cimera xina-eua
Biden i Xi rebaixen les tensions, però reiteren les seves diferències sobre Taiwan
Els dos líders han acordat millorar les seves comunicacions
El secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, viatjarà a la Xina per a continuar les converses, encara que la Casa Blanca no ha especificat cap data
Els presidents dels Estats Units, Joe Biden, i de la Xina, Xi Jinping, han escenificat aquest dilluns un acostament destinat a evitar que la seva rivalitat desemboqui en un conflicte obert, encara que tots dos es van mantenir ferms en les seves línies vermelles, especialment entorn de Taiwan.
Biden i Xi s’han reunit durant més de tres hores en un hotel de l’illa indonèsia de Bali, un dia abans que arrenqui la cimera del G20 i en el que va suposar la primera trobada cara a cara dels dos líders des que l’estatunidenc arribés a la Casa Blanca el gener de 2021.
Els governs xinès i estatunidenc han donat detalls de la trobada en dos comunicats, que coincideixen en molts punts, però difereixen en uns altres, com la guerra a Ucraïna.
Taiwan, línia vermella
Segons el comunicat del Ministeri xinès d’Exteriors, Xi ha avisat Biden que Taiwan, la sobirania de la qual reclama la Xina, és “la primera línia vermella que no s’ha de creuar” i ha assegurat que espera que els EUA facin “honor a la seva promesa” de no donar suport a una eventual independència de l’illa.
Per part seva, la Casa Blanca ha explicat que Biden ha comunicat Xi que la seva política cap a Taiwan no ha variat i que continua oposant-se a qualsevol “canvi unilateral” en l’statu quo.
Biden ha reiterat el seu suport al principi d’ “una sola Xina” que significa que l’únic govern xinès al qual reconeix Washington és el que té seu a Pequín, la qual cosa li allunya de les aspiracions independentistes de Taiwan.
A canvi de reconèixer aquest principi, no obstant això, els Estats Units van signar l’Acta de Relacions de Taiwan de 1979, que compromet al país amb la defensa de Taiwan, encara que no deixa clar si la potència intervindria en cas d’atac xinès en una política coneguda com a “ambigüitat estratègica”.
En línia amb aquesta política, Biden ha traslladat al líder xinès les seves objeccions sobre les accions “coercitives i cada vegada més agressives” de Pequín cap a l’illa, que posen en perill la “pau i estabilitat” en l’estret de Taiwan i en tota la regió, ha detallat la Casa Blanca en el seu comunicat.
Economia
Així mateix, el comunicat xinès ha posat major èmfasi en les relacions comercials que l’estatunidenc. En concret, segons el comunicat xinès, Xi ha avisat Biden que iniciar una guerra comercial, tecnològica, buscar el desacoblament econòmic o retallar les cadenes de subministraments “no serveixen als interessos de ningú”.
La Casa Blanca només va al·ludir a les “pràctiques” de la Xina que van contra l’economia de mercat i no ha fet esment als aranzels que l’expresident Donald Trump (2017-2021) va imposar a les importacions xineses i que Biden ha mantingut. Tampoc ha abordat les noves restriccions que els EUA han posat a la venda de microxips xinesos.
Preguntat pel to de la trobada, Biden va dir que tots dos van ser “molt francs” l’u amb l’altre.
En aquest sentit, els dos líders han acordat millorar les seves comunicacions i han establert que el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, viatjarà a la Xina per a continuar les converses, encara que la Casa Blanca no ha especificat cap data.
Encara que Biden i Xi es coneixen des de fa anys per haver exercit com a vicepresidents dels seus països, aquest era la seva primera trobada en persona com a caps d’Estat.
L’última vegada que es van veure va ser el gener de 2017 en el Fòrum de Davos.
Drets humans i Corea del Nord
El que sí que inclou la Casa Blanca en el seu comunicat són les preocupacions que Biden ha traslladat Xi sobre la situació dels drets humans a la Xina i, en particular, per les accions de Pequín a la regió occidental de Xinjiang, a Hong Kong i al Tibet.
Respecte a Corea del Nord, el mandatari estatunidenc ha traslladat Xi les seves preocupacions sobre el comportament del règim de Kim Jong-un, que ha augmentat el llançament de míssils i podria estar preparant-se per a realitzar la seva primera prova nuclear des de 2017.
“Li vaig deixar molt clar al president Xi que crec que tenen l’obligació de deixar-li clar a Corea del Nord que no han de realitzar proves nuclears”, ha revelat Biden en una roda de premsa posterior a la trobada i en la qual ha apuntat la possibilitat que Washington augmenti la seva presència militar a la regió si això es produeix.
Diferents versions de la guerra a Ucraïna
D’altra banda, la versió estatunidenca de la trobada assegura que Xi i Biden han coincidit a rebutjar l’ús d’armes nuclears en la guerra a Ucraïna, una afirmació que cobra importància a causa de les amenaces nuclears de Rússia.
El comunicat xinès no fa esment a aquest punt i es limita a dir que els dos líders han intercanviat punts de vista sobre la guerra a Ucraïna, a la qual es refereix com a “crisi”.
Sobre aquest tema, Xi ha reiterat que la Xina està “molt preocupada” per la situació actual i està del costat de la “pau”, per la qual cosa ha reiterat el seu desig que tornin a establir-se negociacions entre Ucraïna i Rússia, a més de “diàlegs profunds” entre Rússia, els Estats Units, l’OTAN i la Unió Europea.
La Xina ha hagut de fer contorsionismes amb la guerra a Ucraïna: ha evitat les crítiques a Rússia, a la qual considera el seu soci estratègic, però ha evitat jugar un paper actiu perquè un dels seus grans principis en política exterior és el respecte a la sobirania i la integritat territorial dels Estats.
