Els republicans obtenen el control de la cambra baixa
Els conservadors activaran comitès d’investigació de temes polèmics de la presidència de Biden, com la retirada de l’Afganistan
El president té la capacitat de vetar la majoria de les lleis que produeixi la Cambra de Representants
Pelosi anuncia que deixa el lideratge dels demòcrates
Finalment, després de més d’una setmana des de la celebració de les eleccions legislatives, els republicans van obtenir la menor de les victòries: el control de la Cambra de Representants. Guanyar la majoria de la cambra, fins i tot amb un marge més petit del que esperaven, donarà als republicans un nou poder per establir l’agenda legislativa quan comenci a caminar el nou Congrés el pròxim 3 de gener. I això significa un maldecap per al president, Joe Biden, almenys des del punt de vista mediàtic. Tot i això, el president nord-americà va assegurar en un comunicat que treballarà “amb qualsevol persona, republicà o demòcrata, que vulgui treballar” amb ell per aconseguir resultats.
A partir de la nova composició del gener, els republicans podran iniciar propostes de llei que s’alineïn amb els seus interessos i, tot i que probablement no es faran realitat perquè el president té la potestat de vetar la majoria de lleis de la cambra, sí que serà una plataforma per presentar les idees del Partit Republicà amb vista a les eleccions presidencials del 2024. Els demòcrates, per la seva part, poden dir adeu a les seves esperances d’aprovar mesures progressistes en matèries com el clima, l’educació i l’equitat racial a la cambra baixa.
Aquest èxit farà també que els conservadors tinguin control dels comitès d’investigació de la Cambra de Representants, una eina que utilitzaran per indagar sobre diversos temes polèmics de la presidència de Biden fins ara. Alguns analistes diuen que la bancada republicana intentarà aclarir què va passar en la retirada de l’Afganistan, catalogada com a caòtica per experts internacionals; les polítiques de la frontera sud amb Mèxic; l’escorcoll de l’FBI a la residència de l’expresident Donald Trump a Florida, i els tractes comercials del fill de Biden, Hunter, amb la Xina, entre altres temes.
Un dels punts més importants d’aquest èxit legislatiu és que els demòcrates hauran d’aturar la seva investigació sobre l’assalt al Capitoli del passat 6 de gener de 2021, protagonitzat per seguidors de Trump que no havien acceptat la victòria de Biden a les urnes. Els republicans tenen ara dues opcions: o bé fer desaparèixer aquestes investigacions, o bé canviar la narrativa des d’aquest cos legislatiu. El més probable, però, és la primera opció, ja que el cap dels republicans a la cambra baixa, Kevin McCarthy, va dir recentment que aquest comitè va ser el “més polític i menys legítim de la història dels Estats Units”.
“Ha danyat permanentment la cambra i ha dividit el país, és una cortina de fum perquè els demòcrates impulsin la seva agenda radical”, va sentenciar quan va ser interpel·lat sobre aquesta comissió.
Precisament McCarthy, diputat afí a Trump, va ser reelegit dimarts com a cap dels conservadors, fet que el situa com a pròxim líder de la majoria republicana a la Cambra de Representants.
Qui ha decidit fer un pas al costat ha estat Nancy Pelosi, il·lustre política nord-americana que ha estat al capdavant dels progressistes en aquesta cambra des de fa dues dècades i que es va convertir en la primera dona a dirigir la Cambra de Representants de la història. En un discurs a l’edifici legislatiu, Pelosi va assegurar ahir que seguirà sent membre del Congrés durant els pròxims dos anys i complirà el mandat pel qual ha estat recentment reelegida. “Per a mi, ha arribat l’hora que una nova generació lideri el Congrés demòcrata que tant respecto”, va dir Pelosi entre aplaudiments dels demòcrates.
Canvi en els demòcrates
Pelosi, de 82 anys, va mantenir els seus plans de futur en secret durant l’última legislatura, tot i que s’especulava que podria ser l’última amb ella al capdavant dels demòcrates. La seva decisió de retirar-se probablement conduirà a una sacsejada massiva al Partit Demòcrata, que té la intenció de col·locar perfils més joves en les seves posicions de lideratge. De fet, el número dos dels progressistes a la cambra, Steny Hoyer, va seguir els passos de Pelosi immediatament després del seu anunci i va dir que ell tampoc seguiria en el càrrec. Ara el Partit Demòcrata ha de decidir un nou comandament per, com a mínim, els pròxims dos anys de legislatura.
LES XIFRES
El Senat avala els matrimonis gais
El Senat dels Estats Units va aprovar dimecres un vot de procediment per iniciar el debat sobre una iniciativa legislativa per protegir a escala federal el matrimoni entre persones del mateix sexe. Un total de 62 senadors –tots els demòcrates més 12 republicans– van donar suport a la proposta i 37, tots conservadors, s’hi van oposar.
El text promou que el govern federal reconegui el matrimoni entre dues persones del mateix sexe si és legal en l’estat on es van casar.
El projecte de llei va arribar al Senat després que la Cambra de Representants aprovés la legislació al juliol. A la cambra alta el tràmit de la iniciativa s’ha endarrerit per les exigències de congressistes conservadors que volen aclarir si la proposta infringiria la llibertat religiosa.
Els promotors de l’esborrany desitgen que s’aprovi immediatament, però cal l’acord dels cent senadors perquè avanci de forma més ràpida.
La mobilització al voltant de la defensa del matrimoni homosexual va prendre impuls després que el Tribunal Suprem, de majoria conservadora, derogués el 24 de juny passat la sentència “Roe contra Wade, que durant gairebé mig segle va protegir l’accés a l’avortament al país. Des de llavors, un gran nombre d’activistes i polítics progressistes han advertit de la possibilitat que el tribunal faci el mateix amb altres drets, com els casaments entre persones del mateix sexe.
Si el text s’aprova al Senat, el projecte de llei tornarà a ser examinat a la Cambra de Representants perquè li doni el vistiplau definitiu en una data encara per definir, segons van explicar fonts de la cambra baixa.
