Política

Junts promou la derogació total de la sedició i la neteja dels antecedents

Nogueras registra al Congrés una esmena a la totalitat amb articulat alternatiu a la reforma del Codi Penal de PSOE i Podem

Alerta que el nou delicte de desordres públics agreujat amenaça l’independentisme i protestes com les de la PAH, els taxistes o els estibadors

Aposta per redefinir la rebel·lió i lligar-la a l’ús d’armes i restar valor de prova a les “mirades d’odi” i “la trampa del Fairy”

El Congrés viu aquesta tarda el debat i la votació de la pro­po­sició de llei de PSOE i Podem sobre la reforma del Codi Penal amb la dero­gació del delicte de sedició, i l’horitzó puni­tiu obre un nou xoc en el si de l’inde­pen­den­tisme. Si bé ERC votarà avui a favor de l’admissió a tràmit, Junts des­carta el sí a la sim­ple tra­mi­tació i regis­trarà una esmena a la tota­li­tat amb un arti­cu­lat alter­na­tiu amb el qual vol des­ta­par les esclet­xes puni­ti­ves i els ris­cos de futur que detecta en la intro­ducció del nou delicte de desor­dres públics agreu­jats. A més d’aban­de­rar una dero­gació total que figuri com a tal –com la que el pre­si­dent José Luis Rodríguez Zapa­tero va apli­car el 2005 a la pena­lit­zació de con­vo­catòria de referèndums que havia introduït el pre­de­ces­sor José María Aznar per fre­nar el pla Ibar­retxe– i que netegi els ante­ce­dents i no la supressió del títol del delicte, Junts aposta per refer el delicte de rebel·lió amb la inclusió de “l’ús d’armes” –el text de PSOE i Podem el deixa com està– i pre­fe­reix no tocar els graus oenals dels desor­dres públics perquè alerta que el nou tipus agreu­jat és una amenaça per a l’inde­pen­den­tisme que es mobi­litzi però també per a pro­tes­tes com les de la PAH o la dels taxis­tes del 2018 o la dels esti­ba­dors de Cadis.

L’arti­cu­lat alter­na­tiu que el grup de Míriam Nogue­ras –amb l’asses­so­ra­ment jurídic del dipu­tat Josep Pagès, pro­fes­sor de Dret Cons­ti­tu­ci­o­nal– regis­trarà al Congrés ha de pas­sar per la mesa de la cam­bra baixa i a par­tir d’aquí s’obre un ter­mini de vuit dies per a ser deba­tut i votat també, amb l’opció de bas­tir com­pli­ci­tats o no amb ERC i la CUP. “Aquesta reforma no pot con­sis­tir en una regu­lació con­fusa resul­tat d’una bar­reja de propòsits con­tra­dic­to­ris, com són l’homo­lo­gació amb els estàndards euro­peus i alhora la per­se­cució de con­duc­tes que única­ment supo­sen el legítim exer­cici de drets fona­men­tals”, denun­cia Junts en el seu escrit.

Davant la dero­gació de la sedició que fan PSOE i Podem supri­mint el capítol I del títol XXI de la llei orgànica 10/1995 del Codi Penal, Junts con­si­dera “inac­cep­ta­ble que la supressió del delicte de sedició sgui par­cial i incom­pleta i vin­gui acom­pa­nyada d’una regla­cuió tran­sitòria con­fusa”. “També ho és que es vin­culi a una con­tra­par­tida inas­su­mi­ble des d’una pers­pec­tiva euro­pea, i per tant democràtica, com és la cri­mi­na­lit­zació del pacífic exer­cici dels drets fona­men­tals (con­cre­ta­ment la pro­testa en les seves múlti­ples vari­ants –dret de mani­fes­tació, lli­ber­tat d’expressió, resistència no vio­lenta–) en vir­tut de la modi­fi­cació dels delic­tes de desor­dres públics com­pre­sos en els arti­cles 557 i 557 bis del Codi Penal”.

El cas de Puig­de­mont

Si el propòsit con­fes­sat pel pre­si­dent Pedro Sánchez és el d’homo­lo­gar-se als codis penals de la UE, el grup de Míriam Nogue­ras con­si­dera que sota aquest “pre­text” de “dis­cordància” amb l’entorn euro­peu “subrep­ti­ci­a­ment es ve a man­te­nir i fins i tot ampliar la cri­mi­na­lit­zació de con­duc­tes democràtiques” i es busca desa­ni­mar l’exer­cici dels drets. Amb la com­bi­nació de “la supressió par­cial i incom­pleta” de la sedició i l’adve­ni­ment del nou tipus de desor­dres agreu­jats”, el que Junts denun­cia que Sánchez vol és “induir a engany les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees”. Pels de Nogue­ras, l’únic que per­se­gueix és que la repressió exer­cida per l’Estat espa­nyol “deixi de gene­rar dis­fun­ci­ons en la coo­pe­ració judi­cial” i li “per­meti cul­mi­nar la per­se­cució con­tra els líders inde­pen­den­tis­tes cata­lans a l’exili (que amb la nor­ma­tiva actual ha resul­tat infruc­tu­osa)”, en al·lusió al cas del pre­si­dent exi­liat Car­les Puig­de­mont.

Si bé el text de PSOE i Podem s’oblida de la rebel·lió, Junts no oblida que va ser aquest el tipus penal de la que­re­lla ori­gi­nal del fis­cal gene­ral, el difunt José Manuel Maza, i que va ser aquest tipus bar­re­jat amb l’arti­cle 384­bis de la Llei d’enju­di­ci­a­ment cri­mial (Lecrim) el que va uti­lit­zar l’ins­truc­tor Pablo Lla­rena per sus­pen­dre els dipu­tats i des­pos­seir-los de l’acta d’elec­tes. Mit­jançant l’afe­git de “l’ús d’armes” a l’alçament, Junts per­se­gueix que la violència ja no pugui ser inter­pre­ta­ble –“ni violència ambi­en­tal, ni mira­des d’odi ni la trampa del Fairy”, citen fonts del par­tit com a exem­ples de les llicències inter­pre­ta­ti­ves escol­ta­des durant el judici al Tri­bu­nal Suprem– i sigui objec­tiva.

Per Junts, que la trans­po­sició de direc­ti­ves euro­pees es faci a través d’una pro­po­sició de llei –que emana del Congrés i la fir­men els grups– és una raresa en tècnica legis­la­tiva quan el lògic és que la via d’assu­mir el marc euro­peu sigui la del pro­jecte de llei que surt del Con­sell de Minis­tres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.