una altra derivada. La retirada de Kherson ha portat a concentrar els recursos militars de l’exèrcit rus a la franja est de la riba del Dnièper. Les dimensions d’aquest riu suposaran un gran repte per a l’exèrcit ucraïnès, que es trobarà ara davant la prova de foc d’intentar creuar-lo si vol continuar el seu avanç cap a l’est del país.

I la prova no serà gens fàcil amb un exèrcit rus atrinxerat a l’altre costat de la riba. De fet, no seria estrany pensar que l’exèrcit rus vulgui consolidar aquesta riba com la frontera permanent que separi Ucraïna de Rússia. I, en el pitjor dels casos, utilitzar-la com a moneda de canvi perquè les regions de Donetsk i Lugansk siguin reconegudes per Kíiv com a part russa en una futura negociació de fi de la guerra. Perquè la guerra acabarà. I pot ser que no n’estiguem tan lluny.

Aquesta setmana, hem sabut que representants de Washington s’han estat entrevistant amb homònims del Kremlin, una escena que fins ara no s’havia reconegut. I des de Brussel·les ja s’ha advertit que l’ajut econòmic a Ucraïna no pot ser indefinit i, de fet, s’ha insinuat que no podria tardar a ser rebaixat.

I això, precisament, en un moment en què el suport econòmic a Ucraïna és quan hauria de ser més gran. Un llarg hivern amb problemes de subministrament d’aigua, electricitat i calefacció s’intueix molt dur per a la població civil de les grans ciutats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia