Política

ÀLEX GARRIDO I SERRA

ALCALDE DE MANLLEU (ERC)

“Han estat vuit anys de gran complexitat, però la valoració és molt positiva”

“Em va preocupar que sis o set joves reincidents fossin capaços de generar la gran sensació d’inseguretat que hi va haver a Manlleu”

“El nou polígon del Mas ha de permetre créixer en sòl industrial, activar la nostra economia i portar nous llocs de treball”

L’enderroc dels pisos de Can Garcia és una fita molt important que ha transformat la nostra ciutat
Amb l’afer del vídeo vaig entendre que potser la política no era tal com l’havia imaginat
Quan plegui intentaré, sobretot, tenir temps per a mi mateix. Quan ets alcalde no en tens

Àlex Gar­rido és alcalde de Man­lleu per Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya (ERC) des del 2015. El pri­mer any i mig va gover­nar amb el PSC. Des de l’1-O ha gover­nat amb Junts, amb qui sumen catorze regi­dors. Ara ha deci­dit no tor­nar-se a pre­sen­tar.

Quina valo­ració en fa, d’aquests vuit anys a l’alcal­dia?
Han estat vuit anys molt com­ple­xos per la situ­ació econòmica del país i, quan el 2019 ens vam tor­nar a pre­sen­tar i vam tor­nar a gua­nyar de forma clara les elec­ci­ons, va escla­tar una pandèmia, just quan ens pensàvem que serien qua­tre anys de con­so­li­dació de grans pro­jec­tes que teníem per a la nos­tra ciu­tat. Per tant, mal­grat les difi­cul­tats, el que n’hem de fer és una valo­ració molt posi­tiva.
Qui­nes serien les prin­ci­pals fites acon­se­gui­des?
Puc dir que els grans pro­jec­tes que teníem en el nos­tre pro­grama elec­to­ral els hem pogut anar com­plint tots.
El nou tea­tre, per exem­ple, o l’ender­roc dels pisos de Can Gar­cia?
Man­lleu feia molts anys que no tenia tea­tre. Hem estat capaços de posar-lo en fun­ci­o­na­ment i estem ja fent la lici­tació de la dar­rera fase de l’obra, que ja ha de per­me­tre tenir tot l’equi­pa­ment a punt. Pel que fa a l’ender­roc dels pisos de Can Gar­cia, ha trans­for­mat la nos­tra ciu­tat i, sobre­tot, la fiso­no­mia del Man­lleu que coneixíem i que ara és com­ple­ta­ment dife­rent. Era un pro­jecte molt com­plex i l’hem tre­ba­llat amb la Gene­ra­li­tat, l’Incasòl i, final­ment, els blocs han anat a terra, i han can­viat de forma con­si­de­ra­ble el barri de l’Erm.
També s’ha apos­tat per poten­ciar el pas­seig del Ter.
El pas­seig és la nos­tra joia natu­ral i hi hem apor­tat molt dina­misme, molta acti­vi­tat, i avui en dia si hi pas­se­ges veus que té una imatge molt millo­rada res­pecte a la que tenia ante­ri­or­ment.
I el sòl indus­trial?
Això per a nosal­tres era sum­ma­ment impor­tant. Obri­rem el nou polígon del Mas. Estem en la fase d’adju­di­cació de l’obra i això ha de per­me­tre créixer en sòl indus­trial i acti­var la nos­tra eco­no­mia i por­tar nous llocs de tre­ball. Man­lleu neces­sita aquesta ampli­ació indus­trial, per reco­brar aquell espe­tec i aque­lla ener­gia que sem­pre ens han carac­te­rit­zat.
I allò que no han pogut fer?
