“La moció de censura era necessària perquè el poble anava a la deriva”

Sí, perquè en aquell moment el poble anava a la deriva. Quan es fa una moció de censura, no es fa perquè sí. Si totes les forces de l’oposició es posen d’acord, és perquè alguna cosa greu està passant. El poble no funcionava, estava tot aturat i no hi havia cap mena d’iniciativa. Senzillament, els dies passaven. Una primera tinenta d’alcaldia ja havia dimitit i un altre regidor va sortir del govern poc després. Entremig, hi va haver una reprovació de l’alcalde, que van aprovar deu regidors dels disset, fins i tot la va votar gent que estava al govern i gent que donava suport al govern des de l’oposició. L’abril del 2020, ja tenim la moció feta i signada, encara sense data, perquè en aquell moment hi havia suspensió de procediments administratius per la covid. Es va presentar a l’octubre i es va guanyar sense problemes. Amb tot, va ser un moment complicat, sobretot per a la gent que va sortir del govern. Van parlar de “pacte de la vergonya”, però ells mateixos el dia abans a la tarda havien estat amb el regidor del PP intentant que no votés la moció i l’endemà van carregar contra ell i contra el nou equip. La moció era necessària per raons de vigència, per raons d’eficàcia, perquè el poble ho demanava, i finalment es va demostrar. En tres mesos vam ser capaços de capgirar-ho tot i de tornar a posar Calonge i Sant Antoni al lloc on pertocava, que era el mateix que abans de les eleccions del 2019.

Fa molts anys que m’hi dedico i n’he sentit de tots colors, però és evident que eren crítiques basades en la seva pròpia impotència. No havien estat capaços de conservar el govern i, per tant, entenc la situació que van viure en aquell moment concret.

Aquell estiu va ser un dels que recordarem durant molt de temps, perquè algun cap il·luminat va decidir tancar Platja d’Aro i Palamós. De les dotze a les sis del matí, l’únic lloc on la gent anava era Calonge o Sant Antoni, sobretot Torre Valentina i les seves platges, amb tot el merder que això suposava. És evident que hi va haver un sobreesforç per part de les forces de seguretat i del mateix Ajuntament, però també es va notar l’eficàcia pròpia de l’administració. Malgrat que la festa durés fins a les sis del matí cada dia, a dos quarts de nou la platja estava neta, la gent es podia banyar i hi podia posar la tovallola. El passeig també estava en condicions perquè la gent hi pogués caminar i gaudir-ne malgrat que ens haguessin trencat flors i 20 o 30 aspersors o haguessin fet estralls durant tota la nit. El pavelló de Sant Antoni, que es va convertir en indret de botellot il·legal, també estava sempre net al matí. No entenem com és que es va produir aquesta situació, però la vam trampejar. Vaig sortir en molts mitjans i em queixava de la poca consistència i la poca visió de qui va dictar aquesta norma, sobretot aquí, en plena Costa Brava i en ple mes d’agost. Ja és una cosa passada. Ho vam arreglar pagant nosaltres.

Francament, no recordo un estiu a Calonge i Sant Antoni com el que hem tingut. La gent ha treballat, els que han vingut a passar vacances han tingut un temps excel·lent... Tothom ha acabat content i hem tingut la sort que després de l’estiu el temps ens ha acompanyat, i encara ho fa, i el postestiu s’ha allargat. Durant molts anys, fins Nadal tenim terrasses i sembla que enguany serà igual i, per tant, serà un estiu econòmicament molt bo. Els anys durs de la pandèmia, sobretot el 2020 i el 2021, aquí es va seguir treballant. Hi ha una zona entre Begur i Sant Feliu on vam mantenir un cert nivell de turisme, no com el 2019 i el 2018, però és cert que el sector va poder salvar aquelles temporades.

Tots busquem activitats més enllà d’allò que coneixem com a “sol i platja”. Aquí tenim un avantatge, que és que el turisme és de família, que ve en cotxe, generalment de segona residència, i des de les dates de carnaval fins a Tots Sants sempre venen durant els caps de setmana. A més, el turisme que ve de lloguer normalment repeteix any rere any. Són gent que, entre un 70% i un 80%, sempre torna l’any següent. Això vol dir que aquesta desestacionalització l’hem de buscar donant més serveis o més activitats. Calonge, poble de llibres és una d’aquestes activitats, i en tenim d’altres de relacionades amb la cultura, els esports i el rerepaís, que inclou també el vi. I en crearem més.

Passa cada any i el pressupost municipal ja el fem considerant les contingències que hi pot haver. Normalment, en tenim dues o tres a l’any i sabem que haurem de reposar sorra, refer platges o refer esculleres; això ho tenim assumit. La solució final inclou el projecte d’espigons, que ja ha estat aprovat. Ara està en la fase de valoració per avaluar-ne l’impacte ambiental i en el pressupost del 2023 ja entraria com a projecte a fer per part de Costes de l’Estat. Això, més la sorra nostra, que normalment se’n va a Palamós a causa de la força centrífuga del mateix moll i que ha de retornar a Sant Antoni per l’excés que tenen allà i l’aportació pròpia de més sorra, han de fer que, d’una manera o altra, a banda de recuperar platja, tinguem més protecció de cara a futures llevantades, i això per a nosaltres és bàsic. Sempre tenim unes platges en plenes condicions, netes, impecables i aptes per gaudir-ne.

