“Continua faltant un projecte, Roses està en una situació de punt mort”

Amb l’entrada d’ERC al govern teníem alguna esperança que hi hagués una certa renovació en la manera de fer les coses. Tot i les dificultats que hi ha hagut a causa de la pandèmia i les d’aquests quatre anys, no hem notat cap modificació en la mecànica i el funcionament en el pacte. A Esquerra són una mica hereus de la situació i dels anys de treballar de la gent de Junts als diferents governs. Històricament hi ha hagut aquesta tendència a absorbir ERC. Aquesta vegada potser no ha estat tan així perquè Joan Plana ha acabat sent alcalde dos anys, però considerem que no ha lluït prou.

En temes substancials, cap ni una. Som crítics perquè creiem que hi ha un procés de continuïtat en les maneres de governar. Continua faltant un projecte. Tenim Roses en una situació de punt mort, sense possibilitats de creixement i de canvi, de saber aglutinar el talent i les ganes de fer per transformar el poble.

S’ha perdut aquell momentum en què la gent se sentia més participativa, falta una certa empenta i ganes d’aglutinar esforços. Creiem que el procés no hi ha ajudat, que ha separat una mica. Però també la crisi ha fet que, no només aquí, hi hagi hagut un trencament de les emocions per part d’uns i altres i això no ha ajudat. Aquí, concretament, s’han perdut aquestes ganes d’estirar. A en Joan Plana, que havia de ser la veu del futur, li ha quedat curt el mandat i no acaba de presentar un projecte de futur. Ha fet algunes coses ben fetes, penso que és un home que està fent un bon treball en temes de seguretat ciutadana tot i les moltes critiques i dificultats, però ha fet curt.

Hem estat molt crítics. Nosaltres diem que es pot tenir un Ajuntament sanejat, però si un poble és pobre i està en caiguda lliure, això no es una bona opció. Creiem que no només hi ha hagut una dificultat per invertir, sinó per crear projectes. És a dir, no s’han plantejat moltes coses històriques: la mobilitat, els aparcaments, el mercat cobert de la zona comercial i temes de futur. Hi ha alguns temes que s’han presentat, com ara el de l’arranjament de l’antiga depuradora de musclos...

Vam presentar una moció per millorar-ho. L’opció que es discutia ens semblava poc engrescadora. No acabàvem de veure el sentit de la transformació ni tampoc la gestió de les piscines ni de l’edifici que hi havia d’anar. Amb la visibilitat d’aquest espai, amb el castell al costat, ens semblava que era un lloc per situar-hi un centre de mar. Engrescar la Universitat i altres administracions i aprofitar-ho per fer un espai museístic però sobretot d’investigació per ajudar a conèixer, difondre i investigar la fauna i la flora marina. Curiosament, la moció es va aprovar. Vam al·legar al ministeri i no sé si per la nostra pressió o pel que sigui el ministeri s’hi va avenir. Esquerra té els seus dubtes. Nosaltres ho tenim molt clar, hem parlat amb gent de la Universitat, i ho veuen bé. És evident que s’ha de fer un projecte que tingui viabilitat. Sense oblidar que l’arranjament de la zona s’ha de fer.

Històricament el planejament del municipi ha estat un desastre. Amb les limitacions que s’han imposat, Roses està en un punt mort, té un problema de creixement. No se sap què fer amb Santa Margarida. No sabem què fer amb la possibilitat d’aprofitar nous terrenys ni amb la part descatalogada que ara es pot urbanitzar. I tampoc veiem un projecte de creixement. No s’està invertint en terrenys, ni en compra de propietat pública per desenvolupar terreny. No hi ha projectes d’inversió. Demogràficament hi ha un envelliment. Roses pot tenir expectatives de creixement, moderat i sostenible. No tant d’immigració directa, sinó d’un altre tipus. Arran de la pandèmia molta gent de Catalunya s’ha instal·lat a l’Empordà. Sobretot gent de Barcelona que arran del teletreball s’han plantejat de venir a viure aquí. Gent de classe mitjana, també alguns francesos. És un disbarat negar-nos a créixer. I negar-nos a créixer de manera moderada molt més. Hi ha altres qüestions que influeixen en el creixement, com ara el tema de les renovables, que no s’han plantejat seriosament. Poso un exemple; fa dos anys, al principi del mandat, vaig dir que no n’hi ha prou a canviar només totes les bombetes de la via pública per leds, que s’havia d’anar més enllà, com ara posar punts de connexió elèctrica per a cotxes. Quan vaig insinuar que en deu anys s’haurien de fer uns 500 punts de connexió elèctrica per a cotxes alguns dels regidors van riure per sota el nas. Ara se n’han posat uns quants i es comença a veure la necessitat i la seva utilitat de cara al turisme.

