Política

M. al laberint d’Andorra

Rajoy es resisteix a assumir el paper d’imputat en l’Operació Catalunya per extorsió als directius de l’antiga Banca Privada (BPA) i amenaçar ens sobirans

L’Audiència de Madrid frena fins a saber on és ara la comissió rogatòria que Drets i IDHA impulsen

“Es creu que pot fer com Puigdemont amb Boye, però no és una euroordre”, avisa l’advocat Agustí Carles

El diputat Josep Pagès (Junts) va estirar el fil amb Villarejo i Fernández Díaz en la comissió de la Kitchen

Des que el Congrés va crear la comissió d’inves­ti­gació sobre la Kitc­hen –ope­ració amb fons reser­vats per robar a Luis Bárce­nas pro­ves con­tra el PP tot reclu­tant el xofer, Ser­gio Ríos, com a con­fi­dent (“Et dius Ser­gio, doncs pel Sergi Arola t’ano­me­na­rem xef!”, li diu el comis­sari José Manuel Villa­rejo, i d’aquí ve el nom del cas)–, el dipu­tat de Junts Josep Pagès hi va veure l’opor­tu­ni­tat d’inda­gar en l’Ope­ració Cata­lu­nya i en la trama a Andorra. “Pot con­fir­mar que Mari­ano Rajoy el gener del 2015 va viat­jar a Andorra supo­sa­da­ment per fir­mar un trac­tat i es va reu­nir amb el pri­mer minis­tre andorrà per comu­ni­car-li que o forçaven el banc a donar infor­mació dels polítics cata­lans o farien totes les actu­a­ci­ons necessàries per fer tan­car el banc?”, exi­gia Pagès a Villa­rejo en el seu cara a cara al Congrés la tarda del 20 d’octu­bre del 2021. “Des­co­nec els detalls d’aquesta visita, l’únic que en conec són les con­seqüències. El banc va ser tan­cat i recent­ment el Sep­blac [Uni­tat d’Intel·ligència Finan­cera d’Espa­nya] ha reco­ne­gut que s’ha equi­vo­cat i que els infor­mes que va fer sobre blan­queig no tenien con­sistència; no sé si ara el banc tan­cat dema­narà indem­nit­zació a l’Estat”, va dir el comis­sari patriòtic. El cas nas­cut d’una doble espe­cu­lació poli­cial –que Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Jun­que­ras tenien diners a BPA i que allò enter­ra­ria l’inde­pen­den­tisme– que Rajoy hau­ria fet seva en forma de guerra bruta apro­fi­tant la visita ofi­cial d’estat el 8 de gener del 2015, fa un nou gir de guió: davant el recurs de queixa de l’expre­si­dent i de l’exmi­nis­tre Cristóbal Mon­toro, l’Audiència de Madrid frena fins a saber on és la comissió rogatòria sol·lici­tada per Andorra.

La secció segona de l’Audiència de Madrid, que el 5 d’octu­bre s’obria a auto­rit­zar la comissió rogatòria exi­gida des d’Andorra per la bat­lle d’ins­trucció Step­ha­nie García, és la mateixa que ara es cura en salut. “Igno­rem per tant quina serà la situ­ació actual de la comissió rogatòria en el seu llarg i, pel que sem­bla, pro­cel·lós recor­re­gut entre el jut­jat d’ins­trucció de Madrid i el jut­jat d’Andorra, via Minis­teri de Justícia, sent així que en l’era de la soci­e­tat de la infor­mació no havia arri­bat a la seva des­ti­nació en els tres mesos trans­cor­re­guts des que es va retor­nar al jut­jat sol·lici­tant”, es per­met iro­nit­zar l’Audiència madri­le­nya.

L’advo­cat de Drets i impul­sor de la causa andor­rana per l’Ope­ració Cata­lu­nya, Agustí Car­les, imputa a Rajoy l’intent de gua­nyar temps. “El 2 de novem­bre el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Madrid va donar l’ordre al Minis­teri de Justícia d’alli­be­rar les comis­si­ons rogatòries i enviar-les. Des del 2 de novem­bre fins ara no sabem on són. Això és un plet de Rajoy on qui com­pa­reix és la fis­ca­lia espa­nyola i en prin­cipi ha de sor­tir en defensa de la lega­li­tat i, si fos el cas, dels interes­sos d’Andorra”, explica l’advo­cat de Drets. “Què pot pas­sar ara? La sala penal pot dir: «Senyor fis­cal, em pot infor­mar on és la comissió rogatòria?» Perquè la fis­ca­lia és única i està tant a la via penal com a la con­ten­ci­osa. I la fis­ca­lia, infor­mar si va sor­tir del Minis­teri de Justícia tal dia i ja no és a Espa­nya, o si encara hi és i pot ser recla­mada i ser retor­nada al jut­jat d’ins­trucció 32 de Madrid”, rebla. L’advo­cat Agustí Car­les no dubta que el cas s’obrirà pas a Andorra i serà allà on Rajoy s’haurà de defen­sar tard o d’hora. “Intenta man­te­nir el tema viu a Madrid i es creu que pot fer la defensa com Car­les Puig­de­mont; és com aquell gag del Polònia on el per­so­natge de Rajoy va a dema­nar els ser­veis de Gon­zalo Boye. Però hi ha un error: Andorra no és de la UE i això no és una euro­or­dre! Aquí hi ha trac­tats. Deu pen­sar: «Si Puig­de­mont con­tracta Boye i l’ha liat, per què no puc fer-ho jo també?» I no va així. S’està obrint un forat perillós i es pot crear un pre­ce­dent: si ara cada comissió rogatòria obre la porta a recur­sos, tots els recla­mats al dar­rere diran «Pre­sento recurso según la doc­trina Rajoy...»”, avisa Car­les.