Curiosament, quan sis alcaldes vam fer una queixa formal en una roda de premsa a Platja d’Aro aquest estiu, els talls de llum van parar, però no només els generals, sinó també els microtalls, que són els que menys ressò tenen, però que també afecten la indústria i, sobretot, el comerç. L’estiu el vam acabar de passar sense més incidències, però és una vergonya que al segle XXI sis alcaldes s’hagin de queixar en temporada alta i en plena Costa Brava perquè el sistema comenci a funcionar.

La vam patir el 2008, com tots els pobles de la costa. Molta gent va anar a l’atur, hi va haver gent que va perdre l’habitatge, gent que no va arribar a tenir el que volia..., però també vol dir menys ingressos en el pressupost municipal. Són temes que els vam superar al seu moment i ara hi torna a haver activitat econòmica en el sector a un ritme important. El 2013, amb tot, vam establir un nou pla general en què, per voluntat expressa política, jo vaig demanar als redactors que no volia un pla de més de 15.000 habitants empadronats. Això fa que ara les restriccions siguin importants i aquest sigui un pla restrictiu i no progressiu. S’ha protegit el pla de Calonge i, sobretot, s’han adequat zones on el creixement és petit. En el futur, serem un poble relativament petit, d’uns 15.000 habitants, però tindrem la infraestructura necessària perquè puguem viure amb tranquil·litat amb la qualitat de vida que tenim, sobretot per als habitants d’aquí fora de l’estiu.

En tenim 36, entre Calonge i Sant Antoni, i més de la meitat són dels anys seixanta i setanta. Quan es van fer, no tenien els serveis que avui exigeix la ciutadania i, per tant, s’han de posar al dia. Cada any n’anem rebent una o dues; l’última, una de les més grans, Mas Pera. Això ens comporta una sèrie d’aprovacions, gestions i diners, també per part dels propietaris, molt importants. No es poden assumir totes les urbanitzacions de cop i ho hem d’anar fent d’aquesta manera. Mentrestant, hem de garantir que la policia, els bombers i les ambulàncies hi puguin anar, uns mínims necessaris. I aquí és on entra el tema de la seguretat. Instal·larem més de 360 càmeres a tot el municipi per tal de llegir matrícules per saber qui entra i qui no entra a les urbanitzacions i altres zones del poble. La idea és aquesta, que cada any una, dues o tres es puguin posar al dia.

Aquest estiu mateix, hi hem tingut una gran afluència de gent. El Calonge, poble de llibres ha servit per dinamitzar-lo. També volem finalitzar les obres del castell i la creació d’un centre d’interpretació de les Gavarres que l’estiu vinent hauria d’estar a punt. Són elements que faran més agradable el nucli. Hi faltarien tres o quatre comerços més d’hostaleria o antiguitats que acabessin de completar l’oferta. Des de l’Ajuntament, també expropiem finques i espais coneguts i n’arreglem d’altres per esponjar el nucli i que sigui un lloc més amable per a tota la gent que ve.

És una realitat que ja comença a donar fruits. Instal·larem plaques solars a tots els sostres municipals ara al desembre, conjuntament amb les càmeres. Hem creat la nostra pròpia plataforma a mida per recollir dades i per administrar millor els nostres serveis. És una cosa única a Girona, feta a mida. La voluntat és integrar-hi tot el que afecta l’Ajuntament, com el cadastre, l’urbanisme, les escombraries, etc. Amb el temps, hi anirem posant més serveis, ja siguin les brigades, les zones verdes, la gestió de la jardineria, etc. És informació que ens permetrà en el futur prendre decisions perquè el poble estigui en perfecte estat.

Els anys vuitanta van marcar un clímax en les relacions dels dos nuclis i un procés de segregació que es va tancar amb la sentència del Suprem. A Sant Antoni consideraven que, pels ingressos que generaven, no tenien uns serveis a mida. Des del 2003 cap aquí, que és la part de la qual em puc fer responsable, aquesta visió ha canviat. Són dos pobles molt diferents, però tenen uns serveis equilibrats, tot i que mai ningú estarà content del tot. Ara s’està treballant d’una manera conjunta pel futur. Un dels punts d’inflexió va ser el canvi de nom del municipi el 2018, que ara inclou els dos noms. Fa justícia a la configuració que tenim.

Tinc la mateixa il·lusió que el primer dia; queden coses per fer, com ja he explicat. Per exemple el Collet de Sant Antoni, acabar-lo, protegir-lo i ampliar-lo. La màquina no pot parar.

Els que hi vivim cada dia segurament no ho notem, però hem passat de ser un poble més del món, no gaire agraciat, deixat de la mà de Déu, a ser un poble referent que viu amb il·lusió el seu futur.