Sem­pre, quan par­les de coses que hau­ries pogut fer, t’ado­nes que n’hi ha mol­tes, però també s’han d’enten­dre els temps de l’admi­nis­tració, una cosa que m’ha cos­tat molt. Són uns tem­pos fei­xucs, sovint molt llargs, i això fa que en aquell pro­jecte que tu entre­ve­ies que en mig any podria estar aca­bat, resulta que aquest mig any es con­ver­teix en dos i a vega­des en més anys. Dit això, hi ha dues fites no acon­se­gui­des que, mal­grat tot, espero poder des­en­ca­llar mínima­ment o, fins i tot, poder aca­bar abans del maig de l’any vinent. Una és l’apro­vació del nou POUM. Això ens ha tri­gat molt més del que pensàvem en un inici i, de fet, ja fa sis anys que hi tre­ba­llem. Pen­sem que podria estar apro­vat ini­ci­al­ment a finals d’aquest novem­bre i, de forma defi­ni­tiva, al vol­tant del febrer o març de l’any vinent. L’altre pro­jecte impor­tant era la comis­sa­ria de la poli­cia local, que s’ha retar­dat per pro­ble­mes amb el pro­jecte i, final­ment, amb l’incre­ment de preus que hi ha hagut dar­re­ra­ment, que ha fet que no es pre­sentés ningú a la lici­tació de les obres. Aquest és un pro­blema que tenim tots els ajun­ta­ments i que fa que mol­tes lici­ta­ci­ons que­din deser­tes. Hem de veure si amb la nova modi­fi­cació que hem fet dels preus podem posar-lo a lici­tació i que hi hagi algú que es pre­senti i adju­di­car l’obra.
Com ha anat el govern de coa­lició amb Junts?
Ha estat i és un govern molt esta­ble, amb molt múscul. Tenim 14 dels 21 regi­dors de l’Ajun­ta­ment. Això et per­met tre­ba­llar amb ener­gia i molt plu­ra­lisme, natu­ral­ment. Quan fas un govern de coa­lició hi ha molt debat. Sí que és cert que, en algun moment, hem tin­gut les nos­tres dis­cus­si­ons, però això ha ser­vit per enri­quir el govern de la ciu­tat i donar-li encara més força. Per tant, la valo­ració, en ter­mes gene­rals, és molt posi­tiva. De fet, en el pri­mer man­dat, entre el 2015 i el 2019, vam gover­nar un any amb el PSC, vam tren­car just després de l’1-O, i també crec que aquell govern de coa­lició va fun­ci­o­nar. Per­so­nal­ment soc una per­sona que sem­pre intenta bus­car el màxim de con­sen­sos que sigui pos­si­ble. Al final els qui som als ajun­ta­ments som per­so­nes amb volun­tat de trans­for­mar i millo­rar els nos­tres muni­ci­pis. Cal sem­pre, doncs, bus­car la com­pli­ci­tat d’altres for­ces polítiques per pren­dre la millor decisió pos­si­ble. I si una votació té més suports és impor­tant per a la ciu­tat, i també des del punt de vista per­so­nal és un orgull.
Fa dos anys va ser el pro­ta­go­nista d’un lamen­ta­ble epi­sodi amb un vídeo per­so­nal a les xar­xes. Com ho valora ara?
Ara mateix ho veig com una anècdota malau­rada que va tenir una dimensió crec que desor­bi­tada pel que repre­sen­tava aque­lla situ­ació. S’ha de dir que, per­so­nal­ment, ho vaig pas­sar mala­ment. No només per mi, sinó per aque­lla gent que t’esti­mes. No és agra­da­ble veure aquell vídeo. En tot cas, jo sem­pre dic que em va fer més fort i també em va aju­dar a pren­dre deci­si­ons que vin­drien després. Pot­ser la política no era com jo l’havia ima­gi­nat i, segu­ra­ment, d’aquesta força des­bor­dant que tenen les xar­xes soci­als, algun dia n’hauríem de fer alguna reflexió com a soci­e­tat i com a país. Però, en tot cas, penso que vaig pren­dre la decisió cor­recta de recon­si­de­rar el fet de dei­xar l’alcal­dia. També em va aju­dar a deci­dir que ara el que neces­sito és una nova etapa dife­rent de tran­quil·litat i d’ence­tar nous pro­jec­tes per­so­nals.