La causa arrenca el setem­bre del 2016 arran de la decla­ració judi­cial davant la bat­lle ins­truc­tora Canòlic Mig­no­rance del pre­si­dent de BPA, Higini Cierco, que relata com a par­tir del 2014 ell i el CEO del banc, Joan Pau Miquel, són coac­ci­o­nats i extor­quits, pri­mer per l’ins­pec­tor Celes­tino Bar­roso, agre­gat d’Inte­rior a l’ambai­xada espa­nyola, i més tard pel comis­sari Mar­ce­lino Martín Blas, cap poli­cial d’assump­tes interns entre el 2012 i el 2015 i que en aquesta missió es pre­sen­tava com a Félix Rodríguez. L’extorsió con­sis­tia en l’exigència d’entre­gar els supo­sats comp­tes andor­rans de Pujol, Mas i Jun­que­ras sota l’amenaça de tan­car BPA i la filial Banco Madrid. Amb­dues enti­tats van ser liqui­da­des el 10 de març del 2015.

Fin­CEN, secció 311 i Patriot Act

Gràcies a la tena­ci­tat de l’advo­cat Agustí Car­les (Drets), que aviat va vin­cu­lar Martín Blas (el fals Félix) amb el del cas Pequeño Nicolás, la que­re­lla ini­cial –coor­di­nada amb l’advo­cat andorrà de l’Ins­ti­tut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), Alfons Cla­vera– con­tra Martín Blas i Bar­roso es va ampliar al supe­rior o DAO, Euge­nio Pino, i a l’ins­pec­tor en cap Boni­fa­cio Díez. Una segona que­re­lla, admesa a tràmit l’agost del 2020, hi incloïa ja els res­pon­sa­bles polítics de l’Ope­ració Cata­lu­nya: Rajoy, Mon­toro (Hisenda), Jorge Fernández Díaz (Inte­rior), l’exse­cre­tari d’estat d’Inte­rior Fran­cisco Martínez i l’exdi­rec­tor de la Poli­cia Igna­cio Cosidó. El docu­men­tal L’estafa d’Andorra, escrit i diri­git per Eric Merola i dis­po­ni­ble a You­Tube, indaga en un fet poc cone­gut i clau en la trama: el Fin­CEN (Finan­cial Cri­mes Enfor­ce­ment and Anti-Money Laun­de­ring Network del Depar­ta­ment del Tre­sor dels Estats Units) té el poder de tan­car qual­se­vol banc del món amb una sim­ple nota de premsa, ano­me­nada Secció 311, que és part de la Patriot Act, sense reque­rir cap prova de delicte i només amb el pre­text de “pro­te­gir el sis­tema finan­cer mun­dial”. La poli­cia espa­nyola va ser l’encar­re­gada de pre­sen­tar al Fin­CEN pro­ves fal­ses de blan­queig i això va por­tar els EUA a liqui­dar BPA amb una nota de la Secció 311. L’advo­cat Eric Lewis denun­cia que aquesta eina està sent des­vir­tu­ada sobre la fina­li­tat ori­gi­nal “per a propòsits polítics no regu­la­dors”. Per escla­rir tots els punts, Míriam Nogue­ras i Josep Pagès regis­tra­ven el 16 de juny una bate­ria de 30 pre­gun­tes escri­tes al govern de Pedro Sánchez, que hi ha res­post amb el truc dila­tori d’exi­gir un reque­ri­ment d’acla­ri­ment.

Quan Fernández Díaz va acu­dir a la comissió de la Kitc­hen el 2 de desem­bre del 2021 al Congrés, Pagès va demos­trar al com­pa­rei­xent que conei­xia el seu futur judi­cial millor que ell. “Ja deu saber que està impu­tat a Andorra amb Rajoy, Mon­toro, Fran­cisco Martínez i poli­cies per fal­se­dat docu­men­tal, enviar infor­mació falsa al Tre­sor nord-ame­ricà i coacció i xan­tatge al BPA per acon­se­guir fora de les vies legals comp­tes de Mas, Jun­que­ras i Pujol”, va dir Pagès. “En un jut­jat d’Andorra? Ni idea. Què és BPA?”, va gosar dir l’exmi­nis­tre. A L’estafa d’Andorra, Isa­bel Sar­mi­ento, direc­tora de com­pli­ment de BPA, hi deixa una frase lapidària: “Si algú fes una pel·lícula d’aquesta història, li dirien: «No, és massa. Això no és pos­si­ble... Fes que sem­bli real.»” Gràcies a la tena­ci­tat de juris­tes i advo­cats, la pel·lícula és real i encara no han cai­gut els títols de crèdit.

2014
és l’any en què
el president de BPA, Higini Cierco, situa l’inici de l’extorsió i la coacció exercida sobre ell i el CEO del banc, Joan Pau Miquel, per entregar comptes de polítics catalans. En un primer moment la guerra bruta és obra de Celestino Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola, i més tard hi entra en joc el policia patriòtic Marcelino Martín Blas.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.