“El canvi és bo, el canvi regenera. Per això en toca un altre a Ripollet”

La població va decidir que volia un canvi. El canvi és bo. El canvi regenera. Per això ara en toca un altre.

Veníem d’uns anys de crisi que ens va fer molt de mal. Hi va haver poca inversió pública. Ripollet necessitava moltes coses, però no hi havia recursos.

Volem ser la primera força. Després estarem oberts a parlar amb les altres. Tindrem un equip molt potent.

Estem oberts a moltes veus, no només del PSC; volem anar-hi més enllà de la nostra sigla. Estem parlant amb diferents persones independents i molt reconegudes de l’àmbit ciutadà, per incorporar-les i ampliar el nostre projecte socialista, perquè hi aportin idees innovadores. Volem ampliar aquesta base social del municipi per arribar a molta més gent. Ripollet necessita un canvi. Els veïns no estan contents, no se senten orgullosos de la seva ciutat.

Les polítiques que es fan són contràries al parer de la majoria dels veïns. Aspectes com la municipalització de l’aigua o la recollida d’escombraries porta a porta s’han fet sense cap procés participatiu. Al final, el govern de Ripollet és el govern de la CUP.

Aquest grup està format per set regidors de la CUP i tres més, que són de Podemos, Iniciativa i Esquerra Unida Alternativa. Són el que podríem anomenar el món dels comuns. Van fer promeses que no es podien complir.

El soterrament de l’autopista. El mateix alcalde admet que no es pot fer. Hi ha estudis de la Generalitat que avisen que el pressupost de 100 milions d’euros depèn que no hi hagi cap sorpresa. Però és que Ripollet és a nivell freàtic. És un projecte faraònic. Ells sabien que no es podia fer.

El tancament de l’Ecoparc. Home, però si és al terme de Montcada i Reixac i el gestiona l’Àrea Metropolitana de Barcelona! Ni a nosaltres ni segurament als veïns de les poblacions de l’entorn ens agrada l’Ecoparc. Però en algun lloc ha d’estar situat. Polítiques demagògiques que no van enlloc. D’això crec que la ciutadania de Ripollet ja se n’ha adonat.

La persistència de la cita prèvia per als tràmits municipals. La pandèmia ja ha quedat enrere. Això ho eliminarem quan governem.

La recollida porta a porta pot agradar més o menys, però al final s’ha de reciclar més. Això no es pot fer a esquena de la ciutadania. No s’ha fet cap procés de participació. S’ha aprovat als plens i prou.

Tal com està no es pot deixar. És un desastre. Tenim una ciutat bruta, amb veïns descontents que es manifesten cada dijous. Ens asseurem amb l’empresa i amb els tècnics de l’ajuntament i mirarem què es pot millorar.

Als barris on no funcioni el sistema, ho intentarem aturar i hi posarem els contenidors; això sí, sempre després d’un procés de participació del veïnat. Que en altres barris el sistema funciona i els veïns hi estan d’acord?, doncs es deixa. I amb els comerços i l’hostaleria en parlarem. Veiem coses que no ens agraden.

L’acumulació dels cubells a la porta dels negocis. Dona mala imatge a la ciutat. Això ho parlarem amb ells per veure si, amb una freqüència de recollida més gran, poden deixar-ho al magatzem.

La seguretat. S’ha de reforçar la plantilla de la Policia Local. I la neteja de la via pública. Si hi passegem veurem escombraries arreu. Les obres al parc Central estan aturades. Hi ha un problema de gestió...

Concursos públics que s’han hagut de repetir. El gremi de jardiners ha denunciat el contracte de manteniment de parcs i jardins del municipi, no treuen la licitació del bar del Pavelló, que fa dos anys que està tancat...

No pot ser que tinguem 24 milions al banc i 6 milions en valors quan Ripollet necessita inversions per fer un salt de qualitat. Estimem Ripollet i volem que la gent l’estimi.

Una part de la població ve d’altres llocs perquè els preus de compra i de lloguer dels habitatges són molt elevats. Aquests veïns i veïnes no tenen el mateix sentiment d’estima per Ripollet. Això s’ha de treballar. Al capdavall, aquestes persones s’han d’integrar, perquè aquí és on creixeran els seus fills i les seves filles i on desenvoluparan la seva vida.