Vol dir que el va fer deci­dir a no tor­nar-se a pre­sen­tar?
No, el fet de no tor­nar-me a pre­sen­tar, ja ho tenia clar des del pri­mer dia, des del juny de 2015. He comen­tat sem­pre al meu equip i a ERC de Man­lleu que, com a màxim, faria dos man­dats. Crec que dos man­dats són sufi­ci­ents per desen­vo­lu­par una tasca de trans­for­mació i de millora d’una ciu­tat. Com dèiem abans, que­den pro­jec­tes que no s’han pogut cul­mi­nar. D’ener­gia, jo encara en tinc, però la decisió estava presa i era molt clara. Segu­ra­ment el que em va pas­sar a mi per­so­nal­ment m’ha fet replan­te­jar altres pos­si­bi­li­tats polítiques. Real­ment és el camí que vull seguir, la política? Segu­ra­ment, no.
El debat sobre la segu­re­tat ciu­ta­dana ha estat un dels temes impor­tants aquests anys.
Quan par­lem de segu­re­tat ciu­ta­dana sem­pre cal fer una doble lec­tura. La pri­mera és qui­nes són les dades reals. I l’altra, que no sem­pre és coin­ci­dent, quina és la per­cepció ciu­ta­dana res­pecte a la situ­ació de delinqüència i de roba­to­ris en una ciu­tat. Aquí a Man­lleu, la per­cepció ha estat molt ele­vada en els últims temps. Sí que és cert que hi va haver un punt en què va créixer molt la inse­gu­re­tat. Bàsica­ment ens situem després dels tan­ca­ments de la covid, que va por­tar mol­tes per­so­nes a no tenir ingres­sos i a bus­car alter­na­ti­ves no legals de sub­sistència. El que a mi més em va pre­o­cu­par, però, i ho he dit mol­tes vega­des, és veure com sis o set per­so­nes, molt joves, rein­ci­dents, eren capa­ces de gene­rar aquest clima a la nos­tra ciu­tat. Un clima d’inse­gu­re­tat molt impor­tant. I veure també com la justícia no ens anava a favor. Hi ha, final­ment, una qüestió que a mi m’ha fet refle­xi­o­nar molt en els últims temps i que és enten­dre com uns joves que delin­quei­xen en un sec­tor con­cret de la soci­e­tat, en el seu entorn són con­si­de­rats exem­ples a seguir. Això m’ha pre­o­cu­pat molt i m’ha fet pen­sar que hem d’acti­var polítiques dife­rents, de suport edu­ca­tiu i d’inte­gració labo­ral perquè no ens podem per­me­tre com a soci­e­tat que joves que delin­quei­xen esde­vin­guin un model a seguir per a ningú.
Sovint hi ha for­ces polítiques que rela­ci­o­nen immi­gració amb inse­gu­re­tat.
Això ho fa essen­ci­al­ment l’extrema dreta. Hem de ser sin­cers en una cosa i és que el que genera més actes delic­tius és la pobresa, i és evi­dent que els per­cen­tat­ges de pobresa en sec­tors de la població arri­bats de fora són més ele­vats que en altres sec­tors. Però quan jo par­lava d’aquests sis o set rein­ci­dents, la majo­ria no eren d’ori­gen estran­ger. Per tant, el pro­blema no és el teu ori­gen, el pro­blema és essen­ci­al­ment la pobresa.
Fa pocs dies que s’ha imple­men­tat el sis­tema de reco­llida de resi­dus porta a porta. Com està anant?