En el període 2007-2011, l’experiència que vaig viure amb el govern de Magda Casamitjana va ser molt enriquidora. Una de les coses bones que es van fer va ser contractar una arqueòloga municipal. Es tractava de crear una nova estructura perquè la fundació que regia l’espai de la Ciutadella i els altres models que s’havien creat no acabaven de funcionar. També es va crear un consell de savis per generar idees. Ara hi ha convenis amb la Universitat, que estan molt bé però s’haurien d’ampliar o anar més enllà. Caldria entrelligar els diferents models de gestió turística, cultural, científica i marítima per tenir molta gent participant tot l’any en diferents projectes i crear una vila més profunda culturalment, mirant el mar, mirant la cultura... Històricament s’han fet inversions importants en el patrimoni. Això és un tema de fons, la pedra s’ha de continuar treballant. L’arqueologia, s’ha de promocionar, és la nostra cultura i la nostra història i té un turisme molt concret. I això exigeix un nivell d’inversió important que no necessàriament lliga amb el temps. No dic que sigui bo ni dolent el que s’està fent, però hem d’explorar també altres formes, com ara l’estudi dels temes del mar.

Ser una ciutat plural fa que hi hagi poca cohesió social i poca cultura social de poble. D’un poble en què potser només teníem una o dues ànimes hem passat a 150 nacionalitats, o no sé quantes en tenim. És un poble molt diferent i hi ha una dispersió d’aquestes consciències. Això és un aspecte important, sense entrar en matisos. S’ha perdut consciència social, vivim més de cara endins. Segurament aquestes noves generacions tenen menys consciència de poble. Per altra banda, és important veure com s’estan desenvolupant els concursos d’adjudicació de serveis. Estem perdent independència, resiliència. Amb els concursos, en els quals participen grans empreses, l’Ajuntament s’estalvia diners però al mateix temps s’està perdent proximitat. Aquestes empreses s’autolimiten perquè miren el compte de resultats. S’ha de treballar molt. Potser el govern també hi tindrà alguna cosa a veure, segurament que està enfocat a altres temes, però s’ha de picar pedra cada dia i calen regidors que hi treballin per intentar millorar el servei.

En el tema policial hauríem de ser capaços d’aconseguir una millor coordinació entre cossos i millorar la presencia al carrer. L’altre aspecte important és millorar la tecnologia. A part del nombre d’agents s’han d’incrementar les eines de control, càmeres per crear una percepció de seguretat i tot allò que hi ajudi. I, després, un treball social, a llarg termini. La conscienciació social s’ha de basar en el compliment de les ordenances i aconseguir fer-les complir. És un tema delicat i difícil per a qualsevol govern però s’ha d’intentar.

Des del punt de vista turístic tot ho pot trobar a l’oficina de turisme. En el sentit de promoure el poble crec que tots els regidors anem a l’una i això és gratificant. Els missatges de portes enfora han de ser els mateixos; tenim un poble fantàstic, una badia com cap altra, una Ciutadella plena d’història i amb un entorn meravellós. Ara, falta algun servei? Sí, s’ha de millorar l’entorn de les platges, i els serveis. I acabar d’una vegada el passeig marítim. Et preguntes, com és que no hem pogut avançar en això? Crec que la discussió a l’entorn de si s’havia de fer o no un aparcament subterrani no era motiu per no acabar-lo.

Com a regidor d’Educació m’ha quedat una espina clavada que no s’hagi pogut crear l’escola de música. Una ciutat que voreja els 20.000 habitants hauria de tenir un equipament d’aquest tipus. M’emmirallo amb els veïns de Castelló d’Empúries i em sap greu. Espero i desitjo que, un cap acabada del tot la SUF [Societat Unió Fraternal], se li doni l’empenta necessària.