En esports i cultura, per començar. Ripollet té un dèficit important en equipaments esportius i culturals, generat al llarg de molts anys. És cert que s’està renovant el poliesportiu, però tenim pavellons en un estat lamentable. I en cultura s’hi han de fer més inversions, també.

No. Cal fer moltes inversions en la via pública i en parcs i jardins. Tenim una ciutat on si un s’hi passeja veu ràpidament els dèficits: voreres trencades, cal asfaltar els carrers... S’hi van fent coses, però són pegats. Ho fa la brigada municipal, però la seva capacitat és limitada. Aquí cal una inversió important i contractar empreses que facin aquest servei després d’un contracte públic ben licitat.

Ripollet va ser líder en esport, fa anys. Era la ciutat referent. Això s’ha perdut i ho hem de recuperar. Però també tenim entitats culturals molt importants. La Societat Coral del Vallès té la Creu de Sant Jordi; la Crack, l’Associació d’Espectadors... No me’n voldria deixar cap. Són entitats amb molts anys. Les volem impulsar. La cultura i l’educació són importants per fer un salt de qualitat.

La nostra idea és parlar amb la Generalitat per atreure nous mòduls de formació professional a Ripollet que no s’estan donant arreu, i perquè la nostra joventut no hagi de marxar a Barcelona per cursar-los.

És obligatori que es faci. El necessitem. Hi ha un compromís del govern. No pot ser que veïns de Ripollet, Montcada, Barberà, Badia i Cerdanyola hagin d’agafar un bus que passa cada hora per anar al Taulí. Aquest no és un servei digne de Catalunya. Si governem, farem pressió de debò.

Hi ha un problema de tensió de preus. Barcelona és al costat. Els preus són elevats. Les famílies marxen i, per tant, la tensió de preus es trasllada. Hem d’intentar que hi hagi uns preus més dignes. Com? Incrementant l’oferta. Amb promoció pública i que en totes les promocions privades del municipi hi hagi una reserva del 30 per cent per a habitatge públic. Això està aprovat al ple, amb el nostre vot a favor. Ara s’ha d’aconseguir que es faci. Però també hi ha un altre problema...

El de les ocupacions, que no vull passar per alt. Hi ha una ocupació per raons socials, i llavors cal que la regidoria de Drets Socials conegui el problema i hi busqui alternatives. Aquí l’Ajuntament hi pot fer alguna cosa. Però també hi ha les màfies, contra les quals cal actuar. Gent que ocupa habitatges i després els relloga. Això està passant. A més genera un problema de convivència veïnal. Molts no paguen els serveis.

Amb Policia Local, Mossos d’Esquadra i la nova llei que s’està tramitant al Congrés. L’ocupació s’ha de reduir i la que hi persisteixi no ha de ser un problema per al veïnat.

Sí que fa coses bé. Via pública, neteja i seguretat són aspectes millorables. Però hi ha coses ben fetes, com les polítiques feministes i LGTBI. En drets socials hi ha coses a millorar, però s’ha fet bona feina. Aquesta àrea ha fet coses però encara se’n poden fer més, com resoldre la solitud de la gent gran.

Prou bona, però millorable. Hi ha poca inseguretat, però hi ha una minoria que no cuida prou la ciutat. Tenim un problema important amb els excrements de gossos. Aclareixo que jo tinc un gos. Jo diria que el 95 per cent de la gent ho fa bé i és molt cívica, però hi ha un altre 5 per cent que no. Per culpa d’aquest 5 per cent, el 95 per cent cívic té la imatge que no ho és. Nosaltres proposem un cens d’ADN dels gossos, per detectar qui és qui no recull els excrements.

Molt. Van a buscar els vots als barris i entre les classes més populars amb mentides i enganys. És intolerable. A Ripollet mai pactaríem amb l’extrema dreta. No en volem saber res, d’ells. Venim d’on venim. Recordem com van patir els nostres pares i els nostres avis.