Fa molt poques set­ma­nes i és com­pli­cat fer-ne una valo­ració. Haig de con­fes­sar, però, una cosa: a mi em feia por perquè aquests can­vis d’hàbits tan impor­tants solen ser com­pli­cats. En tot cas, només de pas­se­jar-te per la ciu­tat i no veure con­te­ni­dors dona una imatge de Man­lleu molt més ama­ble. S’ha de dir també que està fun­ci­o­nant molt millor que les apos­tes més opti­mis­tes que teníem com a govern. Els experts també ens diuen que hi ha un període d’uns vint-i-un dies per assu­mir aquest canvi d’hàbits, però crec que podem estar satis­fets perquè està fun­ci­o­nant molt bé i a tots els bar­ris sense dis­tin­ci­ons.
Abans ha par­lat del nou POUM. Què supo­sarà per a Man­lleu?
El pri­mer que sig­ni­fi­carà l’apro­vació del POUM serà un des­cans, perquè ha supo­sat un tras­bals impor­tantíssim. Ens sem­blava, de bon prin­cipi, que en dos o tres anys podria estar apro­vat de forma defi­ni­tiva i no ha estat així. Man­lleu té un pro­blema que és la inun­da­bi­li­tat de la major part del ter­ri­tori de la nos­tra ciu­tat i això ha difi­cul­tat els tràmits. En tot cas, ha de ser­vir per posar Man­lleu al dia, per dibui­xar el nos­tre futur més imme­diat en un horitzó d’uns vint anys i per­me­tre l’asso­li­ment de nou sòl indus­trial que activi la nos­tra eco­no­mia muni­ci­pal, i per­me­tre un crei­xe­ment urbanístic rao­na­ble.
La pro­xi­mi­tat de Vic con­di­ci­ona Man­lleu?
Man­lleu també té poten­cial, d’això n’estic ple­na­ment con­vençut. Durant la pandèmia això va que­dar ben demos­trat. En l’àmbit del comerç local, per exem­ple, Man­lleu va sub­sis­tir millor que altres ciu­tats més grans. El fet de no poder-se des­plaçar va fer que molta gent redes­cobrís el comerç a la nos­tra ciu­tat, aquest comerç de pro­xi­mi­tat que, des de les ins­ti­tu­ci­ons, sem­pre rei­vin­di­quem. Rei­tero que Man­lleu té molt poten­cial i atrac­tiu. Ara bé, és obvi que no som capi­tal de comarca; les ciu­tats que ho són poden gene­rar més acti­vi­tat. Però nosal­tres hem de tre­ba­llar amb les nos­tres armes i, de fet, ja tenim una àrea natu­ral d’influència històrica.
Eva Font serà la nova cap de llista d’ERC. Quina valo­ració en fa, d’aquest nome­na­ment?
N’estic molt con­tent, de l’Eva, com a com­pa­nya de govern i de par­tit. De fet, jo mateix vaig deci­dir que fos una de les pri­me­res a la llista del 2019. L’Eva és una per­sona molt impli­cada, que s’estima moltíssim la ciu­tat, amb gran capa­ci­tat de tre­ball i que ha fet una tasca enve­ja­ble a l’àrea de Cul­tura, i que, per tant, serà una molt bona can­di­data i alcal­dessa.
Quin és el futur d’Àlex Gar­rido?
Ni jo mateix el sé! Estic fent un exer­cici que és anar apun­tant en un paper a casa el que m’agra­da­ria fer a par­tir del mes de maig i el que és pos­si­ble fer. Aquesta llista de volun­tats queda molt reduïda quan apunto les coses que són pos­si­bles de fer. No ho sé. Inten­tar seguir sent al màxim de feliç pos­si­ble. Això és la pri­mera pri­o­ri­tat i ja ho veu­rem. El més fàcil seria tor­nar a la docència, que a mi m’apas­si­ona, però ara mateix no sé si és el que em plan­tejo de fer. Segur que con­ti­nuaré escri­vint, natu­ral­ment. I també inten­taré tenir més temps per a mi mateix. Quan ets alcalde –i a vega­des la gent no s’ho pensa–, de temps per a tu mateix, en tens molt poc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia